El mes de juliol ha estat marcat per una falca anticiclònica persistent i per una massa d’aire tropical molt càlida als nivells més baixos de la troposfera que ha provocat valors tèrmics de plena canícula a Catalunya. Tal com han explicat des del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), les anomalies positives de temperatura han estat per sobre dels +4 °C a gran part de la meitat nord del país, relacionades amb la persistència de la calor i no tant amb els registres màxims assolits.
En general, el juliol d’enguany ha estat entre els tres més càlids mesurats a Catalunya, juntament amb el de 2015 i el de 2006. En el cas del Pirineu i el Prepirineu, però, ha estat el més càlid mai registrat. De fet, en algunes comarques pirinenques i prepirinenques, aquest ha estat, fins i tot, el mes més càlid (no només juliol), superant també l’agost de 2003.
Tal com constaten les dades del SMC, entre els dies 11 i 25 de juliol del 2022 es va produir una de les onades de calor més persistents mesurades a Catalunya amb més de dues setmanes de calor superior a la normal en plena canícula. La persistència de la massa d’aire càlid provinent del nord d’Àfrica que va dominar la península Ibèrica durant més de dues setmanes, arribant en alguns moments fins i tot a les Illes britàniques, és la causa d’un dels períodes més llargs de calor sostinguda que ha viscut Catalunya en els darrers anys.
Malgrat l’excepcionalitat en la durada de l’episodi, es van superar pocs rècords de temperatura màxima. Només 4 estacions de les 153 de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) que tenen més de 10 anys de dades van superar la seva màxima absoluta de tota la sèrie i 23 van superar la màxima en un mes de juliol. Durant l’onada de calor de finals de juny 2019, la més intensa de les últimes dècades a l’interior de Catalunya, els registres màxims van ser més alts en general.
Hi va haver 17 estacions de la XEMA que van superar 8 o més dies el llindar de Situació Meteorològica de Perill (SMP) per calor. Destaca Tírvia (Pallars Sobirà) amb 12 superacions, de les quals 9 de seguides, així com Sort (Pallars Sobirà), Orís (Osona) i Gisclareny (Berguedà) amb 10 dies.
Segons el SMC, doncs, el mes ha estat molt càlid al nord del país, en alguns casos sense precedents. Així, de les 110 estacions de la Xarxa d’estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya amb més de 20 anys de dades, la meitat han igualat o superat el juliol més càlid de la sèrie, fonamentalment al Pirineu, Prepirineu i massís del Montseny.
Pel que fa a les precipitacions, en general ha estat un mes amb irregularitat espacial i temporal. Les tempestes generades pel pas de dues pertorbacions (la del dia 6 i les que van creuar Catalunya entre els dies 25 i 31 de juliol, deixant en alguns casos més de 50 mm), van provocar que en tan sols en unes hores se superés la modesta mitjana climàtica del mes de juliol al terç sud del país, que en molts casos era de menys de 20 mm. En canvi, a punts del Pirineu i Prepirineu oriental el juliol ha estat, des d’un punt de vista climàtic, un dels mesos més plujosos de l’any.
