REDACCIÓ (Cabó).- Més d’una cinquantena de membres de l’Aula d’Extensió Universitària de la Gent Gran de Castellbisbal van visitar aquest passat diumenge les localitats de Cabó i Organyà per tal de dur a terme la Ruta dels Orígens de la Llengua Catalana.
Al poble de Cabó, on van ser rebuts per membres de l’Associació d’Amics de la Vall de Caboet, van visitar el Centre d’Interpretació, a l’església romànica de Sant Serni, amb la finalitat de conèixer de prop el llinatge feudal dels Caboet, així com el pergamí dels Greuges de Guitard Isarn, un dels primers documents en llengua catalana datat de 1105.
A la vila d’Organyà, mentrestant, va ser la regidora de cultura de l’ajuntament Maite Argerich, qui els va donar la benvinguda. De la mà de Montse Riu, membre de l’associació d’Amics de Caboet, van recórrer els diversos espais que conformen l’església de Santa Maria, tant l’interior com l’àrea arqueològica de sota teulada. Més de mil anys d’història d’un edifici que ha estat canònica agustiniana, col·legiata i també va fer funcions de fortí militar. A continuació el filòleg David Paloma, coautor de la ruta Pompeu Fabra, va ser l’encarregat d’explicar-los la importància lingüística del manuscrit de les Homilies.
Tant Montse Riu com David Paloma destaquen l’important que és que les aules d’extensió universitàries s’interessin per la Ruta dels Orígens de la Llengua. Així, han celebrat que des que el setembre de 2021 van iniciar la Ruta dels Orígens cada vegada són més les persones i entitats que volen atansar-se a l’Alt Urgell per conèixer i saber-ne més dels Greuges i les Homilies.
Pel que fa a les Aules d’Extensió Universitàries consideren que són públic molt agraït, interessat en temàtiques culturals i amb moltes ganes de fer país. A més, per l’Aula de Castellbisbal hi havia el valor afegit de conèixer altres textos en català, atès que la seva població també disposa d’un primer text en llengua catalana, el capbreu de Castellbisbal, datat de l’any 1189, corresponent a la diòcesi de Barcelona. Així, els organitzadors destaquen que «hi ha hagut una mena d’agermanament entre localitats que en el seu patrimoni hi figuren primers textos en català».
