MARCEL FITÉ.- M’ha arribat la publicació de les 20es Trobades Culturals Pirinenques que es van dur a terme el dia 28 d’octubre del 2023 a la Sala del Palau de l’Abat, al monestir de Sant Pere de Rodes de l’Alt Empordà. Aquestes Trobades han estat patrocinades per l’Ajuntament del Port de la Selva, el Museu d’Història de Catalunya, l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, l’Institut Ramon Muntaner i la FEDA de Cultura. El tema central d’aquesta edició i, per tant, de la publicació que se’n va fer a l’octubre de 2024, és La protecció del territori pirinenc.
Durant la sessió, a part de les actes de la jornada anterior, es van presentar 26 comunicacions amb una gran diversitat de temes relacionats amb el Pirineu i amb la seva connexió amb territoris propers, la qual cosa posa de manifest que, com diu Enric Saguer a la presentació de l’obra, tant el Pirineu com la Societat Andorrana de Ciències, de qui “parteix la iniciativa d’aquestes 20es Trobades Culturals Pirinenques” coincideixen en el fet de tenir un paper agombolador similar en tant que “vertebradors del territori més que no pas (exercir) de límit fronterer”.
Es van presentar 26 comunicacions amb una gran diversitat de temes relacionats amb el Pirineu i amb la seva connexió amb territoris propers, la qual cosa posa de manifest que, com diu Enric Saguer a la presentació de l’obra, tant el Pirineu com la Societat Andorrana de Ciències coincideixen en el fet de tenir un paper agombolador similar en tant que “vertebradors del territori més que no pas (exercir) de límit fronterer”.
Com no podia ser d’una altra manera, el tema de la despoblació de la muntanya i els canvis dràstics de la vida a pagès, juntament amb la necessitat de posar en valor la saviesa popular que es relacionava amb les antigues feines i oficis derivats d’aquelles formes de vida, hi han tingut el seu espai, en alguns casos magníficament il·lustrat.
El gran nombre de comunicacions fa molt difícil esmentar la riquesa i la varietat dels temes presentats i m’obliga a ser molt concís i esquemàtic en el format d’un simple article. Les dades que oferiré són simplement a títol informatiu, gairebé transcrites textualment, a fi i efecte que hi puguin accedir les persones interessades. Així, hi podem descobrir les aportacions berguedanes a l’Obra del Cançoner Popular, magníficament documentades. Un interessant article, molt suggeridor, sobre la línia energètica que uniria els monuments megalítics i religiosos de la vall de Cabó amb altres de l’entorn. La importància de conèixer els camins històrics com a eina per a la gestió i la comprensió del territori. L’estudi de l’estructura de les esglésies relacionada amb certes músiques primitives com a eina de percepció del sagrat. Les dinàmiques humanes que donen vida i alhora amenacen el Pirineu. Una enriquidora comparació entre les portades de Santa Maria de Ripoll i Sant Pere de Roda. Un estudi sobre els drets feudals sobre la pesca. Una relació fotogràfica sobre els arrebossats de la Cerdanya. La curiosa història i el modus operandi del comerciant quàquer Edward Gayner al Port de la Selva. L’Illa del Castellar com a mare, cor i ànima del Port de la Selva. Una connexió històrica entre la Cerdanya i Sant Pere de Rodes de l’any 1823. La darrera intervenció de conservació a l’església de Sant Joan de Caselles de Canillo. Notícia de l’excavació i conservació del jaciment del poble de Santa Creu de Rodes. Informació sobre un castell a Montferrer (Alt Urgell). La protecció dels espais naturals partint de l’experiència catalana. La manera com l’evolució tècnica pot transformar un territori a partir de l’exemple de la Cerdanya. El conte com a invitació a conèixer i valorar el territori. La divisió territorial de Sant Pere de Rodes als segle XV. El recorregut del text d’una cançó de festeig no correspost del patrimoni andorrà. Les accions cíviques en la protecció de la Catalunya del Nord. Una mirada històrica al paratge natural de l’Albera. Una visió diacrònica del caràcter dual del territori pirinenc: de l’obertura al tancament. Les petjades culturals d’Esteve Albert i Josep Maria Gavín per l’Empordà. Vinculacions del Pirineu amb la Selva: pastors i carboners. L’imperatiu ètic i i econòmic de protegir el Pirineu…
Finalment, voldria subratllar dues comunicacions concretes. La primera tracta de la toponímia de Sant Pere de Roda o de Rodes. El seu autor defensa l’antiguitat remota de la forma Rodes enfront de Roda i s’hi posiciona a favor, contràriament al parer dels estudiosos Coromines i Garolera i a l’ús culte i popular dels darrers segles. Més enllà del punt de vista de cadascuna de les opinions, el que considero remarcable és que un tema tan important com el de la toponímia tingui un espai en unes jornades de protecció territorial. Per aquesta motiu, en el meu article, he respectat les formes (Rodes o Roda) escollides pels diferents autors o autores de les diferents comunicacions. La segona, és l’excel·lent i documentat article que presenten els representants de l’Ateneu Popular de Calonge (el vicepresident, Joan Molla i Callís i la secretària de l’entitat, Esther Loaisa i Dalmau) sobre els vestigis pirinencs dins del PEIN de les Gavarres. Descobrir aquest contacte entre el massís de les Gavarres i el Pirineu ha estat per a mi una agradable sorpresa. Evocar el Peret de cal Vilanova, el pastor d’”un ramat del Pirineu que als anys cinquanta arribava a Calonge per un camí provinent de Romanyà de la Selva, després de travessar vuit comarques: l’Alt Urgell, el Berguedà, la Cerdanya, el Ripollès, la Garrotxa, la Selva, el Gironès i el Baix Empordà”, constitueix una imatge tan impactant i emotiva com imaginar des de l’aire la subtil metamorfosi de l’alzina en alzina surera; la del pi, en pi pinyoner; la de les pomes de muntanya, en taronges dolces i llimones; la de la neu dels cims, en el mar i l’escuma de les platges mediterrànies. Perquè, sí, efectivament, el Pirineu és el bressol i un “eix vertebrador del territori, més que no pas un límit fronterer”. Un eix vertebrador que cal protegir i potenciar.
