REDACCIÓ.- Stop Jocs Olímpics ha qualificat de “greu estafa pública” el cost de l’anunci realitzat pel Govern en relació als Jocs Olímpics d’hivern. La plataforma ha emès un comunicat on celebra que finalment “s’hagi fet públic el cost de la campanya publicitària de la Generalitat destinada a blanquejar la candidatura dels Jocs Olímpics d’hivern del Pirineu a efectes de l’opinió pública i ciutadana”.
Des de la plataforma asseguren que la campanya ha costat “una quantitat desorbitada de diners públics, 329.000 euros en total”. Tot plegat ho qualifiquen de “greu estafa pública en un context d’emergència social, econòmica i climàtica només per crear un ambient social a favor dels JJOO, en el context d’una precampanya, suposadament neutral, que havia de precedir a una consulta popular on la gent s’havia de poder expressar lliurement”. A més, també han criticat el fet que “la consulta va caure pel camí, però els diners públics destinats a la publicitat no”.
A banda, també han posat de manifest que “aquesta milionada s’hagués pogut invertir a millorar i augmentar els serveis públics (llars d’infants, escoles, CAP, hospitals, residències, universitat…) i infraestructures (carreteres d’accés als pobles, transport públic…) i en una aposta decidida per a diversificar l’economia territorial de les comarques pirinenques; i no en continuar promovent el monocultiu turístic de la neu, que només s’aguanta amb injecció de diners públics”.
La plataforma contrària als Jocs també ha assegurat que aquesta xifra “només és la punta de l’iceberg, ja que encara hi ha moltes partides destinades a la candidatura de les que no s’ha fet públic exactament la quantitat gastada”. És per això que han tornat a demanar al Govern “que es deixin de malbaratar diners públics en un projecte que ja està enterrat per invertir-los a generar un horitzó de futur pels joves del Pirineu”.
Finalment, recorden que al mes de juny la plataforma va presentar una denúncia al Síndic de Greuges de Catalunya, a l’Oficina Antifrau i al Consell de l’Audiovisual de Catalunya, que va iniciar actuacions per determinar si les emissions de l’anunci publicitari a través dels mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), així com la difusió per diverses publicacions en paper, s’ajustaven al marc normatiu.