La Generalitat, a través del departament de Territori, ha incorporat diverses modificacions a la Llei d’Urbanisme amb l’objectiu d’intentar fomentar l’arrelament de persones joves en entorns rurals. Una de les mesures previstes en aquest seguit de modificacions preveu que els descendents d’explotacions agràries o ramaderes puguin fer una nova construcció o rehabilitar-ne una de ja existent en terreny no urbanitzable per tal de fer-s’hi l’habitatge habitual.
Aquesta mesura només es pot aplicar en municipis rurals sense nuclis de població o amb una població inferior a 1.000 habitants, o bé amb una població inferior a 3.000 habitants i un mínim de 5 nuclis. En el cas de l’Alt Pirineu i Aran, doncs, la gran majoria de municipis petits i mitjans entren dins d’aquests barems.
Per poder acollir-se a aquesta mesura, però, cal ser descendent de les persones titulars d’una finca rústica familiar i treballar a l’explotació o obtenir-ne rendiments. En aquest sentit, el delegat del Govern a l’Alt Pirineu i Aran, Ricard Pérez, ha exemplificat que la mesura pretén afavorir «aquell hereu o pubilla que vol continuar la feina de l’explotació, però que no pot viure-hi perquè fins ara la Llei d’Urbanisme no li permetia fer-se una casa nova per a la seva família». L’objectiu, doncs, assegura que és ajudar a falcar aquella gent jove que es vol quedar al territori.
La modificació de la llei també preveu facilitar l’activitat econòmica en el sòl no urbanitzable, tot ampliant els usos i obres admesos, així com la possibilitat de modificar, ampliar o fer noves construccions en edificacions catalogades. També es preveu la possibilitat d’executar obres d’urbanització per fases, de manera que municipis petits puguin donar continuïtat a carrers i posar-los en servei sense haver d’esperar a la posada en marxa de tota la infraestructura de serveis del sector.
Agilització de tràmits per fer construccions agrícoles o ramaderes
Un altre aspecte en què també incideix la modificació de la llei és en l’agilització dels tràmits a l’hora d’autoritzar construccions agrícoles i ramaderes. En aquest sentit, Pérez ha explicat que a partir d’ara «els ajuntaments podran avançar segons quins tràmits per fer-los més àgils, ja que el que no pot ser és que un pagès es vulgui fer una granja i s’estigui tres anys fent tràmits».
Aquestes modificacions, que també incideixen en altres aspectes més genèrics, com la millora de la seguretat jurídica o el foment de la reactivació econòmica, s’han tramitat a través de la Llei d’Acompanyament dels Pressupostos d’aquest 2022, de manera que han entrat en vigor aquest 1 de gener. Des de la Generalitat apunten que, més enllà d’aquestes modificacions, l’objectiu és acabar canviant la normativa d’Urbanisme en un àmbit més global, comptant amb la participació dels ens locals i experts en la matèria.
