M. BELLERA.- Les VI Jornades Tècniques de Neu i Allaus ha reunit especialistes en neu i allaus per debatre la millora de les eines de predicció, prevenció i sensibilització en un context de canvi climàtic. La intel·ligència artificial, els sistemes automàtics d’avís i les noves tecnologies d’observació i simulació obren possibilitats per conèixer millor aquests fenòmens i anticipar situacions de perill.
La trobada vol facilitar l’intercanvi de coneixements entre institucions, centres de recerca i professionals dels àmbits de la neu, la meteorologia, la gestió del risc i la seguretat a la muntanya, per compartir eines i experiències que contribueixin a millorar la prevenció d’allaus.
Aquesta temporada hivernal 2025-2026 s’ha registrat més d’un miler d’allaus al Pirineu de Catalunya, fet que significa una temporada especialment activa, superior a la mitjana. També es va destacar durant la temporada que algunes de les allaus registrades han estat de les més greus.
Entre els fenòmens estudiats hi ha els lliscaments basals registrats al sector del Ter-Freser, al Pirineu oriental. Aquest tipus d’allau es produeix quan tot el gruix del mantell nival s’esllavissa sobre el terreny per la presència d’aigua líquida. Aquesta situació presenta dificultats particulars de predicció, especialment pel que fa al moment del desencadenament. L’anàlisi d’aquests episodis permet avançar en el coneixement dels processos que originen aquest tipus d’allaus i de les condicions que poden afavorir-les, una informació essencial per millorar-ne la prevenció.
El canvi climàtic i la intel·ligència artificial
S’ha tractat l’evolució de les condicions de la neu en un context de canvi climàtic i com la tecnologia pot complementar les observacions sobre el terreny i els sistemes de predicció. Entre les conferències convidades hi ha l’ús de la intel·ligència artificial i l’aprenentatge automàtic per detectar i predir allaus, els models de simulació del seu comportament i els sistemes automàtics d’avís en zones exposades.
Els treballs presentats inclouen estudis sobre l’escalfament en funció de l’altitud al Pirineu i sobre l’evolució temporal del perill d’allaus a Catalunya. S’ha manifestat que conèixer millor aquests processos és important per adaptar les eines de prevenció a les condicions canviants de la muntanya i millorar la gestió de les zones exposades.
Millora de la seguretat
També s’han presentat experiències relacionades amb la seguretat a les estacions d’esquí i els accessos a instal·lacions hidroelèctriques, com aplicacions del posicionament per satèl·lit per facilitar la localització de víctimes. En aquest sentit, s’ha destacat que la predicció, la prevenció i la sensibilització tenen una aplicació directa en la seguretat de les persones, especialment en activitats com l’esquí de muntanya, l’alpinisme o l’excursionisme hivernal.
A més, s’ha posat de manifest que al Pirineu de Catalunya, el Butlletí de Perill d’Allaus, que l’ICGC emet diàriament durant la temporada de neu, proporciona informació sobre les condicions del mantell nival i el grau de perill a les diferents zones de muntanya. Aquesta informació, juntament amb la cartografia i les observacions nivometeorològiques, ajuda a planificar activitats i gestionar els riscos.
Les jornades també han inclòs una taula rodona centrada en els accidents per allau en la pràctica de muntanya, en la qual han participat especialistes en rescat, predicció d’allaus, anàlisi d’accidents i formació en seguretat en terreny d’allaus.
