REDACCIÓ. (Andorra la Vella).- Andorra ha patit una forta caiguda en el rànquing mundial de llibertat de premsa segons l’informe que cada any elabora Reporters Sense Fronteres (RSF). Així, si en la classificació del 2023 el Principat se situava en la posició 37, aquest 2024 ha caigut fins a la 72, és a dir, una pèrdua de 35 posicions en només un any. Tal com s’afirma des de l’ONG, Andorra pateix els obstacles que els enclavaments petits imposen al lliure exercici del periodisme: manca de pluralitat i ingerències constants del poder polític i econòmic ―especialment entrellaçats al país― “en uns mitjans majoritàriament en mans d’empresaris amb interessos”.
De la mateixa manera, alerten que la petitesa del territori del país i la concentració “d’importants interessos econòmics, redueixen a la mínima expressió no només el nombre de mitjans, sinó la seva fortalesa i independència”. A més, posen de manifest que “la recent tradició democràtica del Principat i la influència de les elits econòmiques a totes les institucions del país configuren un model opac, en què els poders de l’Estat estan mal diferenciats i en el que els pocs periodistes independents no poden exercir adequadament com a contrapoder”.
En la publicació d’enguany, l’ONG reitera que juntament amb RTVA ―”sota la influència del Govern de torn”―, subsisteixen “un petit ecosistema de diaris i algunes altres publicacions en mans de banquers i empresaris amb fortíssims interessos al Principat”.
D’altra banda, apunten que “la censura oficial no existeix”, tot i que “amb uns mitjans públics proclius al Govern i uns mitjans privats controlats per empresaris o banquers, no cal silenciar un paisatge mediàtic dòcil en el relat de la quotidianitat del Principat, poc donat a la investigació dels escàndols financers del país i procliu a l’autocensura”.
Finalment, en la publicació s’alerta que “la tradició conservadora d’un país marcat per l’Església catòlica, reticent a debats socials plurals, pot condicionar la independència dels mitjans”. A Andorra, per exemple, els periodistes no tenen accés ―per a entrevistes o com a fonts d’informació― a jutges, magistrats o altres membres “d’un sistema judicial arcaic”.
