MERITXELL BELLERA FRANCÈS (Sort).- La llana s’ha convertit en els darrers temps en un problema per als ramaders, més que no pas un recurs econòmic com havia estat anys enrere. En aquest context, Sort ha acollit aquest dimecres una jornada tècnica sobre la llana com a recurs, organitzada pel Parc Natural de l’Alt Pirineu i el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
La idea de la jornada ha estat posar sobre la taula possibles solucions i és que, tal com ha explicat el president de la Federació d’Entitats Catalanes d’Oví i Cabrum, Xavier Ribera, «els últims anys, aquest recurs que teníem, d’una matèria primera com és la llana, ha deixat de tenir valor comercial i per al sector això s’ha traduït en una càrrega de matèria primera que no sabem què fer-ne, perquè això és un residu animal que nosaltres no podem destruir a la nostra explotació, no es pot llançar, no es pot cremar i s’ha de tractar com a residu animal que és», ha indicat, tot afegint que «hem passat de tenir un recurs econòmic important per les nostres explotacions a tenir un problema per veure com gestionem aquest residu animal».
Precisament la jornada de treball ha comptat amb representació de l’Agència de Residus de Catalunya per escoltar el sector ramader i poder buscar la millor gestió del material. D’altra banda, però, també s’ha plantejat la possibilitat de donar usos alternatius a la llana i del repte de revaloritzar-la. En aquest sentit, el president del Parc Natural de l’Alt Pirineu, Josep Queró, ha indicat que «la solució passa per fer un ús d’aquesta llana, tenint en compte la manca de matèries primeres que hi ha i tot allò que portem de tercers països, sobretot de l’Àsia».
Queró ha remarcat que «molts països fan jerseis i comercialitzen productes amb llana, i cal buscar solucions d’aquest tipus», tot afegint que «això, el ramader sol no ho pot fer, de manera que l’hem d’acompanyar i ajudar».
En la jornada també s’ha destacat que les ovelles s’han de xollar cada any per salut animal, de manera que aquest recurs hi és, però fa falta que el territori compti també amb infraestructures per processar-la. Un altre element que s’ha posat sobre la taula és que cal que la gestió de la llana no sigui un impediment més per al sector de cara a garantir el relleu generacional.
