Aquest dijous s’han exposat a Tremp les conclusions del projecte transfronterer Avenir, mitjançant el qual s’ha volgut donar eines per desenvolupar el seu futur a la zona dels Pirineus a diferents joves migrats sols. Des de la Generalitat s’ha volgut destacar l’èxit del projecte i el fet que la iniciativa és un pla pilot que demostra que els territoris de muntanya poden acollir aquestes persones i oferir un futur.
El secretari d’Infància, Adolescència i Joventut, Alexis Serra, ha assegurat que el projecte ha funcionat bé i ha afegit que aquest pla pilot «el que vol és incorporar als joves migrats sols a una realitat i un entorn com és el del conjunt del país, i això implica també les comarques del Pirineu». Per Serra, el projecte «ha funcionat bé perquè els joves que s’han inserit a nivell de fer formació, de conviure a Tremp i d’inserir-se laboralment».
La «prova del cotó», ha afegit Serra, «serà si majoria es volen quedar aquí i arrelar-hi». També ha apuntat que «al Pirineu es poden generar noves oportunitats pels joves migrats sols i hi seguirem treballant».
El projecte ha tingut una durada de tres anys, durant els quals han passat una quinzena de joves per Tremp, dels quals vuit estan actualment treballant a la zona. Durant aquest temps també s’han format en diferents àmbits professionals com jardineria, electricitat, comerç, hostaleria i català.
Es tracta d’un projecte transfronterer, de manera que es fa en col·laboració amb la zona dels Pirineus francesos, qui també vol fixar aquests joves a les zones de muntanya.
En aquest sentit, el president de l’Association des Chambres de Méteirs des Pyrenées, Daniel Puges, ha detallat que «a la cambra d’artesania de Foix hi tenim més de 100 joves, de 23 països diferents». Tot i això, ha admès que encara hi ha aspectes a treballar respecte al futur d’aquests joves, ja que «quan arriben a la majoria d’edat, a vegades els governs els envien als seus respectius països, mentre que en altres ocasions, els que han fet una formació en un ofici d’alimentació, per exemple, se’n van a la ciutat a vendre entrepans perquè no tenen la voluntat o possibilitats de quedar-se en un poble i obrir-hi un restaurant, que és el que nosaltres voldríem».
Des del 2017 han arribat a Catalunya més de 10.000 joves migrats sols menors d’edats i des de la Generalitat es destaca que la gran majoria s’han anat incorporant com a persones adultes de ple dret a Catalunya.
