Un grup de trenta d’estudiants i tres professors de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona es van desplaçar aquest divendres a l’Alt Urgell per conèixer els orígens de la llengua catalana. Concretament, van fer la primera parada de la Ruta de les Homilies d’Organyà, dita dels orígens, i que comprèn les parades de Cabó, Organyà i Seu d’Urgell. La Ruta de les Homilies d’Organyà, integrada per nou punts d’interès, és un trajecte pels territoris de parla catalana amb indrets i persones que han contribuït a configurar la llengua catalana.
La iniciativa va anar a càrrec del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili, en col·laboració amb l’Associació d’Amics de la Vall de Caboet, l’Ajuntament d’Organyà i l’Arxiu Capitular d’Urgell.
Al poble de Cabó estudiants i professors van ser rebuts per membres de l’Associació Amics de la Vall de Caboet. Montse Riu, membre d’aquesta entitat, es va encarregar de donar a conèixer als visitants les particularitats de l’església romànica de Sant Serni, el llinatge dels Caboet, així com la importància històrica i lingüística dels Greuges de Guitard Isarn. D’aquest document darrerament s’ha descobert l’autoria, el sotsdiaca Ramon, alhora que el medievalista Josep Maria Salrach n’ha establert una datació més precisa del seu redactat, l’any 1105.
Un cop acabada la visita a Cabó els estudiants van enfilar cap a Organyà, on Maite Argerich, regidora de Cultura de la població, els va donar la benvinguda. Durant l’estada a la vila de les Homilies, un dels professors acompanyants, el filòleg Pere Navarro, especialitzat en gramàtica històrica, va analitzar amb els alumnes una de les sis homilies que formen l’homiliari d’Organyà. Havent dinat, el grup va visitar de la mà de Montse Riu l’interior i l’espai sota teulada de l’església de Santa Maria, indret on es van predicar i es van guardar les homilies durant vuit segles.
La darrera parada dels universitaris va tenir lloc a la Seu d’Urgell, en concret a l’Arxiu Capitular d’Urgell, on l’arxiver mossèn Benigne Marquès els va mostrar tres dels pergamins que es conserven a l’arxiu, relacionats per motius diversos amb la llengua catalana: l’Acta de Consagració de la Catedral d’Urgell (segles IX o XI), un pergamí d’un fragment del ‘Liber Iudicum’ traduït al català (mitjan segle XII) i el manuscrit dels Greuges de Sant Pere de Graudescales, un document redactat íntegrament en català, també de mitjan segle XII.
Tant el Departament de Filologia Catalana de la URV com les entitats de l’Alt Urgell que han coorganitzat la ruta han valorat positivament aquesta experiència.
Des de l’Associació d’Amics de la Vall de Caboet i l’Ajuntament d’Organyà preveuen que altres universitats dels Països Catalans s’engrescaran a fer aquest itinerari dels orígens de la llengua, que permet conèixer els indrets on es van gestar i conservar durant segles aquests primers textos, al mateix temps que se’n poden contemplar facsímils o originals.