Fa dies que vaig veure al resistent Cinema Guiu de la Seu, la pel·lícula “Alcarràs”. No cal dir que em va interessar molt com a cinèfil i també que no em va semblar una eina d’anàlisi del que significa avui el món agrari i ramader. Sí que em vaig trobar absorbit per una atmosfera d’uns enquadraments molt closos, amb situacions d’una escenografia excel·lent, gairebé teatral. També l’anècdota familiar que exposava em va semblar tan intensa que es menjava la possible projecció cap a anàlisis profundes del nostre món agrari, a part de determinades escenes com les finals, quan es llencen préssecs a un centre comercial.
Les ràpides transformacions que ha sofert el nostre país als darrers anys, algunes ben negatives com el despoblament de moltes poblacions, es contraposa amb la rigidesa, en alguns casos gairebé dogmàtica, d’alguns conceptes que ens afecten de manera ben central. Posem damunt de la nostra particular taula de debat el concepte món rural. Pel damunt d’anàlisis ben elaborades, el nostre món polític, parlamentari i administratiu, quan parla de món rural parla de fet de món agrari, és a dir, d’agricultura i de ramaderia. Alguns lectors poden pensar que quina importància té aquesta identificació entre món rural —si acceptem aquest terme— i món agrari. Els respondria que molta, perquè implica que quan es plantegen programes de revitalització econòmica de comarques, com per exemple de les comarques de muntanya, es fan basant-se en el sector primari.
També el concepte pagesia mereix que sigui emprat de la manera més precisa possible, sobretot en comarques com les de l’Alt Pirineu i Aran. Es pot dir que la casa de pagès tradicional ha desaparegut? Aquest articulista creu que sí. Les explotacions agràries amb capacitat productiva han evolucionat cap a empreses d’un bon nivell d’inversió financera, empreses que, tard o d’hora, es veuran obligades a dirigir-se cap a una explotació extensiva del territori. És a dir, a mantenir unes ràtios determinades de bestiar / superfície del terreny. Les granges intensives, on s’amunteguen els animals, cada vegada seran més mal vistes per les autoritats del ram i pel que és més important, per les necessitats del manteniment ecològic del territori.
Em permeto de plantejar al lector la necessària revisió de conceptes com món rural o pagesia. Els utilitzem de la mateixa manera que ho fèiem fa seixanta anys i és més que evident que, si un sector de la nostra economia ha variat moltíssim, aquest és el primari
Em permeto de plantejar al lector la necessària revisió de conceptes com món rural o pagesia. Els utilitzem de la mateixa manera que ho fèiem fa seixanta anys i és més que evident que, si un sector de la nostra economia ha variat moltíssim, aquest és el primari, amb especial referència a l’agricultura i la ramaderia. O bé hem de fer una intensa campanya per especificar a què ens referim quan els utilitzem o bé hem de canviar la seva denominació. Per què cal fer-ho? Perquè, reiterem, si l’anàlisi de la realitat és esbiaixada, malament podrem oferir solucions correctes als problemes que ens planteja.
Els sentiments de desprotecció de l’àmbit que encara diem “rural”, volent dir el conreu de terrenys i de bestiar, ens poden portar a reaccions basades en un romanticisme sorgit dels temps passats i que alguns, amb tota la bona fe, porten a reclamar-ne el retorn per anar cap a fórmules tradicionals de conrear la terra. Cal, penso, fer tot el contrari, mirar endavant i cercar fórmules de futur que compatibilitzin la reactivació de determinats nuclis de població de muntanya, amb la constitució d’explotacions o de societats d’esperit cooperativista, no necessàriament dedicades a fer de pagesos o ramaders, que comptin amb suports tècnics, informàtics, sanitaris, assistencials… El nostre món pirinenc necessita llums llargues, superar els esquemes que van procurar molta infelicitat (algú encara creu que això era una Arcàdia feliç?) i sobretot, fer-ne protagonista impulsora a l’administració territorial.
En tots els sectors de l’activitat econòmica calen els canvis, les evolucions positives. Al sector agrari ha passat un fet curiós, ha evolucionat moltíssim passant de ser estructurat a base de nombroses cases de pagès a ser-ho en base a un nombre cada vegada més reduït d’explotacions agràries i ramaderes, moltes en formes societàries, que apliquen tècniques cada vegada més sofisticades. Però en molts medis urbans, i alguns no tan urbans, persisteixen les visions d’un món de pagesos tradicionals, arrapats a costums atàvics. I això tant per al dolent com per al bo, presentant-los bé com a mantenidors d’unes encarcarades tradicions productives, bé com a jardiners d’un paisatge imaginari.
