MERITXELL PLANES.- Si demanéssim a un pacient de l’Alt Urgell quin hospital escolliria si no el poguessin tractar a l’hospital de la Seu d’Urgell, estic convençuda que la gran majoria diria que a l’hospital d’Andorra, a Nostra Senyora de Meritxell, com a hospital pròxim i de qualitat. Actualment, cal baixar, en primera instància, a l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, com hem viscut recentment a la nostra família.
Sabeu què significa això? Significa que els familiars hem de fer dues hores de trajecte per estar amb el nostre malalt, a qui han hagut de traslladar en ambulància no només per la seva hospitalització sinó també per proves
preoperatòries, en cas d’intervenció. A més a més, aprofito per llençar una reflexió sobre l’Arnau de Vilanova. És un hospital que ha quedat obsolet, on és imprescindible una seriosa remodelació tant d’instal·lacions com d’alguns serveis.
Voldria que el meu escrit fos una crítica constructiva: és el que hem viscut aquests dies en aquest centre i el que hem pogut escoltar d’altres pacients ingressats el que m’aboca a escriure aquestes línies.
Ningú va per gust a un hospital; estarem tots d’acord que ha de ser un lloc on el tracte sigui impecable tant amb els pacients com amb els seus acompanyants; on la coordinació entre professionals ha de ser màxima per evitar contradiccions que tant angoixen els malalts i les seves famílies; un lloc, també, on les instal·lacions siguin confortables durant l’estança.
Està clar que arreu hi ha persones de tota mena: excel·lents professionals, persones dedicades, persones que empatitzen i persones que tenen una atenció molt bona; però n’hi ha d’altres a qui els falta una mica de cada cosa.
Recordeu aquelles pel·lícules d’episodis bèl·lics, on hi havia un llarg passadís, ple de pacients en lliteres, d’altres en cadira de rodes… tots fent cua, esperant que algun sanitari els atengui i els dirigeixi on els han de tractar o intervenir? Ho recordeu, oi? És una sensació freda, gèlida per la persona que està esperant el seu torn. Així és l’experiència que he viscut, a través d’una persona molt propera, a qui han intervingut a l’Arnau.
El tècnic sanitari que va portar el nostre familiar en ambulància des de l’hospital de la Seu a l’hospital Arnau de Vilanova va donar voltes amb el pacient en cadira de rodes de recepció en recepció per saber on havia de deixar-lo i qui l’atendria per poder fer l’ingrés hospitalari
I què penseu quan aneu a un hospital i us diuen: «ara venim, us atenem de seguida», i passa una hora i encara no ha vingut ningú? Això vam viure amb aquesta persona després de la seva intervenció. Solitud i falta d’informació. Aquesta falta d’informació que et consumeix: quan s’emporten el malalt a les set del matí, reps les primeres notícies a la una de migdia, no en saps res més fins a les nou del vespre i no el tornes a veure fins a la mitjanit. Quines hores més llargues!
I què me’n dieu de quan entreu per la porta d’un hospital que no coneixeu i no sabeu on heu d’anar, i a la primera recepció on acudiu us diuen allò de: «No, no, aquí no. Aneu més enllà»; i quan arribeu més enllà us diuen «Qui us ha enviat aquí? Aquí no us podem ajudar: aneu més enllà»… i acabeu tornant, tot fent una gimcana, al punt de partida. Això, també ho hem viscut. El tècnic sanitari que va portar el nostre familiar en ambulància des de l’hospital de la Seu a l’hospital Arnau de Vilanova va donar voltes amb el pacient en cadira de rodes de recepció en recepció per saber on havia de deixar-lo i qui l’atendria per poder fer l’ingrés hospitalari.
Quan parles amb altres pacients i familiars, tothom te n’explica alguna. Torno a dir que no vull que sembli un atac, però sí que voldria que fos una reflexió per millorar algunes coses de l’hospital de referència de Lleida i del Pirineu.
Cal la feina conjunta entre el Departament de Salut de Catalunya i el Sistema Andorrà d’Atenció Sanitària per pactar les prestacions que es necessiten, a part de les que es poden gaudir actualment
Per aquests motius crec que cal tancar l’acord entre l’hospital de la Seu d’Urgell i l’hospital d’Andorra (val a dir que el de la Seu, és un bon hospital: s’hi ha fet esforços i es continuen fent per tenir cura dels pacients, per tenir bons professionals i, tot i ser un hospital antic, s’hi ha fet millores). Però és un hospital petit, amb menys recursos que els que pot tenir l’hospital d’Andorra. Per això, volia fer valdre tota la dedicació i esforç que s’està fent des de la Seu d’Urgell, per poder aconseguir finalment, aquest acord amb l’hospital d’Andorra.
Avui dia tenen ja el protocol signat amb els Departaments de Salut, però ara cal la feina conjunta entre el Departament de Salut de Catalunya i el Sistema Andorrà d’Atenció Sanitària per pactar les prestacions que es necessiten, a part de les que es poden gaudir actualment. Crec que haurien de ser força àmplies i poder tenir aquest acord i bona entesa que es té des de fa molts anys, entre l’Alt Urgell i Andorra en diferents temes.
