SÍLVIA ROMERO GALERA.- A l’Alt Pirineu i Aran, la mobilitat i la connectivitat són factors determinants per al desenvolupament econòmic, l’accés als serveis públics, les oportunitats laborals i, en definitiva, per garantir el dret a l’accessibilitat de la ciutadania. Conscient d’aquesta realitat, el Govern de la Generalitat ha situat aquesta qüestió al centre de l’agenda política i ha assumit, des del primer moment, el repte de millorar les infraestructures de transport, comunicació i telecomunicacions al Pirineu.
La reforma de l’Eix Pirinenc, principal infraestructura viària que vertebra el territori, es concreta en diversos projectes i inversions que ja estan en marxa gràcies a l’encomana de gestió acordada amb el Govern espanyol. Entre les actuacions previstes destaquen la redacció de l’estudi informatiu i de l’estudi d’impacte ambiental del tram entre Xerallo i el Pont de Suert; la millora dels accessos a Sort i a Senterada, així com a nuclis de població de Soriguera i de Bellver de Cerdanya; les actuacions de millora al port del Cantó; la rehabilitació del ferm en diversos trams, i el desplegament de la fibra òptica entre Puigcerdà i la Seu d’Urgell.
L’accés al Pirineu occidental a través de l’Eix de Comiols serà més ràpid i segur amb les obres de millora i condicionament del tram entre el Pont d’Alentorn i Vall-llebrera, ja licitades amb una inversió de 18 milions d’euros. Paral·lelament, s’estan redactant els estudis informatius de les fases següents d’actuació de Vall-llebrera a Folquer i de Folquer a Llordà.
Així mateix, s’està actuant amb caràcter urgent a la C-28, al port de la Bonaigua, amb una inversió de 10 milions d’euros destinada a l’estabilització de la via i a garantir unes condicions de circulació més segures. En aquesta mateixa carretera, també està previst el condicionament del tram de Sorpe, d’1,5 quilòmetres de longitud amb una inversió de 10,5 milions d’euros. A més, s’hi executarà un conjunt d’actuacions ja adjudicades de protecció contra les allaus i d’estabilització del ferm, per un import addicional de 4,2 milions d’euros.
La Generalitat està impulsant la millora de diverses carreteres comarcals estratègiques, com la C-462 entre Fórnols i Adraén o la C-1311 entre el Pont de Montanyana i el Mas de Ciutat, entre altres actuacions distribuïdes arreu del territori. Paral·lelament, nombrosos ajuntaments estan destinant recursos rebuts a través del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya a la millora de la xarxa viària municipal. Així mateix, els departaments de Territori i d’Agricultura canalitzen ajuts als ens locals i als consells comarcals per contribuir al manteniment d’aquestes vies, essencials per garantir la capil·laritat de la xarxa de comunicacions i donar resposta a una mobilitat marcada, majoritàriament, pels desplaçaments intracomarcals.
Les línies Lleida – la Pobla de Segur i l’R3 l’Hospitalet de Llobregat – Puigcerdà constitueixen eixos de comunicació estratègics que connecten les comarques de muntanya amb els principals nuclis urbans del país
Les infraestructures ferroviàries són també un element fonamental per a la cohesió territorial i el desenvolupament econòmic de l’Alt Pirineu i Aran. Les línies Lleida – la Pobla de Segur i l’R3 l’Hospitalet de Llobregat – Puigcerdà constitueixen eixos de comunicació estratègics que connecten les comarques de muntanya amb els principals nuclis urbans del país. En aquest sentit, les actuacions previstes en el marc del Pla de Serveis Ferroviaris 2030-2040 han de permetre millorar la fiabilitat, incrementar la capacitat i reforçar la qualitat del servei, afavorint una mobilitat més eficient, sostenible i accessible per a la ciutadania.
La connectivitat digital és avui una infraestructura tan essencial com la xarxa viària. Disposar de fibra òptica i d’una cobertura de telecomunicacions de qualitat és un factor determinant per garantir la igualtat d’oportunitats i la competitivitat del territori. El teletreball, l’activitat empresarial, l’accés als serveis públics digitals o determinats serveis sanitaris depenen d’una connectivitat robusta i fiable. Amb aquest objectiu, el Govern ha accelerat el desplegament de la xarxa pública de fibra òptica i ha impulsat TelcoCat, una iniciativa destinada a gestionar de manera més àgil i eficaç les incidències en els serveis de telecomunicacions. Actualment, la vegueria de l’Alt Pirineu i Aran compta amb 547 quilòmetres de xarxa troncal pública de fibra òptica desplegada i més de 200 quilòmetres addicionals en fase d’implantació. Aquesta infraestructura ja dona servei a 44 municipis i es continuarà ampliant fins a garantir l’accés a la totalitat dels municipis del territori.
Són eines imprescindibles per afavorir l’arrelament de la població, enfortir la cohesió social i territorial i generar prosperitat compartida a llarg termini
Invertir en infraestructures de transport i en connectivitat digital és invertir en el present i en el futur del Pirineu. És la manera de garantir que viure, treballar i emprendre als territoris de muntanya sigui una opció viable i atractiva, sense haver de renunciar a serveis, oportunitats ni qualitat de vida. Per això, el Govern manté el seu compromís de continuar impulsant actuacions que reforcin la mobilitat i la connectivitat de l’Alt Pirineu i Aran, conscients que aquestes són eines imprescindibles per afavorir l’arrelament de la població, enfortir la cohesió social i territorial i generar prosperitat compartida a llarg termini.
