Martí Riera (ERC) va assumir el passat 29 de desembre la presidència del Consell Comarcal de l’Alt Urgell. Ho va fer en substitució de Josefina Lladós, de Junts, en virtut del pacte signat entre les dues formacions per partir-se el mandat de forma proporcional al suport obtingut. Alcalde de Coll de Nargó des del 2015, és el primer president del Consell Comarcal de l’Alt Urgell d’Esquerra Republicana. Com encara aquests mesos de presidència?
Està clar que un any i tres mesos no és temps suficient per fer res extraordinari. Tot i això, sí que portem un bagatge important amb diversos projectes comarcals, bàsicament amb els fons Feder, des de l’Impulsa Energia, el Forest4Local o el Camina Pirineus, que estan ja en la fase d’execució final i de justificació i, per tant, ens queda la feina de tancar-los.
Quins són els principals reptes del que queda de mandat?
Principalment tenim el repte dels Next Generation de la Unió Europea. Alguna vegada se m’ha titllat d’escèptic, perquè penso que és molt difícil que els pobles petits puguin accedir-hi, per una qüestió de capacitat. Està clar que si hi ha projectes ja fets, com ens ha passat amb el Consorci Segre-Rialb, que tenien projectes ja prou madurs com per dir, ‘vinga, aquesta és la nostra, presentem-ho’, és més fàcil. El problema és que a un ajuntament petit li costa fins i tot fer els projectes, ja que són de moltíssima envergadura. Sí que hi ha ajudes, però has de tenir un teixit administratiu suficient com per poder estar a l’altura i fer-ho. Aquesta és l’única objecció, però a nivell comarcal està clar que és una opció d’ajuda important.
A banda d’aquesta qüestió, quines altres tasques vol impulsar des del Consell Comarcal?
Hi ha altres qüestions que potser semblen menors, però que no ho són, com ara l’organització del Consell Comarcal per optimitzar recursos, aprofitar bé els plans de Joventut, del SOC, etc. Penseu que gran part del personal del Consell Comarcal prové d’aquests projectes i plans, i això també s’ha d’optimitzar per poder tenir els recursos necessaris. I en general, vull ajudar a la comarca en tot allò que pugui, com sempre he fet com a alcalde, però ara des d’aquest àmbit supramunicipal.
Més enllà de l’àmbit administratiu, quins creu que són els principals reptes de futur com a comarca?
Quan en política de mitja i alta escala es parla de temes com la consolidació de la gent al territori, de la transformació energètica o de la digitalització, està clar que són reptes de tot el país, però en el nostre territori, la nostra vegueria, adquireixen una dimensió una mica més important, tant per l’orografia que tenim o per la inversió mitjana que hem tingut tradicionalment. Tot i que s’està treballant fort en molts aspectes, per exemple amb la posada en marxa del laboratori 5G o amb l’impuls dels estudis universitaris d’INEFC a la capital comarcal, està clar que tenim reptes importants a nivell de telecomunicacions i digitalització i també de comunicacions terrestres. I és que tots sabem que per anar d’una vall a una altra hem de fer excursions força llargues. També tenim pendent la transformació cap a les energies verdes i, de fet, això va molt lligat amb aquests projectes que tenim avançats amb els Feder, com el Forest4Local, de cara a promoure l’energia verda i l’economia circular per poder abastar les calderes d’espais públics amb l’estella dels nostres boscos comunals. Aquest aprofitament permetrà reduir la petjada de CO2 i millorar la gestió forestal per evitar incendis. A més, valoritzarà el subproducte dels boscos, que ara mateix és un problema, ja que moltes vegades es queda allà i sovint ni es tritura, perquè no es pot aprofitar. Per tant, poder deixar-lo a les nostres comarques ajudarà que es valoritzi una mica més a les subhastes i es completi aquesta gestió dels boscos. Tot plegat són reptes generals de país però que, com deia, a la nostra vegueria adquireixen molta importància.
Un dels temes recurrents al nostre territori és la pèrdua progressiva de serveis. Ara, es parla especialment del tancament d’oficines bancàries que està havent-hi en poblacions petites. Què es pot fer des de l’administració?
És un tema complicadíssim, perquè no hem de perdre de vista que és una guerra, entre cometes, amb entitats privades amb ànim de lucre, que es deuen a uns accionistes. És a dir, per una banda tens la rendibilitat d’una empresa privada i per l’altra el servei que voldries que es donés com a ens públic, i això xoca frontalment, ja que normalment el servei públic és deficitari de per si. A més, ens trobem que alguns pobles han perdut no només l’oficina sinó fins i tot el caixer. En principi, allà on encara queda oficina hi ha un principi d’acord que preveu que s’atendrà amb cita prèvia. En aquest sentit, s’està intentant aconseguir que aquesta cita prèvia es concentri en un dia, si pot ser coincidint amb el dia de mercat, i el que haurem de fer és aquesta conscienciació perquè la gent s’acostumi a demanar cita prèvia ni que sigui per demanar canvi. Tot i això, és una guerra pràcticament perduda perquè els interessos són diametralment oposats. Pel que fa als caixers, les diputacions estan valorant participar en el seu manteniment, juntament amb els ajuntaments, ja que mantenir un caixer val uns 12.000 euros l’any. L’entitat bancària està disposada a donar el servei i el que s’està valorant és que el manteniment del caixer el paguessin a mitges ajuntaments i diputacions, perquè està clar que un ajuntament petit no pot pagar 12.000 euros l’any per mantenir aquest servei. És una batalla desigual, però hi estem treballant i intentarem treure’n alguna cosa positiva.
