REDACCIÓ.- El nombre d’allotjaments turístics a les demarcacions de Ponent i de l’Alt Pirineu i Aran -en aquest cas, de les comarques dependents administrativament de la província de Lleida- ha crescut un 14% en els últims cinc anys. Aquestes són les dades que recull l’estudi sobre Localització i Anàlisi de l’Oferta d’Allotjament Turístic a la Demarcació de Lleida, comparativa 2017- 2022, elaborat per la Càtedra de Turisme d’Interior i de Muntanya de la UdL, que té el suport del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida i està dirigida pel professor Eduard Cristóbal, amb la sotsdirecció del professor Daniel Paul i la col·laboració per a aquest treball del professor Jaume Macià. Tot plegat s’ha explicat aquest dijous en el marc de la Fira Internacional de Turisme (Fitur), que es fa aquesta setmana a Madrid.
Concretament, aquests territoris han passat de 3.421 establiments i 66.344 places l’any 2017 a 5.312 establiments i 75.620 places a finals del 2022. Unes dades que representen 1.891 establiments nous i 9.276 places noves en aquests darrers cinc anys, generades bàsicament per fort creixement que han experimentat els Habitatges d’Ús Turístic-HUTs.
El 83,4% del conjunt de places es concentra a l’Alt Pirineu i Aran, mentre que la marca Terres de Lleida, on s’ubica la ciutat de Lleida, representa el 16,6% del total. Segons aquest informe, les comarques de l’Alt Pirineu (sense tenir en compte els 11 municipis de la Baixa Cerdanya sota administració gironina) disposen de 44.815 places (59,3% del total), l’Aran en té 18,249 (24,1%) i les Terres de Lleida, 12.556 (16,6%).
En concret, l’Aran i el Pallars Sobirà se situen a notable distància de la resta. L’Aran concentra el 24% del total de places, seguit del Pallars Sobirà amb el 21%. La resta de places del Pirineu es distribueixen de forma equitativa amb un 8,5% a l’Alta Ribagorça, un 8,3% a l’Alt Urgell, un 7,5% al Solsonès, un 6,8% a la Cerdanya sota administració lleidatana, un 6,7% al Pallars Jussà i un 0,6% al municipi de Gósol, al Berguedà.
Per sectors, l’estudi destaca que l’Aran concentra més del 30% del conjunt de les places hoteleres, seguit del Pallars Sobirà i el Segrià, amb el 14,6% cadascun. Pel que fa als càmpings, sobresurt clarament el Pallars Sobirà, amb el 34% de les places, seguit de la Val d’Aran, el Solsonès i l’Alt Urgell, amb un pes de poc més del 10% cadascun. Pel que fa a les cases de Turisme Rural, la distribució mostra el lideratge del Solsonès, amb el 17% de les places, seguit del Pallars Sobirà amb el 14%, l’Alt Urgell amb el 13%, la Noguera amb el 10,5%, el Pallars Jussà amb el 10,4 % i l’Alta Ribagorça amb el 8,3% del total.
Quant als Habitatges d’Ús Turístic, la Val d’Aran se situa com a clar dominador en aquesta tipologia d’allotjament, amb 8.000 places i un 38% del total, seguida en segona posició pel Pallars Sobirà amb un 16,9% i l’Alta Ribagorça amb un 11% de l’oferta. Finalment, en el sector dels apartaments turístics, la tipologia amb menys pes tant en places com en establiments, només hi ha 30 establiments amb 672 places, que representa un 1% del conjunt de l’oferta, i té a la comarca de l’Alta Ribagorça la seva màxima concentració de places amb 180 llits en un únic apartament, mentre que en establiments l’Alt Urgell se situa al capdavant amb 8 empreses.
L’anàlisi municipal
L’estudi també fa una radiografia i interpretació de les xifres a escala local. El principal municipi en nombre total de places d’allotjament turístic de mercat, amb dades de novembre del 2022, és Naut Aran, a la Val d’Aran, que disposa de 9.497 places, un 12,6% del total de les demarcacions de l’Alt Pirineu i Aran i de Ponent. També destaquen per nombre de places altres dos municipis: Vielha, també a la Val d’Aran, amb 6.126, i la Vall de Boí, a l’Alta Ribagorça, amb 4.647.
El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, ha explicat que el treball permet tenir una radiografia dels establiments d’allotjament turístic en el conjunt de les demarcacions i alhora ha constatat la fortalesa del sector turístic, que actua de veritable motor econòmic en diferents parts del territori.
En aquest sentit, la vicepresidenta del Patronat, Rosa Pujol, ha recordat que l’Alt Pirineu i Aran i Ponent han mantingut un creixement constant pel que fa al nombre de viatgers i de pernoctacions des de l’any 2011 fins a la irrupció de la pandèmia. Una situació que s’ha recuperat aquest passat 2022. Només el 2020 i el 2021 es va aturar aquest creixement a causa de l’efecte de la COVID-19. “A més de les dades de balanç amb el nombre de viatgers i de pernoctacions, ara també disposem d’aquest informe amb el creixement que han experimentat els diferents subsectors d’allotjament turístic del territori i la seva distribució i concentració per municipis i tipologies”.