GEMMA ORRIT.- Fins fa poc, viure en una zona rural significava que l’única sortida professional passava per dedicar-se al sector primari, agricultura, ramaderia o bé la pesca, però des de fa un temps cap aquí hi ha hagut un canvi en la manera de viure i treballar al poble. Les generacions de les nostres mares i padrines no veien un futur digne en quedar-se a viure en llocs petits, i sovint es creia que si no marxaves a la ciutat no tenies oportunitats laborals. També és cert que anys enrere costava molt que als pobles hi arribés la prosperitat, sempre s’anava un pas per darrere dels llocs grans, en bona part perquè no teníem els mateixos serveis ni les mateixes infraestructures, i aquesta idea ha quedat gravada a foc a la mentalitat de molta gent.
Per sort, aquest fet ha canviat! Amb l’arribada de la connexió a internet i l’era de la digitalització s’ha obert un ventall de possibilitats per al món rural. Som moltes les dones que vivim en pobles i que ens dediquem a professions molt diverses: som enginyeres, arqueòlogues, artesanes, advocades, polítiques… i també, evidentment, pageses! Estem orgulloses de viure en un entorn rural i fem bandera dels avantatges que això comporta. Tot i així, encara tenim mancances, com per exemple la falta d’oferta formativa a les nostres comarques. Malauradament, la gent que vivim en llocs petits ens hem de desplaçar a llocs més grans per poder formar-nos. Això significa un esforç econòmic per les famílies i no totes ho poden afrontar i, per tant, genera un desavantatge envers la gent que té un accés més fàcil a aquestes formacions.
Les dones encara vivim una invisibilitat al món rural pel fet de ser dones i també perquè és un àmbit majoritàriament masculí, així doncs cal donar valor a la nostra feina i posar en relleu la importància que tenim a nivell social i econòmic.
Les dones encara vivim una invisibilitat al món rural pel fet de ser dones i també perquè és un àmbit majoritàriament masculí, així doncs cal donar valor a la nostra feina i posar en relleu la importància que tenim a nivell social i econòmic. Per sort, a poc a poc anem perdent complexes i la presència de la dona al món rural es va fent visible, sempre hi hem sigut, però ara ho fem amb més empoderament i determinació. És bàsic que les dones formem part del sector primari i també dels altres àmbits de la ruralitat, aportant la visió feminista que tanta falta ens fa a tots i és evident que la modernització i la supervivència del món rural passa per tenir-hi un paper estratègic.
L’era digital en la qual estem immersos facilita que els pobles estiguin més oberts al món i això ajuda a tenir més visibilitat davant de la societat que no viu en aquestes zones despoblades. M’atreviria a dir que, gràcies a aquesta visibilitat i juntament amb les reivindicacions i l’empoderament de la gent que vivim al territori, s’ha aconseguit que els Governs vegin la problemàtica de les zones rurals i siguin conscients que el despoblament és un problema de país i no només de les zones que el pateixin, i ara es comencen a fer polítiques reals que ajuden a la gent dels pobles a tirar endavant.
Tot i així encara, queda camí per recórrer i, entre altres coses, hem d’aconseguir que la societat entengui que viure en un poble és tant o més digne que viure en una ciutat i que les zones rurals són molt més que un jardí on anar-hi a passar el cap de setmana.
Gemma Orrit és l’alcaldessa de Peramola