MARCEL FITÉ.- Si trobar les arrels remotes d’una paraula pot resultar un exercici apassionant, fascinant, per a moltes persones —sobretot per a aquelles que no es volen quedar en un coneixement superficial de la llengua que parlen i fins i tot potser estimen—, submergir-se en el món misteriós de les relacions subterrànies que s’estableixen entre els mots d’una mateixa família i seguir els fils invisibles que les han interconnectat al llarg de la història —al marge del coneixement més o menys conscient que n’hagin pogut tenir els seus usuaris—, pot resultar una experiència encara més gratificant i prodigiosa.
Agafem, per exemple, la paraula indoeuropea —provinent, probablement, de l’onada primerenca dels celtes— bhät, que simplement significava «donar cops, copejar», tal com ho ratifiquen paraules com bátati («copejar», en servo-croat), búalaim («copejar», en irlandès), bauta («pegar», en islandès), bat («pal per a copejar la pilota del beisbol», en anglès), endinyar un bati (clavar una pallissa, en caló), etc. Resseguir fil per randa la seua evolució, el seu itinerari vital al llarg de més de 5.000 anys, i veure com aquells primigenis «cops» de l’indoeuropeu donen nom a les modernes bateries, que seran una peça clau per a resoldre els problemes energètics del futur, esdevé, per a mi, una aventura tan apassionant com el guió més audaç i imaginatiu de qualsevol investigació que es pugui projectar en cap de les sèries televisives actuals.
Aquesta noció probablement celta de «donar cops» (bhät) ha generat en català paraules com batre (fer sortir a cops el gra de l’espiga, de la tavella, certa fruita d’un arbre, emulsionar un ou, la nata, etc.); batuda; batanatge (sotmetre les robes, les pells i els cuirs a l’acció copejadora del batan); batanar (adobar les pells); precedit d’una a, abatanar, (significa pegar, en el meu parlar pirinenc, mot que lamentablement no recull el nostre diccionari oficial); batut; batuta (vareta de fusta per a marcar el compàs); baterell o bat (lloc on bat el sol, el vent, la pluja; bastó per a copejar la pilota al beisbol, etc.); de bat a bat; batent; batedora; batedor (pedra plana o pla inclinat d’un safareig sobre el qual es pica o es picava la roba en rentar-la).
Encara recordo els amplis batedors que hi havia als desapareguts safareigs de Nargó. Eren fets d’una pedra llisquent, molt polida, extreta —si no vaig mal informat— de les voltes de les portalades de l’antic castell del Cap del Roc. Més endavant, amb l’aparició de les vaques als corrals, el safareig es va fer servir com a abeurador i, les dones —les autèntiques dones d’aigua—, van haver de tornar a rentar a Segre, agenollades als batedors (fets amb còdols plans, de pedra dura…); amb el mot batedor també es designava de vegades la pala o paleta que s’utilitzava per a picar la roba, (accepció, aquesta, que tampoc no figura al diccionari de l’Institut); batiport (post que es col·loca al peu d’una porta per a impedir que hi entri l’aigua del carrer); batolla (eina per a batre un arbre); abatollar, etc.
Els mots compostos derivats de batre són també nombrosos i molt usuals: debatre, debat, rebatre, embat, batibull, abatre, pernabatre, combatre, combat…
Els mots compostos derivats de batre són també nombrosos i molt usuals: debatre, debat, rebatre, embat, batibull, abatre, pernabatre, combatre, combat… Poc més o menys passa el mateix amb mots com batall i batallar (de la campana), batalla, batallador, batalladora, batallar, batalló (relacionats amb el món bèl·lic), i encara alguns altres que en trobaríem.
És precisament relacionat amb aquest món bèl·lic que apareix la paraula bateria. Fa referència a la fila de canons que hi ha en una fortificació, en un vaixell, etc., en disposició de combatre l’enemic. La noció de «fila, sèrie o conjunt» que comporta desplaçarà, en aquest cas, la noció de «donar cops» i serà el fil semàntic, quasi invisible, que embastarà un nou reguitzell de conceptes. Així, una fila de calderes serà una bateria de calderes; un joc de tasses, plats, tupins, etc., serà una bateria de cuina; un conjunt d’instruments de percussió podrà ser també una bateria (o la persona que els toca); un conjunt d’aixetes, de preguntes, de peticions, d’arguments, pot ser també una bateria, i una sèrie d’acumuladors o condensadors elèctrics constitueix una bateria elèctrica. I si aparquem el cotxe, al costat d’uns altres cotxes, i tota la sèrie en posició perpendicular a la vorera, direm que hem aparcat en bateria. Com els canons a les fortaleses.
Uf, avui, quin bati de mots que m’ha sortit!
