El dia 23 d’abril, Sant Jordi, és un dels dies més bonics i entranyables que tenim al nostre país. És un cant al bon temps que ja s’acosta i que obre les portes als aplecs, a les revetlles i a les festes majors. A la música i a la gatzara. És el dia que ens relliga amb un passat meravellós de dracs, princeses captives i cavallers salvadors a través de la seua ancestral llegenda. És el dia de l’amor, dels enamorats, de les roses i dels llibres que, per un dia, es converteixen en símbols i protagonistes del nostre imaginari col·lectiu.
Durant els anys més foscos del franquisme i de la mal anomenada «Transición democrática» els autors més mediàtics d’aquell sistema se solien passejar com a astres rutilants per la Rambla barcelonina i aprofitaven la Diada per a lluir a les portades dels diaris i de les televisions la seva hegemonia comercial que, molt sovint, tenia ben poc de literària. Però la gent comprava els seus llibres, encara que no els llegís; comprava la rosa, encara que no fes olor, i se sentia transmissora i partícip d’una tradició que tenia com a pròpia i vivia com a interludi cap a uns temps més oberts i millors. Els llibres en la llengua i la temàtica del país, en aquell temps, encara es mantenien relegats a un segon o tercer pla i, en molts casos, amagats a sota els taulells dels llibreters més conscients i temeraris. Després, a poc a poc i de mica en mica, les coses van començar a canviar, fins al punt que, amb la flamant autonomia recuperada, no van trigar a treure el cap a l’escenari els autors mediàtics de creació casolana, cosa que, malgrat que al meu parer fes un escàs favor a la creació literària, va ajudar a equilibrar una mica aquella situació, tan precària i injusta.
Al Pirineu, estem d’enhorabona. No ens falten bones roses i flors, per poc que tinguem cura a conrear-les i, sobretot, a saber-ne apreciar la vàlua, el perfum i els colors i no ens falten tampoc petites editorials de gran qualitat.
Durant els darrers anys, la tendència a recuperar el valor de la proximitat en tots els ordres no ha parat de créixer. El públic ha anat madurant i filant més prim. Cada vegada demana i valora més els llibres ben fets, arrelats i connectats amb la realitat del territori i les roses que, a més de color i bellesa, ofereixin el miracle de la incomparable i delicada fragància de les roses autèntiques. Roses de proximitat, de pètals suaus i balsàmics, carnosos, del jardí de casa, si pot ser. En aquest sentit, al Pirineu, estem d’enhorabona. No ens falten bones roses i flors, per poc que tinguem cura a conrear-les i, sobretot, a saber-ne apreciar la vàlua, el perfum i els colors. I no ens falten tampoc petites editorials de gran qualitat com Salòria, Garsineu, Anem Editors i encara altres que involuntàriament me’n deixo, que han florit aquests darrers anys, amb molt d’esforç, i que ja són capaces de posar els seus llibres a tots els racons del país.
Però aquest any estem especialment d’enhorabona perquè autors amb un gran arrelament al territori i d’una trajectòria literària de gran qualitat, coherent i molt honesta, com ara Josep Espunyes o Amadeu Gallart, no solament presenten novetats literàries de gran interès, sinó que a més a més, en el cas del primer, el diumenge dia 24 a les 12 del migdia, veurà com es celebra, a la plaça Josep Roca de Peramola, l’acte central de l’Any Literari de Josep Espunyes al Pirineu, amb la participació de Ramon Besora i Isidre Domenjó i l’actuació dels cantautors Josep Tero i Quim Sabaté.
No tinc cap dubte que el públic sabrà valorar el ric ventall de propostes que aquest Sant Jordi li ofereixen les editorials de les nostres terres i els autors que hi publiquen i que sabrà sumar-se al merescudíssim homenatge que s’oferirà al gran poeta i escriptor de Peramola, Josep Espunyes, a l’acte central d’aquest diumenge dia 24.
Encara que sigui des de la fila zero o bé, de la millor manera que se m’acut que es pot homenatjar un autor: llegint els seus llibres.