ENRIC QUÍLEZ I CASTRO.- La pregunta faria riure si no fos perquè de vegades tinc la sensació que molta gent d’aquest país, especialment els que viuen a l’àrea metropolitana de Barcelona, no ho tenen gaire o gens clar.
L’altre dia va sortir a tota la premsa catalana i part de l’estrangera (no em refereixo a Espanya, que també, sinó que fins i tot va sortir al Newsweek) la notícia que al tossal de Baltarga, en un remot indret del Pirineu cerdà, s’havien trobat proves fefaents que confirmarien que Anníbal va passar per la Cerdanya en el seu tour turístic pels Pirineus i després pels Alps per arribar a Roma amb intencions no gaire pacífiques.
Fa dècades que se’n parla d’això. Fins i tot es va fer un congrés d’arqueologia, d’aquells que organitzava l’Institut d’Estudis Ceretans fa anys, amb aquest tema com a leitmotiv de la trobada.
El doctor Oriol Olesti, historiador i arqueòleg, ens ha fet fa dos o tres anys, alguna conferència excel·lent sobre aquest tema. Naturalment, les proves fefaents no ho són tant, ja que només són hipòtesis.
Per començar, el més probable és que Anníbal dividís el seu exèrcit en diverses parts i que una d’elles passés per les nostres contrades, però ni això és del tot segur. Tenim indicis, més o menys plausibles, però no proves definitives.
Les fonts històriques no són clares. No especifiquen exactament per on va passar Anníbal ni tampoc hem trobat cap esquelet d’elefant (alguns van morir en el trajecte) enterrat a la Cerdanya. Així que calma i bons aliments.
Amb això, què vull dir? Doncs, que es va produir un efecte en cascada. Algú va publicar la notícia i de cop i volta tothom va descobrir que al Pirineu cerdà hi havien passat coses, que hi ha restes arqueològiques i que, ves per on, fins i tot podria ser que Anníbal hi hagués traginat per allà.
Està bé que ens posin en el mapa, però és que fa dècades que hi som. Jaciments com els de Baltarga o el Castellot o el del puig de Llo (a Cerdanya) o el del Goleró (a l’Alt Urgell), en són exemples clars.
Està bé que ens posin en el mapa, però és que fa dècades que hi som
Fa només unes dècades, es pensava que al Pirineu no havia passat res d’interessant en època antiga. Ara tenim un fòrum romà al seu bell mig, a la vila de Llívia, i un munt de jaciments arqueològics i de tesis doctorals que parlen de tot el contrari. I més que n’hi haurà. Alguns fins i tot de prehistòrics, com el de Montlleó.
En fi, que m’alegro molt que ens feu publicitat, però potser que no doneu com una primícia una cosa que els historiadors fa anys que saben. Temo molt que l’interès mediàtic per les nostres terres, més enllà de l’esquí, d’algun festival de música estiuenc o d’algun abominable crim, no hi és en absolut.
Ara he vist anunciat a TV3 que faran un programa on uns suposats pagesos competiran a veure qui té la bala de palla més grossa o qui muny la vaca a més revolucions per minut. I naturalment, sempre ens quedarà Tor, el nou parc temàtic de la truculència morbosa al Pirineu negre, que alguns han descobert arran, també, de la televisió. Continueu així, noies i nois, que el tipisme ven.
