JOFRE FIGUERAS DOY (Les Valls d’Àneu).-Els dies 12, 13 i 14 de juliol del 1996 van passar per les Valls d’Àneu David Bowie, Lou Reed, Patti Smith o Iggy Pop, entre molts altres. Aquest mes de juliol ha fet trenta anys del Doctor Music Festival. El festival que durant tres dies va portar al Pla de Santa Maria d’Escalarre més de 25.000 persones va ser un esdeveniment inèdit i que va alterar per complet la quotidianitat d’aquestes valls i de tot el Pallars Sobirà.
Testimonis que ho van viure des de dins, però també des de fora del festival, ens expliquen què resta a la memòria d’aquells dies que el festival de la vaca va situar les Valls d’Àneu a l’epicentre mundial. Un fet que, segurament, tots els veïns i veïnes tenen gravat.
Ferran Arjó, un dels propietaris que van cedir els terrenys on es va celebrar el festival remarca que “el que va passar fa 30 anys és clarament un esdeveniment que potser no s’ha superat mai, encara. En aquestes terres segur que no. La gent aparcava els cotxes a l’altra banda del riu, era el pàrquing, i van fer un pont provisional. La gent ja passava caminant, cap on havien de pagar o acreditar-se o el que fos. I després, tot el que és el Pla de Santa Maria és on hi havia els principals concerts”. Arjó recorda que hi havia 4 o 5 escenaris molt grans.
Carlos Isus, president del Consell Comarcal del Pallars Sobirà i exalcalde d’Espot, recorda que “vaig rebre una trucada del Neo Sala, dient-me que tenia un encàrrec per mi per fer un projecte al Pallars molt ambiciós. Ens vam trobar i em va proposar que li aconseguís 80 hectàrees perquè fes de “site” per poder fer un esdeveniment com el Doctor Music, un esdeveniment musical. I així va començar a fer els primers passos”.
Precisament, Isus, també explica que el primer any “tothom estava a l’expectativa, i més aviat distants”.
En aquest sentit, Noèlia Farré, veïna de les Valls d’Àneu, recorda que en aquell moment eren “unes Valls d’Àneu ancorades una mica al passat, una mica carrinclones, i veure arribar tota aquesta gent amb aspectes fins i tot estranys, per la gent gran de les Valls d’Àneu va ser un xoc total”.
Coincideix amb Ferran Arjó, que comenta que “si a mi em miraven malament, perquè portava el pèl llarg i dues arreglades, doncs aquí de patac van venir 25.000 tios, que jo era el que menys mal aspecte feia”.
Gemma Tizón veïna de les Valls d’Àneu, també explica la diversitat de gent que hi havia: “Tu anaves per allà i et trobaves, doncs, des de gent molt punky, a gent del territori, els pagesos, la gent del poble, i hi havia molt bona sincronia entre tots.”
Txalmet Cartes, que va actuar al festival, ho recorda molt gran: “Et trobaves allà com un pipiolet, perquè resulta que estaves allà envoltat d’uns senyors i unes senyores que eren impressionants”.
Oriol Riart, veí de les Valls d’Àneu destaca l’actuació de Sepultura: “Va ser és el millor concert que he anat a la vida, però amb diferència”. Ho explica i assenyala que encara ara se li posen els pèls de punta en recordar-ho.
Ple a tots els establiments
Jaume Gallart, hoteler, quan se li pregunta per la clientela, no es mostra pas estranyat: “No ens va vindre res de nou. L’únic que en va vindre, en comptes de 4, molts més”. Gallart explica que per la gent que viu del turisme era fabulós, però també apunta que potser molestava una mica als que vivien de la ramaderia.
Josep Castellarnau, entre rialles, recorda que “ens va desbordar totes les existències. No teníem pa… vam haver d’anar a buscar pa i gel per tot arreu. Els dies de concert tot això va estar a full, però després a la nit tothom volia anar de festa”.
La comunicació: cabines telefòniques i fax
Carlos Isus, posa sobre la taula un detall ara impensable: “Fa 30 anys el que teníem al Pla d’Escalarre eren cabines telefòniques per parlar per telèfon. El mòbil gairebé no existia, els documents encara funcionaven per fax, i tot i això va tenir una repercussió molt gran”.
Escalarre al món
Aquests dies van servir per posar a primera pàgina dels mitjans de comunicació d’abast mundial unes valls amagades del Pirineu. Josep Castellarnau ho defineix com “una campanya de màrqueting impensable”.
El llegat
Qui el va viure de prop, sigui dins del festival o fora, gaudint de la música o treballant en l’engranatge que el va fer possible, coincideix que no només va ser un festival de música i que no només van ser tres dies durant tres anys. El Doctor Music perdura.
Txalmet Cartes: “Potser el que més ràbia em fa de parlar del Doctor Music és haver de parlar en passat. Perquè jo crec que és un festival que el vam perdre, però possiblement és el millor festival que s’ha fet mai”.
Jaume Gallart: “No van ser 3 dies, el 96, sinó que el Doctor Music, des del primer any que va començar, va ser una injecció econòmica no solament a la vila d’Esterri, sinó a tota la comarca. I després va deixar un buit”.
Oriol Riart: «La gràcia de fer-ho aquí, independentment dels accessos, de les comunicacions que hi pogués haver, era l’entorn, el que el feia únic».
Ferran: «Potser en aquell moment no vam ser ni conscients de la importància que tenia».
Carlos Isus: «Si no hagués sigut el Doctor Music al Pallars, el Pallars continuaria. Però aquest referent que va donar el Doctor Music és molt important. Va ser la possibilitat de veure que al Pallars es pot fer fins i tot el més difícil».
Neo Sala, el promotor de l’esdeveniment, es va inspirar en el mític festival de Woodstock dels Estats Units i va aconseguir fer tres edicions consecutives els anys 1996, 1997 i 1998. L’any 2019 es va voler tornar a repetir l’experiència, però un informe sobre el risc d’inundabilitat d’aquesta zona, sumat a desavinences polítiques, van obligar a cancel·lar-lo quan ja s’havia posat la primera pedra. Però el Doctor Music Festival va marcar un precedent d’altres grans festivals que han vingut després. I tot, des d’aquesta petita vall del Pallars Sobirà.
