JORDI PAU CABALLERO.- El passat 11 de desembre, es celebrava arreu del món el Dia Internacional de les Muntanyes. Aquell dia es presentava mitjançant un vídeo, promogut per la Asociación Española de Municipios de Montaña ―de la qual en formen part els municipis de l’Alt Pirineu i l’Aran de l’Alt Àneu, Bossòst, Canejan, El Pont de Suert, Es Bòrdes, La Pobla de Segur, La Torre de Capdella, La Vall de Boí, Les, Rialp, Tremp, Vall de Cardós, Vielha, i Vilaller―, una carta oberta a una societat que necessita que li receptin més muntanya: “En el nostre dia internacional, reivindiquem l’impacte positiu de la natura a la nostra salut mental. Gràcies a Edurne Pasaban, alpinista, i a Aymar Navarro, esquiador freeride ―residents a la Val d’Aran― per posar-li veu i cara al nostre manifest, i a Amparo Alcover, catedràtica de Metodologia de Ciències del Comportament de la Universitat de València, per recolzar amb evidències científiques la prescripció de naturalesa per reduir l’estrès, l’ansietat o la depressió lleu. Suma’t a aquest manifest per incloure la prescripció de natura en les polítiques sanitàries i en la vida quotidiana de la ciutadania”.
Una proposta que hom troba molt interessant, i que posa en valor el paper de les muntanyes, i per tant, el del nostre Pirineu, i que, tanmateix, ens dona a conèixer els objectius que persegueix aquesta associació, de la qual en formen part 14 municipis de l’Alt Pirineu i l’Aran. Pel que fa a l’associació, l’any 2013, un grup d’alcaldes de zones de muntanya i senadors van decidir unir-se per reivindicar les necessitats dels municipis de muntanya d´Espanya. Així, neix la Asociación Española de Municipios de Montaña, per tal de promoure les millores legislatives i les accions que contribueixin a millorar la vida dels seus habitants, frenar la despoblació d’aquests territoris i generar desenvolupament econòmic i social en aquests municipis. ESMONTAÑAS aglutina totes les sensibilitats polítiques presents als municipis de muntanya d’Espanya, pretenent dur a terme estratègies d’impuls i de cohesió entre aquestes zones de muntanya alhora que es converteix en un instrument al servei d’aquests municipis, tot posant en valor els pobles de muntanya, defensant les seves reivindicacions i convertint aquests municipis en un referent social i econòmic.
I és dins el marc del Dia Internacional de les Muntanyes que l’associació dona a conèixer un nou projecte anomenat ‘Muntanyes per la Salut Mental’, amb la presentació d’un manifest que destaca “l’impacte positiu de la connexió amb la naturalesa a la salut mental i el benestar de les persones”. El projecte, recolzat d’inici per més de 300 municipis espanyols de muntanya, personalitats del món de l’esport, i la comunitat científica universitària, insta a incloure la prescripció de naturalesa en les polítiques sanitàries i en la vida quotidiana de la ciutadania. Tanmateix, el manifest no només busca conscienciar dels beneficis saludables de la connexió amb la naturalesa, sinó també mobilitzar actors clau de la societat espanyola perquè s’adhereixin a la iniciativa. Entre les seves propostes destaquen: la incorporació de programes de prescripció de naturalesa al Sistema Nacional de Salut, el disseny de polítiques que millorin l’accés a espais naturals, així com la promoció d’activitats a l’aire lliure des dels àmbits educatiu, empresarial i cultural, recollits en un compromís de sis punts: 1) reconèixer i difondre els beneficis de la naturalesa per al benestar i la salut de les persones; 2) incorporar la naturalesa en l’atenció sanitària; 3) facilitar l’accés a espais naturals; 4) promoure l’educació ambiental; 5) recolzar la investigació científica, i 6) incorporar la naturalesa a la cultura i l’esport.
En el marc del Dia Internacional de les Muntanyes s’ha donat a conèixer el projecte ‘Muntanyes per la Salut Mental’, amb la presentació d’un manifest que destaca “l’impacte positiu de la connexió amb la naturalesa a la salut mental i el benestar de les persones”
Crec que el manifest dona peu a interessantíssimes reflexions, en un context on, enguany, sembla ser, que anirà avançant l’avantprojecte de la Llei d’alta muntanya, en fase de consulta sobre l’avantprojecte de Llei d’alta muntanya ―la consulta sobre el projecte normatiu inicial té un termini per fer aportacions que finalitza el 31 de gener de 2025―. A banda de les consideracions generals, legislatives i normatives que es fan en l’esmentat document, per a mi hi ha una qüestió clau, més enllà de la dialèctica demografia-economia-territori: quin és el paper que han de jugar les muntanyes de casa nostra ―i amb la seva singularitat, les de l’Alt Pirineu i Aran―, dins el context d’ordenació i desenvolupament territorial del nostre país… A partir d’aquesta, se’n deriven d’altres i en diverses direccions: 1) quin és l’estat de salut de les nostres muntanyes? L’acció antròpica ha anat modelant la realitat actual de les nostres muntanyes a la vegada que aquestes han forjat l’adaptació i la singularitat de la gent que hi viu; 2) l’abandonament del sector primari ―gestor de primera línia en el modelatge i manteniment del paisatge―, amb la conseqüent pèrdua de bagatge cultural i de coneixement, i les limitacions legislatives a usos tradicionals sobre el mateix, comporten tot una sèrie de problemes evolutius en els seus eco i sòciosistemes ―agreujats per la creixent empremta del canvi climàtic―; 3) les muntanyes han estat, i són, reservori de recursos naturals bàsics, font de regeneració de la vida, de salut per a diferents malalties físiques i mentals, font d’inspiració, d’espiritualitat… Un món cada cop més desconegut, que va perdent la saviesa i el coneixement de les generacions que ens van deixant, i va guanyant la presència de generacions cada cop ambientalment més analfabetes; 4) la presa de decisions sobre la seva gestió, a voltes recau des de centenars o milers de quilòmetres de distància, amb una visió metropolitana, condicionada per un entramat de normatives llunyanes a la realitat dels seus territoris, i una burocràcia molt propera ―i asfixiant― en la seva execució; 5) la dialèctica metròpoli-territori ha de seguir sent tan diametralment oposada, imposant la metropolinització el seu dictat a la ruralitat?; 6) dins d’aquesta dialèctica, la metròpoli ha de dictar les àrees que han de suportar una extractivitat intensiva, i les que han de ser un jardí assilvestrat…, tot per al consum i gaudi d’ella mateixa?… Afegiu les vostres preguntes.
Feu-ho com vulgueu, però les muntanyes ens donen salut, i encara que fos només per egoisme, les hauríem de mantenir saludables.
