AMADEU GALLART.- Quantes vegades hem parlat de l’Eix Pirinenc? Quantes vegades en parlarem? La resposta és clara, moltes. Personalment, recordo una trobada de fa més de quaranta anys, a la casa que la llavors totopoderosa companyia elèctrica ENHER –després absorbida per ENDESA—tenia a la Vall de Boí. Es deia que la companyia la tenia per tal de festejar i obsequiar els personatges del règim franquista. En aquest cas, en aquells moments de democràcia incipient, érem una colla de persones que ens podíem considerar representatives d’administracions locals del territori de l’Alt Pirineu. La reunió es va fer, a finals dels anys setanta, amb el llavors director general de Carreteres de l’Estat, Enrique Balaguer Camphuis, enginyer de camins. Aquest senyor va rebre les nostres informacions sobre la necessitat, a l’estil francès, d’un eix viari pirinenc que fos transversal; és a dir, que en contra de la filosofia de les vies de nord a sud, transcorregués paral·lel a la cadena pirinenca.
Enrique Balaguer va ser director general de Carreteres de l’any 1975 al 1981 i era un tècnic molt prestigiat i reconegut. Fou l’artífex de la definició de la Red de Interès General del Estado on s’incloïa, amb categoria de nacional i a càrrec de l’Estat, el nostre Eix Pirinenc, sobretot la part que, localment, ens interessa més, la que va des de Puigcerdà al Pont de Suert. Avui, juliol del 2023, en una cruïlla política transcendental, tenim en dansa la materialització de les partides dels pressupostos de l’Estat espanyol amb les obres per a l’Eix.
Centrem-nos, doncs, a l’Eix Pirinenc, Nacional 260, al seu pas per l’Alt Pirineu. El que és més punyent és que per fer funcionar correctament l’Eix Pirinenc, que va de Puigcerdà a la Seu, cap a Sort i la Pobla de Segur per orientar-se tot seguit cap al Pont de Suert, calen unes inversions “moderades”: l’arranjament del tram Adrall-Pallerols i el tram Xerallo-El Pont de Suert —aquest darrer enriquit amb els ports de Perves i Viu de Llevata. Aquests arranjaments comportarien una substanciosa millora de la comunicació econòmica i social de totes les comarques altpirinenques, el mateix Aran i les comarques veïnes de Catalunya i de l’Aragó. És, des del nostre punt de vista, una actuació no només imprescindible per aquest territori sinó que possibilitaria rendibilitzar les quantioses inversions realitzades a gran part del trajecte de l’Eix, que té una presentació correcta. No es demana, a més, cap obra que pugui representar un atemptat contra el patrimoni natural, només posar al dia com a carretera el que avui són pures pistes forestals asfaltades.
El que és més punyent és que per fer funcionar correctament l’Eix Pirinenc, que va de Puigcerdà a la Seu, cap a Sort i la Pobla de Segur per orientar-se tot seguit cap al Pont de Suert, calen unes inversions “moderades”: l’arranjament del tram Adrall-Pallerols i el tram Xerallo-El Pont de Suert —aquest darrer enriquit amb els ports de Perves i Viu de Llevata
I ara ens sorgeix una pregunta que ens inquieta: existeix algun partit polític amb mínima incidència en la nostra demarcació electoral que no contempli aquesta reivindicació? Volem creure que no n’hi ha cap, que tots tenen ben clar que a part de dotar de la urgent personalitat territorial al nostre territori —cosa que competeix essencialment a la Generalitat de Catalunya—, cal actualitzar aquests trams de l’Eix Pirinenc, que gosaria qualificar de franquistes per com en són de rancis, i posar-los al servei de les necessitats ciutadanes i de la potenciació de l’estructura econòmica pirinenca. També no podem ni pensar que hi hagi cap alcalde, cap president de Consell Comarcal, que, quan li han preguntat els seus diputats pel que cal demanar als Pressupostos Generals, no hagi assenyalat aquesta mancança tan notòria.
He tingut la sort d’assistir a convocatòries pro Eix Pirinenc, una a Puigcerdà i l’altra a la Pobla de Segur —també ja fa una pila d’anys—, evidentment sense l’èxit esperat, però, on, si més no, s’aixecava un clam territorial per aquest tema. Hem passat moments en què la sensació de resignació s’ha imposat davant d’aquest estat d’abandonament d’aquests punts de l’Eix Pirinenc, com si ja formessin part de la naturalesa de la mateixa manera que les nostres muntanyes. Tampoc calia no oblidar altres inversions molt importants com la de la Nacional 230 o la del ferrocarril Barcelona-Puigcerdà, entre d’altres.
El que s’hauria d’evitar en un país que considero força civilitzat, sobretot si ens parem a contemplar d’on venim, és el fet que, any rere any, anem repetint aquesta cançoneta. Demanem als nostres representants territorials al Congrés o al Senat que puguin, en casos com aquests, unir les seves forces per tal que reivindicacions com la de la Nacional 260 arribin amb força a les molt respectades taules dels càrrecs polítics dotats de poder de decisió. Haurà, ara, per fi, arribat l’hora de les realitzacions pressupostàries?