JORDI PAU CABALLERO.- A dues setmanes i mitja de l’inici de l’estiu, i el país ja ens crema. Unes temperatures anòmales, però malauradament cada cop més freqüents, en dues onades de calor, i ja tenim muntada la mascletà global en uns focs que assolen la Catalunya Nord, el Principat i el País Valencià. En parlarem, criticarem, denunciarem, i amb la tornada dels infants a l’escola, potser oblidarem. No em centraré en els incendis, ja que malauradament cada dia en sentirem a parlar i estarem degudament informats. En aquest sentit, qui vulgui estar al dia pot accedir a Focs.cat – Incendis de Catalunya en directe. Però si a comentar articles i informacions que ens ajudin a no perdre les fulles de la memòria a la tardor i a hivernar mentalment quan arribi l’hivern, per a la primavera despertar mandrosament albirant un estiu on esperem que als boscos del Pirineu, no els hi passi res…
Síntesi de l’entrevista a Martí Boada, doctor en Ciències Ambientals per la UAB, que podeu llegir a Vilaweb: “Catalunya té més tant per cent de superfície de bosc que no el Canadà, en la qual hem construït cases. I que hi ha dues coses que no deixen de pujar: la temperatura, pel canvi climàtic, i la superfície de bosc, per un ecologisme mal entès i l’abandonament agrícola.” Cada entrevista d’en Martí és una classe magistral, desmuntant mites i tòpics amb la seva gran saviesa, un gran científic humanista que fa més de 40 anys que ens alerta del canvi climàtic que ja tenim a sobre.
Interessantíssima anàlisi des d’una perspectiva econòmica, posant tots els factors damunt de la taula, de la Rat Gasol a ON Economia, que podeu llegir a El Nacional.cat. “El foc necessita una ignició, certament, però també precisa combustible. I aquest combustible no ha aparegut per generació espontània.” “Durant dècades hem anat expulsant la nostra pagesia del sistema productiu. La pagesia no és ni molt menys una relíquia cultural. És un actiu estratègic de país.” “Cap dispositiu d’extinció, per sofisticat que sigui, pot compensar dècades de desídia territorial.” “Els beneficis de la prevenció només es fan visibles quan no passa res, i la política d’avui no guanya eleccions amb els èxits invisibles.” “Els incendis, efectivament, s’apaguen a l’hivern. La qüestió és si les administracions i el conjunt de la societat tindran la determinació de començar a fer-ho quan els titulars hagin desaparegut o si, un any més, preferirem esperar que sigui el foc qui torni a dictar l’agenda política del país.”
Tornem a allò de Santa Bàrbara…, parlant ara de la prevenció en allò que ens pot afectar al nostre Pirineu.
De la vintena d’espais naturals protegits del país, nou continuen sense disposar d’un pla de prevenció d’incendis aprovat, malgrat que la normativa obliga a tenir-lo des de l’any 1986
Pla antiincendis als parcs naturals: el Pirineu en el punt de mira
Segons ens informa 3cat-Info, “Catalunya afronta una nova campanya forestal amb una assignatura pendent que s’arrossega des de fa dècades. De la vintena d’espais naturals protegits del país, nou continuen sense disposar d’un pla de prevenció d’incendis aprovat, malgrat que la normativa obliga a tenir-lo des de l’any 1986, i l’Alt Pirineu i el Cadí-Moixeró són dos dels espais protegits que encara no disposen d’aquest document clau per planificar la prevenció dels grans focs forestals.”
“Al Pirineu, la qüestió pren una dimensió especial. El parc natural de l’Alt Pirineu és l’espai protegit més gran de Catalunya. El Cadí-Moixeró, per la seva banda, constitueix una de les grans masses forestals contínues del país. Tots dos comparteixen problemàtiques similars: expansió dels boscos, abandonament de pastures i una acumulació creixent de combustible vegetal. Els Bombers fa anys que alerten que el Prepirineu és una de les àrees amb més potencial per patir grans incendis forestals.”
En el cas del Parc Natural de l’Alt Pirineu, el document encara s’està redactant. “Els responsables del parc asseguren que han optat per elaborar una eina més ambiciosa que integri la prevenció d’incendis amb la gestió forestal, la biodiversitat i l’activitat ramadera. El seu director, Marc Garriga, explica que s’aposta per un document participatiu, que inclou més sensibilitats, però triga més a aprovar-se. L’objectiu és disposar d’un pla que ho integri tot plegat durant el 2027.”
En el cas del Parc Natural del Cadí-Moixeró, el problema no és la redacció sinó la tramitació. El document ja està elaborat, però continua pendent de validació administrativa. La directora d’aquest espai, Queralt Tor, assegura que la intenció és aprovar-lo aquest any: “Ja en tenim una primera versió i durant aquest 2026 en farem la tramitació ambiental per aprovar-lo. De manera paral·lela, i des de ja fa uns quants anys, fem altres actuacions i tasques que tenen relació amb la prevenció d’incendis.” Unes actuacions com per exemple, la revisió dels punts d’aigua disponibles, la creació de tallafocs o la reducció del sotabosc per crear paisatges mosaic que dificultin l’avanç del foc.
La meitat dels municipis no tenen al dia el pla d’actuació per risc d’incendi
El mateix 3Cat.Info, ens informava al setembre de l’any passat: “Només la meitat dels 758 municipis catalans que estan obligats a tenir un pla d’actuació per risc d’incendi forestal han fet els deures. En concret, 373. L’altra meitat els tenen pendents d’homologació, caducats o, directament, no n’han tingut mai. Són dades facilitades la passada tardor a TV3 per Protecció Civil de la Generalitat que demostren que la reacció a una emergència per incendi forestal podria ser molt més eficient. Aquests plans són documents jurídics i tècnics que posen negre sobre blanc en com s’ha de gestionar l’emergència i quines mesures cal prendre per garantir la seguretat de la població.” Pel que fa als municipis obligats a tenir pla d’actuació per risc d’incendi, ací podeu consultar si el vostre municipi té el pla homologat, caducat o no l’ha fet…
L’Alta Ribagorça i la Cerdanya acumulen la majoria d’aquests municipis [sense pla d’actuació per risc d’incendi], sent els casos que més criden l’atenció
I tornem a tenir al punt de mira el nostre benvolgut Pirineu, candidat a patir grans incendis forestals. Aquests són els municipis de l’Alt Pirineu i Aran obligats a tenir el pla, i que no el tenen: Bossòst, Vilaller, La Vall de Boí, El Pont de Suert, Rialp, Alàs i Cerc, Cava, El Pont de Bar, Lles de Cerdanya, Meranges, Ger, Guils de Cerdanya, Isòvol, Bolvir, Puigcerdà, Fontanals de Cerdanya i Alp… L’Alta Ribagorça i la Cerdanya acumulen la majoria d’aquests municipis, sent els casos que més criden l’atenció. La resta de municipis, només 11 el tenen aprovat, i la resta dels que ho han de tenir -aproximadament la meitat-, pendent d’aprovació o caducat.
