GUILLEM LLUCH / MERITXELL BELLERA (Salàs de Pallars).- El passat 2 de febrer s’iniciava la sembra de tres parcel·les extensives ecològiques experimentals al Pallars Jussà. D’aquesta manera, es començava a aplicar sobre el terreny un projecte posat en marxa l’any 2021 per PallarsActiu, amb la col·laboració de diferents explotacions agrícoles de la comarca, que busca implantar nous cultius al Pallars Jussà per tal de fer que aquest territori estigui més preparat per fer front a les conseqüències del canvi climàtic.
L’objectiu de tot plegat és trobar solucions a la baixada de rendiment agrícola que provocarà el canvi climàtic al Pallars Jussà, segons afirma un estudi elaborat al mateix territori. En aquest sentit, quan es van iniciar les plantacions, l’aleshores gerent de PallarsActiu, Eva Fiter, explicava que aquest estudi es va encarregar “per veure si amb el canvi climàtic, la terra s’hauria de tractar diferent, és a dir si podíem fer una producció més sostenible perquè durés més i donés més producció”.
Un altre aspecte que es volia abordar era el de l’aigua, tenint en compte que tot apunta que a conseqüència del canvi climàtic en tindrem menys. “Depenent del que produeixis, si tens molta necessitat d’aigua, la producció et baixarà en picat, de manera que les produccions cada vegada seran menors”, afirmava Fiter, tot afegint que, en conseqüència, “hem d’anar a fer més qualitat que quantitat, per això es va plantejar l’opció dels cultius ecològics i també de fer diferents produccions”.
Assumir ‘el risc’ entre tots perquè no ho hagin de fer els pagesos
Davant d’aquesta situació, i per tal que no fossin els mateixos pagesos els que haguessin d’arriscar diners i terres per provar quins cultius serien els més adients per adaptar-se a les conseqüències del canvi climàtic, es va optar perquè fos la mateixa administració qui iniciés aquest procés d’assaig-error. Així doncs, aquest hivern s’han començat a sembrar tres camps, un a prop de Salàs de Pallars, un altre a Talarn i un darrer a Sant Esteve de la Sarga, que en total suposen prop de tres hectàrees de terreny. Els cultius elegits són cereal i lleguminosa, concretament ordi, espelta, llentia i favó.
Tal com explica l’assessor agrícola del projecte, Jordi Puig, en aquests camps s’hi està fent un triple sistema experimental: “analitzem cultius, sistemes de llaurada i pràctiques o manejos de desherbat”. Pel que fa a la localització, destaca que es tracta de “parcel·les aleatoritzades, amb un sistema de distribució a l’atzar per assegurar-nos que l’efecte del terreny no ens desvirtuï el que estem fent”.
Així, al llarg de tres anys es farà una rotació al llarg d’aquestes parcel·les per veure com es comporten a nivell de fertilitat del sol amb aquests cultius que s’hi aniran introduint. La gràcia de la ubicació d’aquestes parcel·les, situades a Salàs, Talarn i Sant Esteve de la Sarga, afegeix Puig, “és poder agafar els diferents àmbits climàtics de la comarca, ja que és un dels factors que s’estudiarà”. L’altre element important és repetir el procés durant tres anys, per tenir dades històriques, perquè “un any sol no serveix per res, ja que pots tenir una calorada o moltes pluges que ho distorsionin, de manera que necessites una mitjana de diversos anys per poder tenir resultats concloents”.
Pel que fa al sistema de treure les males herbes, Puig detalla que “desherbem en ecològic, amb un sistema mecànic, per veure si es poden o no controlar les males herbes d’aquesta manera”. Per fer-ho, afegeix, “contem quantes males herbes hi ha per metre quadrat a cada parcel·la i subparcel·la, per poder veure quin és el seu efecte en el cultiu”.
Després, continua Puig, “seguirem amb un comptatge de biomassa total de males herbes i de cultiu, observarem les alçades dels cereals i acabarem mirant la quantitat de palla i gra que generen els cultius”. En paral·lel, la Universitat de Barcelona analitzarà els nutrients del sòl, la matèria orgànica, l’activat biològica i l’activitat fotosintètica del cultiu, a través de sistemes d’imatge.
Mínima intervenció del sòl per gastar menys
Puig resumeix que l’objectiu de camps experimentals és poder testar nous cultius -alguns dels quals ja es fan a la comarca de manera minoritària-, però fer-ho amb cultiu ecològic, i afegeix que “sobretot busquem noves formes de treballar la terra, amb mínima llaurada i amb mínima intervenció del sòl, per millorar l’eficiència de la gestió dels cultius i sobretot reduir problemes vinculats a l’erosió i l’economia, perquè com més llaures, més costos genera”.
En definitiva, remarca que “el que estem fent en aquestes proves és arriscar-nos, amb diners públics, per demostrar que això pot ser viable, per tal que no siguin els pagesos que hagin d’assumir les proves”. A banda, apunta que el projecte es fa amb un sistema de “ciència participativa”, ja que es compta amb la participació dels pagesos en tot el procés.
Al final, conclou que “el que es busca amb aquestes parcel·les experimentals és ensenyar als pagesos convencionals que és possible cultivar en quantitat i qualitat amb sistemes menys agressius i que tendeixin cap a la producció ecològica”.
D’altra banda, conscients de la problemàtica que suposa la fauna salvatge actualment pels cultius de la zona, les finques experimentals es tancaran amb pastors elèctrics per evitar-ne l’entrada. En aquest sentit, Puig apunta que aquest fet “pot desvirtuar una mica la realitat”, ja que els cultius reals no estan així de protegits, però per tirar endavant el projecte assegura que era necessari fer-ho.
Compartir experiències
Per la seva banda, l’actual gerent de PallarsActiu, Flors Pallàs, remarca que, a banda de tirar endavant aquests cultius experimentals, també s’ha volgut “aprofitar el projecte que estem impulsant de parcel·les experimentals ecològiques amb pagesos de la zona, en col·laboració amb la Diputació de Lleida i el Patronat de Promoció Econòmica, per generar aquestes trobades, que hem anomenat ‘Converses al Tros’, organitzades pel Consell Comarcal del Pallars Jussà”.
L’objectiu, afegeix, és “crear uns espais de trobada col·lectiva per la pagesia al Pallars on compartir experiències i conèixer noves maneres de conrear la terra per tal que, entre tots, puguem fer uns cultius més sostenibles i ecològics, tot estudiant la seva viabilitat”.
La idea d’aquestes ‘Converses al tros’, doncs, és anar exposant l’evolució d’aquestes finques experimentals, així com altres consells o tècniques que permetin fer evolucionar els cultius perquè rendeixin més, donin més beneficis i a la vegada siguin més sostenibles i resilients al canvi climàtic. L’objectiu, doncs, és que els pagesos de la comarca ho coneguin per tal que ho puguin anar replicant a les seves finques i, d’aquesta manera, estiguin preparats per al que els depararà el futur.