J.F.D. / M.B.F. (La Seu d’Urgell).- De manera més habitual els últims anys, botigues històriques d’algunes poblacions es veuen obligades a tancar. Pot ser per raons personals o més pel context socioeconòmic, però és un fet que implica alguna cosa més, ja que són espais que tenen un important valor històric a l’hora d’entendre l’evolució de la societat de cada lloc.
Amb la idea de preservar aquesta memòria, des de l’Espai Ermengol de la Seu d’Urgell s’ha impulsat un documental per recollir els testimonis d’alguns dels comerços més emblemàtics de la ciutat i que avui es mantenen en actiu.
El projecte s’ha basat en una extensa recerca que estan fent Amadeu Gallart, Lluís Salses i Javier Galindo sobre els comerços des de l’any 1860 i que s’espera que culmini en un testimoni escrit sobre la història quotidiana d’una ciutat, en aquest cas de la Seu d’Urgell.
El documental ‘Comerç i ciutat: una mirada històrica, present i futur’ ofereix un recorregut per l’evolució de l’activitat comercial a la Seu i es va estrenar amb una projecció a la sala Immaculada. En aquest reportatge, els tres impulsors de la recerca desgranen una mica les curiositats que s’amaguen darrere les persianes i la seva importància per la història d’una ciutat.
La Seu, ciutat comercial
La Seu d’Urgell ha estat històricament una ciutat comercial, una prova és que té documentada la fira més antiga de tota la península Ibèrica. De comerços n’hi ha hagut molts i cadascun amb la seva pròpia història.
Per aquest motiu, a l’hora de fer el documental s’ha hagut de buscar uns criteris que reduïssin el gran volum de candidats a formar-ne part, tal com explica Amadeu Gallart: “Nosaltres vam proposar que es fes segons dos criteris objectius. Un era estar en plena activitat, i l’altre la representativitat històrica. Això, de vegades, no és exacte, no és matemàtic, però crec que els 11 establiments que surten al vídeo representen bastant aquestes idees”.
Una de les característiques que han volgut remarcar del comerç de la ciutat és el dinamisme. Lluís Salses comenta que “el comerç és viu i la mostra està en que tenim molts establiments oberts, evidentment que en tanquen, però això ha passat sempre. Ara és qüestió de trobar potser la manera d’oferir i d’augmentar aquesta oferta. El comerç no deixarà de ser mai el comerç”.
La investigació que duen a terme se centra sobretot a intentar estudiar les fórmules perquè els carrers tinguin persianes apujades que donin vida a la ciutat. En aquest sentit, Lluís Salses ho resumeix en què “tenim imaginació, tenim iniciativa, per tant, tenim bon comerç”.
Aquesta recerca, que han fet a tres bandes, ha passat per moltes i moltes hores a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell, que s’ha convertit en el centre neuràlgic de la investigació. D’on n’extreuen molta informació, però on també consideren que en poden aportar.
Javier Galindo, la tercera pota de la investigació, destaca que han sorgit elements molt interessants durant la recerca a l’arxiu: “hem estat consultant coses molt interessants del padró d’habitants dels anys 1866, 1868 i 1870 i he descobert coses que, malgrat haver fet molta investigació sobre els padrons, a aquest extrem no els havia conegut i són molt importants per conèixer el passat de la Seu: les persones, els oficis, els carrers…”.
Els canvis dels últims anys
Amadeu Gallart explica que a través del treball han viscut una evolució vertiginosa del comerç, i ho detalla dient que “des de finals del segle XIX fins a finals del XX, i ara ja estem en ple segle XXI, l’evolució ha estat gairebé revolucionària. Hi ha hagut canvis del consum, això ha estat molt important, i canvis en els mètodes de compra, és a dir, la clientela fa servir molt internet en detriment dels nostres interessos botiguers. Els centres comercials són també un establiment més de la Seu, però és un establiment que, evidentment, fa molta competència als locals petits, a les botigues que emplenen els nostres carrers. Després, un element que hem tingut durant tota la nostra història del segle XX, sobretot, i ara al segle XXI, és el centre comercial d’Andorra. Andorra ha venut sempre amb tax free, és a dir, sense IVA, amb uns preus molt bons i el comerç de la Seu hem hagut sempre d’encarar aquestes situacions”.
Javier Galindo deixa palesa una curiositat dels comerços de fa uns anys que el model actual fa impensable i difícilment imaginable. Abans, el comerç era el centre familiar i no es disgregava de la vida en família. I ell mateix ho especifica dient: “la vida de les famílies es desenvolupava allà dins, de tal manera que el comerç de vegades no tancava al migdia i tenien un menjadoret a darrere el comerç on continuava la vida familiar al migdia, per no perdre els clients d’última hora que anaven a la botiga a comprar el pa que els havia faltat a l’hora de dinar, una llauna de sardines o un bistec”.
La història a través del comerç
L’estudi fet pels tres investigadors ha aconseguit recollir gairebé 400 biografies a través dels llistats de matrícules industrials, entre els anys 1860 i 1980. Una eina que els ha estat molt útil, ja que hi surten reflectits tots els establiments que pagaven les taxes per poder operar a la població.
Lluís Salses explica que aquesta recerca “és com un viatge en el temps”. A través dels descendents dels antics comerciants de la ciutat, no només es coneix la història vinculada al comerç, sinó que la vida dels seus avantpassats porta a conèixer els esdeveniments, tant del comerç com del carrer, i dibuixen unes biografies i unes històries que acompanyen tot el recorregut històric de la ciutat. I és que la memòria dels comerços és un reflex de la història de la ciutat i dels seus habitants.
La finalitat del projecte és conèixer i valorar la història comercial de la Seu d’Urgell, al mateix temps que homenatjar totes les generacions de botiguers que han mantingut i mantenen viu el sector, però també posa sobre la taula eines que poden ajudar a encaminar el seu futur. “Per plantejar un futur agradable, és bo conèixer el present. I penso que nosaltres podem fer un petit servei”. Els tres investigadors esperen que ben aviat el seu treball pugui ser una realitat sobre paper.
Error, group does not exist! Check your syntax! (ID: N)