JUDIT PUJOL ODÉN (Bellestar).- El nou Institut Català de la Llet i els Productes Làctics se situarà a l’Escola Agrària de Bellestar i entrarà en funcionament aquest mateix mes de setembre. Així ho ha donat a conèixer aquest divendres la consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, durant la visita que ha fet a l’escola. Des del Departament han reconegut que el sector es troba en una situació límit i amb aquesta eina es vol promoure el consum de llet i làctics, com a productes saludables i sostenibles.
Així, Jordà ha explicat que l’Institut “estarà liderat i gestionat pel propi sector lleter i serà una fundació”. En aquest sentit, ha afegit que “la forma és de fundació, amb un patronat que comptarà evidentment amb un equip de gestió i amb un consell assessor científic”. Els dos primers anys l’Institut rebrà 70.000 euros del Departament i la resta de pressupost anual es cobrirà amb aportacions del patronat. L’entitat serà encapçalada per un director o directora, que encara s’ha d’escollir.
Des del Departament han apuntat que «l’Institut ha de ser una institució de referència en la difusió de les propietats i els beneficis del consum de llet i productes lactis, a tots els nivells, l’enaltiment de la qualitat de la llet produïda a Catalunya i el prestigi del sector lacti del nostre país». En aquest sentit, es treballarà en àmbits com el de la nutrició, la salut i la sostenibilitat, però també el paper dinamitzador del sector en l’entorn rural i l’arrelament al territori. Ara, després de diverses reunions els darrers mesos, s’ha aconseguit desblocar la creació de l’Institut, i conjuntament amb el sector es considera una bona eina per dinamitzar el sector de la llet i promoure aquest producte.
Per ser coherent amb la seva finalitat, han afegit, aquesta nova entitat s’ha ubicat «en una zona on el boví de llet continua essent un motor econòmic de tradició, amb presència d’explotacions familiars sostenibles, de qualitat i resilients, i d’empreses i cooperatives històriques i de referència». A més, les comarques de Cerdanya i l’Alt Urgell tenen una altra tradició lletera i formatgera i s’hi ubiquen infraestructures i equipaments vinculats a aquest sector. De fet, un 20% de les explotacions lleteres de Catalunya, 79, se situen en aquestes dues comarques. Aquestes granges acullen 10.121 vaques i majoritàriament les instal·lacions són de mida petita i mitjana amb un model familiar, sostenible i de qualitat.
Promoció del consum i la recerca
La nova figura aglutinarà els esforços dels principals agents implicats en la producció, transformació i distribució de llet i productes lactis per promoure’n el consum i prestigi de manera que el missatge sigui únic i consensuat. Es tracta de posar en valor la producció de llet i productes lactis en el marc d’una producció agroalimentària sostenible a escala econòmica, social i mediambiental, i de destacar-ne el paper fonamental en el manteniment i la dinamització del món rural.
Servirà per recopilar informació d’interès sobre la llet i els productes lactis i elaborar-ne de pròpia per posar-la a disposició de la ciutadania, incloent-hi professionals sanitaris i de salut pública, comunitat educativa, sector lacti, organitzacions de consumidors, col·legis professionals, Administració i mitjans de comunicació. A més, també promourà i coordinarà activitats de valorització del sector lacti i dels seus productes per prestigiar-los i millorar-ne la percepció social. Es crearà una web pròpia i canals de comunicació i també es farà ús dels instruments i canals creats en el marc del Pla estratègic de l’alimentació de Catalunya.
Reaccions del sector
Tot i que el sector ha valorat positivament la iniciativa, creuen que arriba tard. En aquest sentit, el coordinador territorial de Comarques de Muntanya d’Unió de Pagesos, Joan Guitart, ha indicat que “fa cinc anys, gairebé sis, que estem lluitant per això. En el seu moment el Departament d’Agricultura hi va apostar bastant, i hi va haver estira i arronses pels llocs on s’havia d’ubicar. Nosaltres creiem que era molt important fer-ho en un lloc nou”.
L’any 2011 a tot Catalunya hi havia més de 900 explotacions lleteres, enguany n’hi ha poc més de 400. Justament, des de la Cooperativa Cadí reconeixen que la rendibilitat de les granges està en perill, però afirmen que el que més els afecta és la falta de relleu generacional. Així, el seu president, Lluís Clotet, ha apuntat que “si no es guanya la vida el que comença, o el que continua, hi ha un mal futur. A Cadí ho hem notat, però més per un tema de relleu, que no hi és, no perquè hagin desaparegut socis per falta de rendibilitat, tot i que cada any és més difícil. Hem pogut, o hem tingut l’habilitat, de mantenir els socis de l’Alt Urgell i la Cerdanya”.
Els principals problemes als que actualment han de fer front els ramaders és l’elevació dels costos i la falta d’aprovisionament de matèries primeres. Així, el ramader de boví Celestí Matías, ha explicat que “els costos se’ns estan menjant, és molt car produir un litre de llet, sobretot pel tema d’energia, que creiem que durarà un temps bastant llarg, i la matèria primera després de l’assecada que hem tingut, que per desgràcia no ha sigut en una zona sinó que ha sigut general i ja gairebé podríem dir a tot Europa, ens està comportant moltes tensions per aconseguir farratges. Tots els ramaders ho veiem, trobem gent de França que ens està demanant farratges, estem buscant a Castella i no en trobem enlloc.”
