REDACCIÓ.- El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, ha reclamat aquest matí que «es reobri» el programa de fons europeus DUS5000 «o qualsevol altra línia de finançament semblant que cobreixi les necessitats del món rural a adaptar-se a una major eficiència energètica sostenible», després que el govern de l’Estat ha denegat més 170 projectes de municipis de les demarcacions de l’Alt Pirineu i Aran i Ponent per «indisponiblitat de pressupost».
Així mateix s’ha expressat Joan Talarn en la carta que aquest dilluns al matí ha adreçat a la vicepresidenta tercera i titular del Ministeri de Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Teresa Ribera Rodríguez, en la qual també li demana que «es depurin responsabilitats per la nefasta gestió» d’aquests fons europeus. El programa DUS5000, finançat íntegrament amb fons de la Unió Europea, es va concebre per a «ajudes per a inversions a projectes singulars locals d’energia neta» en municipis de menys de 5.000 habitants.
En aquest sentit, Talarn, que recorda els diferents pronunciaments públics del ministeri garantint que «la partida pressupostària s’ampliaria sense problemes fins a cobrir la totalitat dels projectes presentats en temps i forma», informa a la ministra que «dels 231 municipis que conformen la demarcació de Lleida, Pirineu i Aran, 215 tenen menys de 5.000 habitants i, per tant, el programa europeu DUS5000 el vam entendre com una aposta, inèdita fins ara, per aquelles poblacions sobre les quals pesen massa llargues dècades de desinversió pública».
Per aquesta raó, el president de la Diputació de Lleida assegura que «és precisament en aquests municipis, els quals configuren el món rural i pateixen els efectes més severs del despoblament, els que més necessiten l’ajut públic per a no quedar novament relegats respecte dels municipis amb major disponibilitat pressupostària». «Si alguna cosa tenia de positiva la convocatòria −insisteix Talarn a la missiva− era que ajudava a trencar la bretxa entre l’entorn urbà i el rural, també pel que fa a les energies sostenibles».
Així doncs, la Diputació de Lleida es va posar al servei de les entitats locals del territori per garantir que ajuntaments i consells comarcals poguessin presentar els seus projectes, ajustats a les necessitats que establia el decret de convocatòria del programa DUS5000, i fins i tot, es va facilitar la tramitació dels certificats d’eficiència energètica previs a la presentació de les sol·licituds.
Joan Talarn també ha recordat que «es van imposar períodes de presentació molt ajustats i una tramitació molt complicada per a consistoris sense la dotació pressupostària, ni de personal necessària per a tal objectiu», i ha afirmat que «malgrat aquests inconvenients, totes les entitats locals van poder entrar a temps les seves peticions i projectes, dedicant esforços personals que es van derivar d’altres necessitats i generant despesa que per a un municipi petit és una aposta de futur a costa de cobrir altres objectius». Per tots aquests arguments, ha conclòs que «el municipalisme ha complerts i la resposta del Gobierno no ha estat ni molt menys a l’alçada del que s’esperava».
Els ens locals de l’Alt Pirineu i Aran afectats
Els ens afectats de l’Alt Pirineu i Aran són els ajuntaments d’Alins, Baix Pallars, Bassella, Bossòst, Conca de Dalt, Es Bòrdes, Espot, Farrera, Josa i Tuixent, la Guingueta d’Àneu, la Torre de Capdella, La Vansa i Fórnols, les Valls d’Aguilar, Llavorsí, Montellà i Martinet, Naut Aran, el Pont de Suert, Rialp, Ribera d’Urgellet, Soriguera i Sort, així com els consells comarcals del Pallars Jussà i el Pallars Sobirà i el Conselh Generau d’Aran.
