REDACCIÓ. (Gerri de la Sal).- Les experiències de les persones LGBTIQ+ que viuen al món rural han centrat aquest dijous la commemoració del Dia Internacional de l’Orgull o per a l’Alliberament LGBTIQ+ a l’Alt Pirineu i Aran. L’acte, celebrat al Museu de la Sal, de Gerri de la Sal, ha comptat amb l’assistència d’una quarantena de persones.
En la benvinguda, l’alcaldessa de Baix Pallars, Anna Sentinella Amengual, ha subratllat la importància de reflexionar «sobre qui som i quins privilegis tenim». «Hem de ser capaces de posar sobre la taula les desigualtats encara existents, i més quan fem referència a drets tan vitals com és el dret a ser estimat i estimar a qui un vulgui, a ser com un vulgui, i a viure lliurement la pròpia sexualitat», ha insistit. «Que la diversitat només suposi oportunitats, no dificultats», ha reivindicat.
Per la seva banda, la consellera d’Igualtat del Consell Comarcal del Pallars, Laura Tristan Duplà, s’ha sumat a l’alcaldessa i ha afirmat que cal lluitar per la igualtat. En la seva intervenció, ha citat la declaració institucional d’aquest 28 de juny, Dia Internacional de l’Orgull o per a l’Alliberament LGBTIQ+, i n’ha llegit un fragment: «Tothom mereix —i hi té dret— sentir-se segur, respectat i inclòs en la seva comunitat, en els seus entorns quotidians, visqui on visqui, des de la ciutat més gran al poble més petit del país. Tothom ha de poder accedir a recursos i serveis especialitzats, visqui on visqui».
La directora d’Igualtat i Feminismes a l’Alt Pirineu i Aran, Mireia Guivernau Huguet, ha recordat que els serveis territorials es van posar en marxa el passat mes de setembre, tot just fa nou mesos, i per tant, «l’acte institucional d’aquest dijous és el primer que se celebra en el marc del Dia Internacional de l’Orgull per a tota la vegueria». Un «èxit», tenint en compte «les dificultats en els desplaçaments entre les comarques de l’Alt Pirineu i Aran i la baixa densitat de població que representem en relació amb la resta de Catalunya», ha dit la directora. Guivernau ha insistit en la importància de la cooperació entre institucions i el compromís de tota la població per defensar els drets de les persones LGBTIQ+ «en un context de creixement de l’extrema dreta, que amenaça de fer retrocedir drets que han costat molt de conquerir i que amb els seus discursos d’odi legitima i fomenta discriminacions i agressions».
Finalment, el director general de Polítiques Públiques LGBTIQ+, Xavier Florensa Cantons, ha estat l’encarregat de tancar l’acte. Florensa ha subratllat que des del Govern es treballa per «construir un país on totes les persones tinguin les mateixes oportunitats, i on tothom pugui viure plenament la seva orientació sexual o identitat sexual, visqui on visqui». Florensa Cantons ha explicat també que aquest 28 de juny gira al voltant de «la ruralitat i el fet de ser una persona LGBTIQ+ que viu en aquest entorn»; en aquest sentit, ha posat en valor el fet de commemorar aquesta jornada a Gerri de la Sal.
Diversitat sexual i de gènere al món rural
L’acte, conduït per la periodista Sofia Cabanes, ha abordat des de diferents punts de vista les experiències i la visibilitat de les persones LGBTIQ+ al món rural. D’entrada, ha comptat amb una ponència a càrrec de l’antropòleg Bernat Aragó Navarro, basada en el seu treball d’investigació de final de màster «De ‘marica del poble’ a la gran ciutat: una aproximació al sexili«. Aragó ha ofert un marc conceptual per entendre què és el sexili, és a dir, la migració motivada per l’orientació o l’opció sexual o per la identitat de gènere. En relació amb les migracions que van dels pobles a la ciutat, especialment a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, l’antropòleg ha advertit que es tracta d’un fenomen en què influeixen múltiples factors, i que cal emmarcar-lo en un context d’èxode rural, en què les persones abandonen la ruralitat també per accedir a oportunitats laborals o d’estudis. Entre les causes del sexili, Aragó ha apuntat la manca de referents i visibilitat de les persones LGBTIQ+ al món rural, l’escassetat d’espais de trobada i les dificultats per relacionar-se amb altres persones LGBTIQ+.
A continuació ha tingut lloc una taula rodona en què han participat tècniques de tots els Serveis d’Atenció Integral LGBTIQ+ (SAI) de l’Alt Pirineu i Aran. Recursos que precisament treballen per revertir les causes esmentades per Bernat Aragó. Durant la taula, s’han presentat diferents experiències de treball i bones pràctiques, entre les quals, per exemple, l’organització d’una activitat d’escalada per al proper 30 de juny per enfortir la xarxa LGBTIQ+ de les comarques del Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Alta Ribagorça i Aran. Des del SAI de Cerdanya s’han esmentat les primeres jornades de diversitat sexual i de gènere celebrades a l’Hospital de Cerdanya, i des del SAI de l’Alt Urgell s’ha parlat del cicle literari ‘Dissidents’, al qual s’ha donat suport des del servei.
Els SAI ofereixen informació i atenció a persones LGBTIQ+, i accions de formació i sensibilització per a tota la població. També proporcionen suport a l’hora de denunciar vulneracions de drets o de realitzar determinades gestions administratives, com la tramitació de la targeta sanitària amb el nom sentit en el cas de les persones trans. A la vegada, el personal dels SAI acompanya els ens locals en el disseny, la implementació i l’avaluació de les polítiques locals LGBTIQ+.
Finalment, des del col·lectiu LGBTIQ+, Enric Rius Sanz, ha llegit la Declaració institucional del Dia Internacional de l’Orgull o per a l’Alliberament LGBTIQ+.
L’acte s’ha tancat amb una actuació a càrrec d’Ofèlia Drags, que s’autodefineix com a transformista o travesti de la Seu d’Urgell. Filla drag de Jèssica Pulla, vol contribuir a normalitzar la presència de la llengua catalana a l’escena drag i als espais LGTBIQ+. De la mateixa manera, també aspira a descentralitzar el drag i portar-lo fora de Barcelona perquè tothom pugui gaudir-ne.
