Demòcrates per Andorra seria la llista més votada amb un 41,72% dels vots en les pròximes eleccions generals del 2 d’abril. Així ho revela l’enquesta política presentada aquest dijous per l’àrea de Sociologia d’Andorra Recerca + Innovació (ARI) després d’ajuntar el vot decidit expressat pels enquestats i la seva simpatia envers les formacions polítiques.
Tal com recull l’Agència de Notícies Andorrana (ANA), l’enquesta situa en segona posició la coalició formada pel PS i SDP amb un 25,41% dels sufragis mentre que Andorra Endavant es col·locaria com a tercera força política amb un 13,29% dels vots. Ben a prop apareix Concòrdia, amb un 11,42%, i més lluny els partits de Liberals d’Andorra (6,29%) i Acció (1,86%). El treball de camp s’ha efectuat entre el 21 de febrer i el 8 de març entre persones majors de 18 anys escollides de manera aleatòria: 810 amb nacionalitat andorrana i 400 no andorranes.
Amb aquestes dades a la mà, el coordinador de l’àrea de Sociologia de l’ARI, Joan Micó, ha manifestat que, malgrat que quan s’efectuen aquesta mena d’enquestes la tendència “surt clara” amb els partits capdavanters, sempre hi ha “més marge d’error” amb les formacions que se situen amb un menor percentatge. A més, ha assegurat que des de l’entitat són coneixedors de què “hi ha un vot ocult” amb els partits de dreta i centredreta, fet que, inevitablement, provocarà variacions en els resultats finals.
Si només s’analitza el vot decidit expressat pels enquestats, Micó ha destacat que sobta, en primer lloc, la gran quantitat de persones que diuen que encara no ho saben (47,4%) i les que no volen contestar (15,2%). Tot i això, si es tenen en compte les dades de les persones que sí que han volgut contestar, Demòcrates per Andorra continua liderant l’enquesta amb un 41,9% dels vots, seguida de la coalició del PS i SDP (23,4%), Andorra Endavant (14,9%), Concòrdia (11,3%), Liberals (6%) i Andorra Endavant (14,9%). D’altra banda, les expectatives dels enquestats andorrans també posicionen DA en primera posició (51,2%), com també ho fan els no andorrans (36,3%) malgrat que en aquest cas en menor proporció.
Una vegada presentades les dades, Micó ha assegurat que l’enquesta acostuma a “afinar bastant” amb el resultat electoral, sobretot pel que fa als partits que es troben en les primeres posicions. En aquest sentit, ha alertat que en aquests comicis “estem en una disjuntiva diferent”, ja que “hi ha partits nous que han entrat amb molta empenta” i, per tant, “no sabem fins a quin punt serà realitat el que surt a l’enquesta o si hi haurà un canvi durant la campanya electoral”. Precisament, ha afirmat que la campanya serà “important” per a la captació de vots, sigui pels partits que ja són habituals o els que es presenten per primera vegada.
Pel que fa a la posició aconseguida pel partit de Carine Montaner, Andorra Endavant, ha posat en relleu que “l’enquesta li dona un pes” rellevant, de la mateixa manera que ho fa amb Concòrdia, mentre que a Liberals i Acció “hi ha clarament un vot ocult”. Micó ha afegit que els perfils de persones enquestades que han assegurat que votaran a Andorra Endavant corresponen a electors que no treballen a l’administració i que tampoc havien votat en els darrers comicis, la qual cosa deixa entreveure que es pot tractar del vot del descontentament entre aquelles persones que no estan d’acord “amb el sistema actual o el que ha passat els darrers anys”.
Valoració dels líders polítics
Com és habitual, l’enquesta de l’ARI també ha incorporat en aquesta ocasió preguntes sobre la valoració dels líders polítics. En el cas de les persones andorranes, el mandatari millor valorat és Xavier Espot amb un 6,2 sobre 10. Malgrat ser la valoració més alta, representa una disminució de 0,7 punts respecte del 2022 i d’1,1 punts respecte del 2021. En segona posició es troba el líder de Concòrdia, Cerni Escalé, amb una puntuació de 5,7. Completen la llista Pere López (5,6) que puja 0,5 punts; Judith Pallarés i Josep Maria Cabanes (5,2) i Carine Montaner (4,7) que augmenta 1,1 punts respecte de l’enquesta del 2022.
Quant a altres indicadors, es pot veure com les persones andorranes tenen una confiança en la classe política de 5,1 sobre 10, la dada més baixa dels darrers quatre anys, mentre que els no andorrans puntuen els polítics amb un 5,7. En aquesta ocasió, a més, també s’ha aprofitat per demanar una valoració del Govern actual, la qual s’ha clos amb una nota de 5,6 entre els andorrans i del 6,2 entre els no andorrans.
Relació amb Europa
L’acord d’associació que Andorra negocia amb la Unió Europea ha estat un altre dels indicadors exposats en l’enquesta. Després dels treballs de comunicació efectuats fins a la data, la gran majoria dels andorrans (83,9%) manifesten ser coneixedors de les negociacions, mentre que entre els no andorrans el percentatge baixa lleugerament (75,9%).
Preguntats sobre quin tipus de relació s’hauria d’acordar amb Europa, un 10% creu que s’hauria de ser membre de manera directa; un 42,5% que s’ha de continuar negociant com s’està fent actualment; un 25,3% opina que ja està bé l’estatus que Andorra té fins ara; el 6,3% diu que s’hauria de tenir menys relació de la que hi ha actualment, i el 15,9% prefereix no contestar.
Ideologia, comportament electoral i participació
Finalment, una altra de les qüestions preguntades per l’ARI ha estat referent a la ideologia dels enquestats, dividida entre andorrans i no andorrans. En el primer cas, es pot veure com un 81,9% assegura que no es defineix amb cap dels eixos presentats, mentre que entre els que sí que ho fan, un 18,1% s’identifica més amb el centreesquerra; un 16,1% amb els de centredreta i un 15,9% amb els de centre. En el cas dels no andorrans, prop del 90% tampoc es defineix amb cap postura i, entre els que ho fan, el 16,2% es torben en l’esquerra, el 14,8% en el centreesquerra i el 14,5% en el centredreta.
En relació amb el comportament electoral, el 89,7% de les persones afirmen que aniran a votar el proper 2 d’abril i només un 5% diu que no hi anirà, principalment pel motiu de “no creure en la política” (53,5%). En aquesta mateixa pregunta, també es demanava si les persones van acudir als comicis del 2019 i es pot veure com un 77,1% afirma que sí. Del total que ho van fer, s’observa com el 60% van afirmar que votarien a DA, el 24,5% al PS i la resta es van dividir entre les formacions que també hi van prendre part.
Com a cloenda, una de les preguntes destacades en l’enquesta ha estat adreçada a la participació electoral entre els no andorrans. En aquest sentit, es detalla com un 84,7% assegura que, si pogués, votaria en les eleccions andorranes i, en aquest cas, la formació guanyadora també seria DA amb un 21,9% dels vots.