REDACCIÓ.- El Parc Natural de l’Alt Pirineu ha endegat un estudi per quantificar els canvis de les poblacions de papallones presents al seu territori, sobretot de les espècies catalogades com a amenaçades. L’objectiu és establir un programa de seguiment per obtenir tendències poblacionals i indicadors que en determinin l’estat de conservació. Així mateix, l’estudi també servirà per obtenir informació dels hàbitats i sistemes on són presents.
Tal com han explicat des del parc, part del seguiment es realitza en el marc del programa Catalan Butterfly Monitoring Scheme (CBMS), coordinat pel Museu de Ciències Naturals de Granollers (MCNG). Aquest programa fa el monitoreig de les papallones diürnes (ropalòcers) i el seu rol bioindicador del medi, atès que mostren una gran sensibilitat respecte de la composició i estructura de la vegetació i responen marcadament (amb canvis fenològics, d’abundància i de distribució geogràfica) a fenòmens com ara l’escalfament global i les variacions en els règims tèrmic i pluviomètric. També juguen un paper molt important dins els ecosistemes, ja que són consumidores primàries (herbívores) i, alhora, la presa de molts consumidors secundaris, com ara els ocells.
Des que es va iniciar el seguiment ara fa dos anys amb dues estacions (a la Coma de Burg i al Fornet), s’ha observat un total de 108 espècies de papallones (101 a Burg i 81 al Fornet, algunes de les quals repetides a tots dos observatoris), amb l’itinerari de Burg com el que presenta una major diversitat anual de tota la xarxa de seguiment a Catalunya. Aquest itinerari té, a més, un alt valor conservacionista, ja que s’hi troben dues espècies catalogades en perill d’extinció i nou espècies catalogades com a vulnerables al Catàleg de fauna salvatge autòctona amenaçada de Catalunya. En el conjunt del Parc Natural de l’Alt Pirineu, s’han arribat a trobar 168 espècies de papallones diürnes, cosa que és el 82% de tota la fauna catalana.
Espècies singulars
El seguiment de papallones a l’Alt Pirineu ha detectat diverses espècies singulars. És el cas de l’anomenada donzella de la bistorta (Boloria eunomia), especialista de la planta que porta el seu nom i habitant de molleres ben conservades. Està classificada en perill d’extinció i a Europa té una distribució molt fragmentada. A la península Ibèrica, és present a Cantàbria i el Pirineu, i la població pirinenca es restringeix a una franja que va de l’est del Pallars Sobirà fins a la vall d’Eina, a l’Alta Cerdanya.
També s’han detectat exemplars de moreneta grisa (Aricia nicias), una espècie de torrents i molleres ben conservats també en perill d’extinció i amb distribució boreo-alpina, present al Pirineu, els Alps, Fenoscàndia i el Caucas. A la península Ibèrica, té poblacions locals al Pirineu, amb una distribució disjunta composta per diferents sectors: és present en l’àmbit català a era Val d’Aran-nord-oest del Pallars Sobirà i a la Cerdanya-Andorra. Mentre la majoria de citacions corresponen al sector aranès, a l’EMD d’Isil s’han trobat poblacions molt localitzades.
Punts amb molta riquesa
Dins l’àmbit del Parc, hi ha punts amb una elevada riquesa de papallones en zones concretes. Aquests punts coincideixen, molts cops, amb certes gestions del medi, sobretot agroramaderes, que indirectament han afavorit aquesta riquesa. La identificació, conservació i/o recuperació d’aquests punts calents (mitjançant un manteniment o la millora de la gestió) és un dels objectius prioritaris. En són clars exemples els prats de dall i els prats de pastura.
Aquests sistemes seminaturals generats per l’acció agroramadera continuada pateixen especialment si hi ha canvis: tant l’abandonament de les pastures amb el consegüent tancament dels hàbitats com una pressió ramadera excessiva o canvis en l’època de dall poden perjudicar la comunitat de papallones presents. Les zones humides i molleres pirinenques també presenten una elevada riquesa de papallones. Des del Parc han remarcat que és important conservar aquests espais i que ja s’hi estan duent a terme accions de conservació que inclouen tancaments per avaluar, seguir i millorar-ne l’estat.
Aquest darrer any, un equip format pel Parc Natural, el Museu de Ciències Naturals de Granollers, la Universitat de Vic, la Universitat de Girona, l’Institut Pirenaic d’Ecologia i Aprèn Serveis Ambientals ha elaborat un estudi sobre els efectes de l’abandonament i la intensitat de pastura sobre la biodiversitat. L’estudi mostra com a les zones amb una pastura extensiva lleu els prats fan de resguard de la major riquesa i abundància de papallones. En contrapartida, a les zones amb més càrrega ramadera, la major riquesa de papallones es troba a punts semiemmatats on el bestiar no accedeix tant.
Les plantes i voliaines (papallones en parla pallaresa) indicadores dels prats de pastura queden recollides en el nou desplegable elaborat pel Museu de Ciències Naturals de Granollers en format de miniguia. La guia, feta amb el suport d’un ajut FEADER del Parc Natural de l’Alt Pirineu, es presentarà el pròxim 23 de febrer a la Casa de l’Ós Bru del Pirineu, a Isil, a les 18 hores.
