ENRIC QUÍLEZ I CASTRO.- Soc un gran aficionat i partidari de la música popular pirinenca, de la seva literatura i de les seves festes i tradicions. Però de vegades tinc la sensació que l’única cosa que interessa fora del Pirineu, especialment, a l’àrea metropolitana de Barcelona, i sovint a les capitals provincials que ens afecten administrativament (Girona i Lleida) és aquesta mena de folklore ruralista i tradicionalista.
Sembla que al Pirineu no es fan coses modernes. Que tot han de ser acordions diatònics i associacions rurals de dones (Ep! Res a dir-ne en contra!). Però tenim empreses tecnològiques, literatura trencadora, tant en narrativa com en poesia, música, festivals de cinema, entitats culturals, i moltes altres coses.
Ja se sap que el Pirineu només surt als mitjans de comunicació quan hi passa alguna desgràcia o quan rapten una oca d’un poble o una vaca es fica dins del túnel del tren de Toses
Però ja se sap que el Pirineu només surt als mitjans de comunicació quan hi passa alguna desgràcia o quan rapten una oca d’un poble o una vaca es fica dins del túnel del tren de Toses. Pel que sembla, no som prou moderns ni importants per generar un tipus de cultura o de notícies que no siguin pur folklorisme.
No dic que en part no sigui culpa nostra, perquè també ho hem fet servir molt per promocionar el Pirineu des d’un punt de vista turístic (festes tradicionals, fires ramaderes, festivals de música d’arrel tradicional, etc.). Però això no impedeix que no hi hagi altres coses, altres manifestacions culturals o científiques.
Per posar uns quants exemples. El Festival de Cinema de Cerdanya pràcticament no ha tingut cap repercussió a TV3, quan ja porta 17 edicions i està considerat un dels més importants del país. Però és clar, no és un festival folklòric o de muntanya o mitològic: no interessa. Que han de fer els cerdans amb un festival de cinema!
O músics com la Laia Martin, que ha publicat diversos CD de música, alguns lligats a una interessant investigació musicològica, per cert, però que mai no ha estat entrevistada a Catalunya Música, emissora molt interessant que sovint escolto on, malgrat tot, és fàcil trobar una entrevista a una dona empoderada que ens parla de l’estat del tub digestiu del seu gat i de com és d’important per a la seva vida, cosa que em sembla molt bé, però que té poc a veure amb la música.
És clar que ni nosaltres mateixos ens ho creiem. Fa un parell de setmanes van tenir lloc les VII Jornades d’Estudis Comarcals de Cerdanya. És, de lluny, un dels actes culturals més importants de l’any de la comarca, modèstia a part, per la gran quantitat i qualitat de les comunicacions que s’hi presenten i que després surten publicades en forma de llibre. Repercussió a la premsa local? Mínima.
Presentació d’un estudi sobre les fosses dels afusellats durant i després de la Guerra Civil a la Cerdanya, lligat a un estudi al respecte, encarregat pel Memorial Democràtic. Alcaldes locals presents? Un: el de Llívia. Ningú més. Repercussió mediàtica: gairebé nul·la.
O parlem de la Inestable Ceretana? Una companyia teatral amateur que moltes poblacions ja voldrien tenir, que ens ofereix unes representacions de qualitat que han estat premiades multitud de vegades en concursos de teatre amateur arreu de Catalunya i que representen a Puigcerdà i la Cerdanya més enllà de les seves frontereres. En canvi, a la premsa gairebé mai no surten, a diferència d’altres iniciatives teatrals molt més minses i recents, cosa que també em sembla bé, però el que no entenc és el silenci sobre la Inestable.
En el món de les festes passa quelcom de similar. Tothom coneix el Carnestoltes de Sitges, però quants programes dels grans mitjans de comunicació han dedicat al de Bellver, molt original, un reducte històric d’antiquíssimes tradicions, ja recollides al Costumari d’en Joan Amades? Ni tan sols el folklorisme ven quan no és gaire conegut.
Quants cops ha retransmès TV3 o el seu canal esportiu un partit del Club Gel Puigcerdà? Us ho diré: quan a la final espanyola va passar el Barça i el Puigcerdà. Mai més. Bé, ja sabem que el Barça és l’única cosa esportiva que interessa.
Què han de fer d’interessant quatre pagesos de la Cerdanya?
Podria continuar, però crec que ja capteu la idea. Autoodi? Complex d’inferioritat? Potser és l’explicació sobre per què no ens prenen seriosament més enllà del túnel del Cadí, però suposo que també hi ha molt folklorisme i menyspreu per tot allò que no és urbanita. Què han de fer d’interessant quatre pagesos de la Cerdanya? I això es pot estendre fàcilment a la resta del Pirineu. En fi…
