ENRIC QUÍLEZ CASTRO.- Soc força crític amb moltes coses que puc observar del dia a dia de la realitat cerdana, però quan les coses es fan bé, també s’ha de dir. Encara més: cal dir-ho, perquè si no, correm el risc de ser hipercrítics i no fixar-nos en les coses bones i caure en el victimisme. En aquest sentit, vull destacar la tasca feta al llarg d’una dècada per tres municipis cerdans, sota alcaldes diversos. Es tracta de Bolvir, Llívia i Puigcerdà.
Començarem per Bolvir, el qual, primer sota l’administració de Bartomeu Baqué i després sota la d’Isidre Chía, han posat el municipi al cap de la cultura de la comarca. D’una banda, el jaciment iberoromà i medieval del Castellot, dotat d’un potent espai museïtzat i de contínues campanyes d’excavacions, han aconseguit que aquest turó que només semblava servir per construir segones residències, sigui un punt de referència arqueològic a tot Catalunya.
Començarem per Bolvir, el qual, primer sota l’administració de Bartomeu Baqué i després sota la d’Isidre Chía, han posat el municipi al cap de la cultura de la comarca
A més a més, el Festival de Jazz, molt consolidat i la recent inauguració de l’auditori, on s’han començat a programar concerts de música clàssica i folk, ha esdevingut un nou espai de referència a tota la comarca. Caldria afegir la il·lusió per part d’alguns vilatans que han recuperat les falles pirinenques de Bolvir, tant a l’estiu com a l’hivern i que pretenen recuperar més tradicions, per donar vida al municipi i evitar que aquest caigui en la desídia o en l’abandonament festiu.
Tanmateix, l’Ajuntament de Bolvir va instituir el premi Fundació Castellot – Oriol Mercadal per al millor treball de recerca de Batxillerat de temàtica històrica, arqueològica o etnològica sobre algun aspecte relacionat amb la Cerdanya.
Passem ara a l’antiga vila de Llívia, sota l’administració de l’Elies Nova, on les excavacions del Fòrum han posat aquesta població en l’epicentre romà del Pirineu català i més enllà. Les troballes han estat realment espectaculars: des del mateix fòrum columnat, terres treballats, estàtues pintades, un macaco vestit de legionari i moltes més coses, han augmentat l’interès per aquesta antiga vila cerdana, antiga capital de la comarca.
Passem ara a l’antiga vila de Llívia, sota l’administració de l’Elies Nova, on les excavacions del Fòrum han posat aquesta població en l’epicentre romà del Pirineu català i més enllà
A més a més, el Museu de Llívia, no només ha divulgat la coneguda Farmàcia de Llívia, sinó que posa en relleu tota la història de la Vila. Des del Museu, s’han potenciat moltes activitats de tota classe, especialment culturals, patrimonials, històriques i naturalístiques i ha estat seu de diverses jornades científiques arreu dels Països Catalans i també de caràcter comarcal.
Les excavacions al Castell, han permès mostrar un potentíssim espai patrimonial que es trobava mig enrunat i sobre el qual encara s’estan executant actuacions arqueològiques i en el qual es fan nombroses visites guiades.
L’únic “però” és la dubtosa pervivència del Festival de Música de Cerdanya (antigament, Festival de Música de Llívia) per manca de pressupost, que ara perilla.
Finalment, parlem de Puigcerdà. Potser alguns aspectes poden ser qüestionables, però crec que la potenciació de la Cultura que sota dotze anys d’administració de l’Albert Piñeira, no és una d’elles. Primer amb el regidor de Cultura, Xavier Piguillem i posteriorment, amb l’Àlex Rubio.
Potser alguns aspectes poden ser qüestionables, però crec que la potenciació de la Cultura que sota dotze anys d’administració de l’Albert Piñeira, no és una d’elles
El teatre, la música clàssica, el gòspel, els musicals, actuacions de tota mena, potenciades des de diversos festivals, com el Transfronterer o el de Música de Cerdanya, l’aterrament del Femap (de fet, a tota la comarca), els festivals privats de música moderna, l’adquisició del Casino Ceretà per part del municipi, la continuació de la museïtzació del Museu Cerdà (tot i que lenta i insuficient) i l’aposta decidida pel Festival Internacional de Cinema de Cerdanya, que ha passat de celebrar-se als espais del Museu Cerdà als del Casino Ceretà, posen la Vila en molt bona posició cultural pel que fa a l’activitat de la comarca.
Cal destacar també la gran activitat de les entitats culturals, com l’Institut d’Estudis Ceretans, l’Aucer (amb la Universitat d’Estiu) o el Grup de Recerca de Cerdanya, així com molts d’altres, que omplen de conferències, debats, caminades i altres actes culturals la programació de la Vila al llarg de tot l’any, en una reeixida col·laboració publicoprivada entre aquestes entitats i l’Ajuntament de Puigcerdà.
En fi, enhorabona a totes i tots pel vostre esforç! Esperem que aquestes manifestacions culturals segueixin en la nova legislatura i es reforcin encara més i continuïn essent un referent per a tota la comarca.