JOAN AIXÀS OBIOLS.-Poc em podia imaginar el dia 8 de novembre de 1978, ara farà 44 anys, data en què em vaig inscriure com a soci de l’Acadèmia, que la nostra relació fos tan llarga i productiva. Havia finalitzat la meva carrera de Medicina a la UB, al Clínic de Barcelona, aquell proppassat mes de juny i tocava formalitzar la col·legiació al COMB. Ens deien que ja érem metges i a nosaltres se’ns encongia el cor quan sentíem aquesta frase. I, encara més quan ens deien «vosaltres no fareu de metges, vosaltres sou metges».
I així va ser com aquell dia vaig començar a fer-me capaç de tota l’oferta formativa que se’m presentava. Se’m girava feina per ordenar-me les idees i els coneixements. En aquell moment, l’Acadèmia convivia en el mateix edifici amb el COMB.
I vam haver de començar a espavilar-nos per guanyar-nos les garrofes en un lloc o en un altre. Els nostres progenitors ja mostraven signes de claudicació i alguns de nosaltres, tossuts, volíem fer, encara, una especialitat mèdica. Ens trobàvem en un moment difícil i canviant. Estàvem en plena transició social i en un clar trànsit personal.
El cas és que ens vam haver d’espallongar a trobar feina. Vaig tenir la fortuna de poder fer l’especialitat de Cirurgia General i de l’Aparell Digestiu en un hospital i en un servei de prestigi: el Servei de Cirurgia que dirigia Dr. F. Doncel a l’Hospital Universitari de la Mútua de Terrassa. Hi vam viure una etapa de formació vertiginosa i hi vam conèixer grans persones i grans professionals. Entre altres, el Dr. Sala i Pedrós que avui presideix la nostra Institució acadèmica i amb el qual tots vam compartir no només els aspectes tècnics sinó molts valors humanístics.
Vaig acabar l’especialitat després de sis anys, l’any 1984 i, després d’un temps a l’Hospital de Can Ruti de Badalona, vaig tornar als meus orígens pirinencs -en aquell moment, amb sinceritat, no pas massa convençut- a l’Hospital de la Seu d’Urgell
Vaig acabar l’especialitat després de sis anys, l’any 1984 i, després d’un temps a l’Hospital de Can Ruti de Badalona, vaig tornar als meus orígens pirinencs -en aquell moment, amb sinceritat, no pas massa convençut- a l’Hospital de la Seu d’Urgell. Es tractava d’un Hospital Municipal molt vinculat a una Mutualitat local i governat per un Patronat amb representants eclesiàstics, polítics i socials. Aquest exemple es repetia en molts altres centres hospitalaris de Catalunya. El Moviment Mutualista del nostre país ha estat, històricament, molt actiu i eficaç.
Val a dir que aquests models d’hospitals donaven servei a la població de les seves àrees d’influència com podien i, en general amb el suport d’especialistes que s’hi desplaçaven periòdicament i, en especial, durant els dies festius i de caps de setmana. Òbviament, no eren hospitals jerarquitzats ni, molt menys, orientats i gestionats des de la comptabilitat analítica per Serveis.
Heus ací, però, que l’any 1986, l’Institut Català de la Salut va crear la Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública (XHUP) que incloïa hospitals de titularitat pública i privada. L’objectiu era donar assistència sanitària universal amb equitat d’accés i afavorir l’equilibri territorial. La Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya (LOSC) fou aprovada l’any 1990 i es va crear el Sistema Sanitari Català que passava a ser el valedor de la medicina primària, l’hospitalària i, més tard, la sociosanitària i la de salut mental.
En el nostre entorn comarcal de l’Alt Urgell, els canvis esmentats en els paràgrafs anteriors van significar el tancament -socialment traumàtic- d’una clínica d’una altra Mutualitat privada (veníem d’un model sanitari entroncat en el mutualisme) i la recol·locació d’una gran part del seu personal cap a l’Equip d’Atenció Primària. D’altra banda, amb tots els recels inicials, els canvis van portar, també, a augmentar els indicadors de qualitat i a entrar en una disciplina d’acreditació continuada de l’Hospital Municipal. D’aquesta manera, es van anar creant i organitzant Serveis per especialitats amb presència continuada i amb equips jerarquitzats.
L’any 1992 la nostra ciutat va acollir les proves d’aigües braves de les Olimpíades de Barcelona i aquest fet va significar una ferma empenta, també, per a l’hospital
L’any 1992 la nostra ciutat va acollir les proves d’aigües braves de les Olimpíades de Barcelona i aquest fet va significar una ferma empenta, també, per a l’hospital. Jo havia accedit al càrrec de cap de Servei de Cirurgia i, amb això, juntament amb altres companys i d’altres serveis, vam poder establir una dinàmica de sessions, formació continuada i assistència a reunions del Col·lectiu de Caps de Servei de Cirurgia dels Hospitals de Catalunya on, ves per on!, ens hi vam tornar a trobar amb el Dr. Sala i Pedrós.
Amb ell i amb altres companys d’altres hospitals, vam fer una feina gens eixorca i vam elaborar un document sobre la situació i les mancances dels Serveis de Cirurgia dels Hospitals de Catalunya el qual es va consensuar prèviament en un document, redactat en la nostra ciutat, que va rebre el nom de Document de la Seu. Aquest estudi va ser publicat l’any 1993 a la revista Salut Catalunya de la Conselleria, Vol.9, Núm.1, pàg. 1 a 7. 1995 (signat pels Drs. O. Colomer Mirambell, A. Gil Goñi, J. Font Renom, L. Masferrer Sala, P. Puig Gris, J. Sala Pedrós i J. Aixàs Obiols) i va ser presentat i incorporat en el full de ruta de la Conselleria de Sanitat, dirigida en aquell moment pel Dr. Xavier Trias. En el seu moment, va ser considerat el Document Marc de la Cirurgia en l’àmbit comarcal català, dins del context del Pla de Salut de Catalunya.
Altrament, a poc a poc, els professionals de la salut de la nostra comarca de l’Alt Urgell vam anar experimentant la necessitat de tenir més properes les possibilitats de reunir-nos, de compartir experiències i de consolidar un ambient favorable a organitzar, i acreditar oficialment, activitats de Formació Continuada
Altrament, a poc a poc, els professionals de la salut de la nostra comarca de l’Alt Urgell vam anar experimentant la necessitat de tenir més properes les possibilitats de reunir-nos, de compartir experiències i de consolidar un ambient favorable a organitzar, i acreditar oficialment, activitats de Formació Continuada. I va ser així com el dia 1 d’octubre de 1998, amb l’assistència del Dr. Joaquim Ramis, president de la Junta de Govern de l’Acadèmia, de la Sra. Mercè Balcells, responsable de la Gerència, de la Sra. Olga Mestres, responsable de Secretaria, i dels membres dels centres assistencials locals i comarcals, es van posar les bases de la Comissió Gestora de la nostra Filial.
En aquells moments, jo ocupava la direcció mèdica de l’Hospital i, tot i que ens havíem trobat amb alguna reticència de caire territorial, finalment, vam comptar amb l’ajut del Dr. Ramis i la Sra. Balcells; i també del president del Patronat de l’Hospital, Sr. Ganyet; de la Gerència de l’hospital, Dr. Nogué i de la Direcció de l’ABS de la Seu. La Sessió Inaugural va tenir lloc el dia 15 d’octubre de 1998, amb la presència del president del COML, Sr. Bonaventura Lladonosa, i del Dr. Viñas com a rector de la Universitat de Lleida, juntament amb totes les persones esmentades anteriorment. Es va presentar oficialment la Filial a la Sala Sant Domènech de la nostra ciutat, amb una conferència inaugural a càrrec del Sr. Antoni Dalmau.
La primera Junta va estar formada pel Dr. Manuel Herce, la Dra. Montserrat Carrera, el Dr. Joan Purgimon, el Dr. Josep Castells i les Sres. M. Dolors Sànchez, Carmen Sala i jo mateix com a president.
Es va signar un conveni de col·laboració amb la presidenta del Consell Comarcal, la senyora. M. Dolors Majoral per a la utilització de la sala d’actes com a seu habitual i també es va establir tot un ampli programa d’activitats formatives a Martinet, Oliana, Organyà… les quals van acompanyar tot un seguit de sessions científiques a la nostra ciutat.
En aquell període, que desitjo imperceptible, durant l’acte inaugural del curs 2004-2005, la Junta Directiva em va honorar amb el nomenament de Soci de Mèrit de l’Acadèmia. En els anys posteriors, van continuar amb èxit una intensa dinàmica de treball les Juntes presidides pel Dr. C. Berché, Dr. J. Muñoz, Dr. J. Fusté, Dr. G. González i Dr. G. Araujo. Des de fa un parell d’anys, la Filial ha aturat les seves activitats. La situació sanitària global ha fet encara més difícil poder donar continuïtat a les seves sessions formatives presencials.
I vet-ho aquí que aquest any l’Acadèmia celebra el seu 150è aniversari i ha organitzat tot un reguitzell d’activitats commemoratives entre les quals se’ns ha convidat a participar-hi amb aquest escrit que ara compartim amb vosaltres. Des del Pirineu, rebeu tot el nostre agraïment per ajudar-nos a avançar en aquest magnífic projecte acadèmic.
Joan Aixàs i Obiols és metge, humanista i escriptor Filial de l’Alt Urgell ACMSCB
