AMADEU GALLART.- En aquesta part del Pirineu disposem d’un petit sistema solar: el Sol és Andorra i els planetes són les comarques de l’Alt Pirineu i Aran. Seguint aquest símil i en ordre de proximitat tenim: l’Alt Urgell és Mercuri; la Cerdanya, Venus; el Pallars Sobirà, Mart; el Pallars Jussà, Júpiter; l’Alta Ribagorça és Saturn, i l’Aran seria un llunyà Urà. Els rajos del Sol (Andorra), cremen l’Alt Urgell, escalfen la Cerdanya, mantenen una temperatura agradable als Pallars, arriben amb poca força a l’Alta Ribagorça, i gairebé refreden els aires de l’Aran.
En aquesta part del Pirineu disposem d’un petit sistema solar: el Sol és Andorra i els planetes són les comarques de l’Alt Pirineu i Aran
Fent servir aquest símil busco exemplificar el paper central d’Andorra en aquesta àrea geogràfica, superior, en alguns casos, a les atraccions de les administracions provincials, al mateix temps que reforça la necessària presència de l’administració de la Generalitat, i, pel fet de ser Andorra un Estat, de l’administració central. Aquest joc còsmic que, només hem esbossat, tendeix a enfortir els actius polítics del territori de l’Alt Pirineu i Aran que, a diferència d’Andorra, que va sola, té al darrere una potent administració catalana i una més que potent administració central. Sempre amb el teló de fons de la perspectiva d’una Unió Europea que, si Andorra no signés el tractat de l’Acord d’Associació, avui dia en debat polític i socia hauria de jugar a la contra dels interessos d’una Andorra aïllacionista. En aquest cas, totalment indesitjable, caldria que les diverses administracions esmentades compensessin amb inversions la zona altpirinenca catalana.
El que és un fet és que avui caldria que les nostres autoritats territorials, lamentablement disperses en no disposar d’una administració pròpia —les d’una vegueria—, assumissin d’una vegada dues realitats, que, al nostre judici, són evidents. La primera, la realitat de fer front a les necessitats del nostre sistema solar, tenint en compte la seva complexitat com un conjunt unitari, i la segona, la urgència de l’aprofitament de l’energia solar que prové de la potència econòmica d’Andorra —sempre dins de l’escala de les nostres proporcions socials i econòmiques. Obviar una i altra ens condueix a convertir-nos en barris o jardinets de l’àrea metropolitana, i el que en quedi, de zones d’esplai provincials.
(…) caldria que les nostres autoritats territorials (…) assumissin d’una vegada dues realitats, (…) la realitat de fer front a les necessitats del nostre sistema solar, tenint en compte la seva complexitat com un conjunt unitari, i (…) la urgència de l’aprofitament de l’energia solar que prové de la potència econòmica d’Andorra
Com aprofitem, doncs, el Sol? Què hem de fer amb Andorra perquè hi hagi un win-win que ens afavoreixi a tots plegats? La resposta, en principi, és clara: esperar que Andorra aprovi en referèndum l’Acord d’Associació amb la Unió Europea, i que al mateix temps es constitueixi una Àrea Funcional formada pel Coprincipat, l’Alt Pirineu i Aran i els veïnatges altpirinencs francesos. Això, si es fa bé, seria el paradís, però també pot ser que a Andorra guanyin els andèxits i tot plegat se’n vagi en orris durant algunes dècades. Encara que els amics andorrans optin per retardar el ritme de la seva història i, de pas, la nostra, també hem de tenir molt clar que els rajos del Sol que representen tampoc s’apagaran de cop i que, en aquest cas, negatiu, caldria veure què fem; en resum, un pla B de l’Alt Pirineu. Cosa bastant difícil quan no tenim encara el pla A!!!
Andorra ha de figurar en lletra negreta en l’agenda dels nostres polítics: una negreta creixent en proporció a les proximitats planetàries que hem exposat d’entrada. La complexitat dels plantejaments polítics no queda pas reduïda per unes dimensions demogràfiques tan precàries com les nostres, més aviat al contrari. Comprenem que en resulten situacions, a vegades poc agraïdes professionalment: al llarg de les darreres dècades ens hem fet un tip de veure com molts dels polítics que anaven destacant a les nostres comarques saltaven a fer política provincial, on quedaven empantanegats, i sovint, com a polítics altpirinencs, anul·lats. Cal superar, doncs, aquest pas, i elevar la nostra problemàtica altpirinenca a la categoria nacional. Amb temes com ‘Què fem amb Andorra’, hem de jugar a la primera divisió catalana!!!
