Què pot esperar el Pirineu de la recent crisi econòmica, en bona part derivada de la guerra a Ucraïna? Doncs molt em temo que força coses, ja que no només ens afecten les variables macroeconòmiques de manera general, sinó també en els petits detalls.
En primer lloc, analitzem l’evident: una inflació desbocada que infla els preus de les matèries primeres i de l’energia. Això implica que, tard o d’hora, els sectors productius del Pirineu hauran d’apujar preus. O sigui: llet més cara a les granges, formatges més cars a la indústria o als tallers artesans, cafès més cars als bars i habitacions més cares als hotels. Per posar uns pocs exemples.
En segon lloc, una cosa molt evident: el Pirineu està relativament lluny dels seus clients potencials massius, que solen provenir de l’àrea metropolitana de Barcelona. I tenint en compte quins són els preus del gasoil i de la benzina (o de l’electricitat, pels vehicles elèctrics o híbrids), cada cop costarà més pujar al Pirineu.
Pel que fa a les segones residències, els cal afegir també el cost de la calefacció a l’hivern en qualsevol de les formes tradicionals (gasoil, gas, electricitat). Potser se’n salven si fan servir pèl·let o tenen plaques solars.
Aquesta és una de les conseqüències que veurem al Pirineu i a molts altres indrets: la proliferació de plaques solars o de calderes de biomassa. En alguns ajuntaments ja les estan instal·lant. No només els preus dels combustibles o de l’electricitat hi contribuiran, sinó la pressió dels governs per descarbonitzar les economies.
Si volem no dependre del gas o del petroli rus haurem de prendre mesures radicals: o apostem per l’energia nuclear novament, com està fent França i altres països, o bé comencem a fer instal·lacions d’energia solar i eòlica pel territori, com bojos
La guerra a Ucraïna també té molt a dir en això. Si volem no dependre del gas o del petroli rus haurem de prendre mesures radicals: o apostem per l’energia nuclear novament, com està fent França i altres països, o bé comencem a fer instal·lacions d’energia solar i eòlica pel territori, com bojos.
El Pirineu té números d’acollir instal·lacions d’aquest tipus, a més de les clàssiques centrals hidroelèctriques. Algunes d’elles tenen llicències que aviat caducaran (o ja ho han fet) i el Govern està preparant un procés de recuperació d’aquestes centrals per a ús públic. Veurem si això acaba passant, perquè ja sabem com funcionen les coses en aquest país.
Així doncs, plaques solars als terrats de les cases, dels polígons industrials i en algunes planes, molins de vent a les crestes d’algunes muntanyes, menys visitants degut els costos del desplaçament i a l’increment del preu de matèries primeres i serveis.
I a això cal afegir la crisi de personal al sector terciari. Especialment, pocs joves volen treballar en caps de setmana, en jornades maratonianes de dotze hores o més, per sous molt discrets i molts cops sense totes les condicions legals que els pertocaria i que no troben ni allotjament als llocs on treballen, perquè els preus són exorbitats.
Això comportarà el tancament possiblement d’alguns hotels, locals i botigues, que possiblement estaven sobredimensionats i que la disminució de clients no podran mantenir.
No és que em vulgui posar apocalíptic, però cal que ens preparem per allò que vindrà. Estem massa terciaritzats i això tindrà serioses repercussions. Pot ser que ens hi posem abans que sigui massa tard.