El projecte LoupO ha arribat a la seva fi, després d’haver identificat un mínim de 70 ossos i 8 llops des de l’any 2019 al Pirineu. Aquest programa europeu ha reforçat la col·laboració transfronterera i ha desenvolupat un pla per a la monitorització i el seguiment de les poblacions d’os (Ursus arctos) i llop (Canis lupus)
L’objectiu principal del projecte LoupO ha consistit a desenvolupar un pla transfronterer per a la monitorització i el seguiment, especialment genètic, de les poblacions d’os i de llop al Pirineu, dues espècies que són part del patrimoni natural de Catalunya, Andorra, Espanya i França. Ambdues espècies mostren distribucions transfrontereres: l’os amb una població reproductora al Pirineu central (l’Alta Garona, l’Arieja, Val d’Aran i Pallars) i el llop, mitjançant la presència d’alguns mascles erràtics assentats al Pre-pirineu i al Pirineu oriental.
Des de l’inici del projecte, s’han recollit més de 500 mostres no invasives (pèls, femta, orina en neu) per identificar els ossos i els llops del Pirineu. Les dades genètiques i ecològiques (obtingudes a partir de càmeres, observacions, localització de preses de fauna salvatge i domèstica) han permès identificar un mínim de 70 ossos diferents a tot el Pirineu i un mínim de 4 llops només al vessant català. També s’ha detectat la presència d’alguns individus aïllats tant a l’Aragó com al Pirineu francès. Tota aquesta informació està recollida a una base de dades creada conjuntament entre els diferents socis.
LoupO ha reforçat la col·laboració transfronterera, vital per a la gestió d’ambdues espècies. De manera conjunta, s’han desenvolupat, estandarditzat i unificat les metodologies per fer el seguiment sobre el terreny i genètic del llop i l’os al Pirineu.
El projecte, amb un pressupost total d’1.250.109 euros, ha estat cofinançat al 65% pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) a través del Programa INTERREG V-A Espanya-França-Andorra (POCTEFA 2014-2020), un programa europeu de cooperació territorial creat per fomentar el desenvolupament sostenible del territori fronterer entre tots tres països.
Durant els dos anys i mig que ha durat el projecte, la Universitat Autònoma de Barcelona ha coordinat el projecte LoupO, que ha tingut com a socis beneficiaris el Cos d’Agents Rurals del Departament d’Interior (GENCAT), el Conselh Generau d’Aran, Forestal Catalana, SA, i el Laboratoire d’Ecologie Alpine (CNRS), i, com a socis associats, el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (GENCAT), l’Office Français de la Biodiversité, la Direction Régionale de l’Environnement, de l’Aménagement et du Logement (Occitània), el Govern de l’Aragó i el Ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat (Govern d’Andorra).
Conèixer millor totes dues espècies
El projecte Poctefa-Loupo ha permès també tenir més coneixement sobre la distribució d’ambdues espècies. En el cas de l’os, s’han elaborat mapes de distribució segons la seva abundància al territori, fet que facilita l’aplicació de mesures de gestió de diferents intensitats, entre les quals les mesures de prevenció de danys a zones noves d’expansió, cosa que ha de facilitar l’anticipació als conflictes.
El programa també ha permès estudiar el microbioma i la dieta del llop i l’os. Així, es confirma que la dieta dels ossos al Pirineu és principalment d’origen vegetal i són predominants les plantes de la família Fagaceae (per exemple, el faig o el roure). La dieta del llop només ha pogut ser determinada a partir d’11 excrements, i la presa més detectada és el cabirol.
El microbioma intestinal també mostra diferències significatives entre ossos i llops, amb diferències en gèneres rellevants com Streptococcus i Escherichia-Shigella, abundants a les mostres d’os però no detectats a les mostres de llop.
El projecte també ha desenvolupat activitats de formació a escoles i universitats, accions de divulgació i accions de suport al sector ramader, com ara la gestió de gossos de protecció de bestiar, la cerca amb mitjans aeris (drons i helicòpter) de bestiar extraviat per possibles atacs o el suport logístic a infraestructures ramaderes.
