Fa uns mesos, l’historiador poblatà Josep Calvet donava a conèixer públicament -en una sala d’actes de l’Epicentre de Tremp plena de gom a gom- els resultats de la investigació que havia fet els darrers anys i que li havia permès localitzar fins a 18 persones vinculades amb el Pallars Jussà que havien acabat als camps de concentració i extermini nazis. El treball el va poder fer gràcies a la Beca Mossèn Jesús Castells, atorgada per l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà, i que preveu sempre la publicació d’un llibre. En aquest cas, però, s’ha anat una mica més enllà i, a banda del llibre -que ja ha vist la llum- s’ha volgut crear també una exposició. La mostra s’ha presentat aquest dimecres a la tarda a l’Arxiu Comarcal i també ha aplegat a un gran nombre d’assistents.
Calvet ha explicat que l’exposició «neix amb la vocació de donar a conèixer aquesta història i que arribi al major nombre de persones possibles». És per això que la mostra serà itinerant i, després d’estar-se unes setmanes al vestíbul de l’Arxiu i el Consell Comarcal, a l’abril s’instal·larà a Isona i al maig a la Pobla de Segur i es mirarà de dur-la a altres llocs de la comarca i de fora. L’objectiu, ha detallat Calvet és que la mostra «serveixi també d’element pedagògic i que la visitin les escoles i instituts de la comarca».
Amb aquesta exposició, afegeix Calvet, s’ha volgut complementar l’edició del llibre i «donar a conèixer la identitat i trajectòria d’aquests 18 pallaresos, posant-los nom i cara sempre que ha estat possible, ja que hem trobat fotografies de 13 dels 18». La mostra, detalla, «explica la seva trajectòria tant al poble on van néixer com la seva participació en la guerra civil, la marxa a l’exili i la deportació als camps nazis». En el cas dels sis supervivents, també s’explica quina va ser la seva trajectòria un cop van tornar dels camps de concentració.
Dels sis supervivents, cap d’ells va voler tornar mai a Catalunya. A més, quan va començar la recerca, ja no en quedava cap de viu, ja que la darrera a morir va ser Conxita Granger, l’agost del 2019. Tot plegat han estat dificultats que Calvet ha hagut de sortejar en la seva investigació. Per fer-ho, ha recorregut als fons dels arxius, tant del país com de fora, i a la memòria de familiars. En alguns casos, però, només ha pogut localitzar a nets, nebots o, fins i tot, nebots-nets, i en aquests casos, admet que «la memòria era bastant fràgil o bé no coneixien en detall la trajectòria dels seus familiars».
Calvet feia temps que estudiava l’Holocaust jueu i els camps d’extermini i explica que, investigant el cas d’un parent seu del Pallars Sobirà, va quedar captivat pel tema i va voler fer recerca sobre els pallaresos que havien acabat als camps nazis. En aquest sentit, considera que en aquest àmbit hi ha encara un buit historiogràfic, ja que, fins i tot a nivell català, encara s’ha estudiat poc.
Recollir els últims testimonis orals
L’historiador també ha aprofitat per destacar la importància d’intentar recollir els testimonis de les últimes persones que encara van viure uns episodis tan importants com la Segona República, la Guerra Civil, l’exili i el primer franquisme. «Per raons d’edat, els últims testimonis ens estan deixant, però encara som a temps de recollir la memòria d’aquelles persones de 90 anys o més de la comarca que van ser testimoni d’aquells fets i poden explicar en primera persona com va afectar la comarca i les seves famílies un element tan trencador com va ser la Guerra Civil», ha reblat.
