AMADEU GALLART SORT.- Semblava que la implantació de les diverses delegacions dels departaments de la Generalitat era ja cosa feta, però darrerament, un té la sensació que el tema s’ha frenat. A la Seu ja comptem amb les delegacions d’Agricultura i de Territori i Habitatge que suposem en fase d’estructuració. La ciutat de Tremp disposa ja d’un bon desenvolupament de les importantíssimes delegacions de Salut i d’Ensenyament, mentre que a Puigcerdà —potser la ciutat actualment més dinàmica de la nostra potencial vegueria— no sabem encara què passa amb les delegacions d’Empresa i Treball, ni amb les d’Economia i Hisenda. També ens preguntem si el Consell Comarcal de la Cerdanya o el mateix Ajuntament de Puigcerdà no estant empenyent amb prou força aquest tema tenint en compte la importància que tenen per al desenvolupament del territori i els llocs de treball altament qualificats que suposen.
La mateixa sensació sentim amb una delegació tan important com la de Drets Socials, que disposa de dotzenes de funcionaris i funcionàries espargits al llarg de l’Alt Pirineu i Aran. Aquesta delegació es preveia, suposem que es preveu, que tingués la seva residència central a Sort. Igualment, no entenem com els actuals responsables del funcionament dels departaments de la Generalitat no la tenen ja en marxa, i encara entenem menys com l’Ajuntament de Sort no en fa un clam continuat tenint en compte que podria arribar a ser de les primeres empreses de la localitat i possiblement de la comarca del Pallars Sobirà.
Un altre tema que cal analitzar és la delegació de Cultura al Pont de Suert, delegació que estimem cal potenciar molt més vista la importància del nostre patrimoni i de les nostres entitats culturals al llarg i ample de l’Alt Pirineu i Aran. Encara fa poc hem vist un cartell que anunciava una trobada dels museus de les Terres de Lleida i Aran. Mare de Déu! Què hi fa la delegació davant d’aquest despropòsit? I com no actua reglamentàriament, amb l’ajuda de la delegada del Govern, la Sílvia Romero Galera, per impedir que cada dia sentim a través de la nostra estimada Catalunya Ràdio o TV3 com plou o neva al “Pirineu de Lleida”, malgrat que tenen de fa anys un protocol territorial ben clar. On rau la causa de tantes contradiccions? Com és que costa tant adaptar-se a la realitat territorial, quan fer-ho és un win-win per a tots? D’exemples no en falten: el de la Universitat de Lleida és ben positiu, demostrant una manera de fer que no implica dominació del territori, sinó col·laboració amb el territori.
Insistim, ara és un moment especialment important per tal que es despleguin les delegacions. No ens valen les excuses que no es troben les persones amb les categories professionals necessàries. Si no n’hi ha a les files de les persones properes es poden buscar a d’altres indrets —o d’altres àmbits polítics— de Catalunya. Molts dels llocs funcionarials que s’han de crear són especialment interessants, tant per les seves dotacions econòmiques com pel que signifiquen de projecció i dinamització d’un territori que els necessita com l’aigua la terra seca.
Ara és un moment especialment important per tal que es despleguin les delegacions. No ens valen les excuses que no es troben les persones amb les categories professionals necessàries. Si no n’hi ha a les files de les persones properes es poden buscar a d’altres indrets
La responsabilitat és doble: en primer lloc, dels dirigents polítics de la Generalitat, que han d’entendre que el primer pas que cal fer si volen potenciar allò que en diuen el Pirineu —denominació que cal concretar, opino, fent servir la d’Alt Pirineu i Aran— és el desenvolupament complet de les delegacions, i en segon, i potser el més important, cal la demanda intensa de les diverses institucions locals, ajuntaments i consells comarcals, que han de posar-se les piles i entendre que un futur una mica falaguer ha de venir per la llera d’una bona estructuració administrativa intercomarcal, amb noves concepcions de dinamització econòmica, de l’Alt Pirineu i Aran. Malament, si no entenem aquesta temàtica perquè d’ella en depenem.