JORDI PAU CABALLERO.- «L’inici aquesta setmana dels Jocs Olímpics d’Hivern a les Dolomites italianes, amb Milà i Cortina d’Ampezzo com a grans protagonistes, ha reobert el debat sobre el paper del Pirineu en les grans estratègies de país. Les patronals pirinenques, que s’han posicionat de manera conjunta, han aprofitat l’arrencada de la cita olímpica per reclamar una aposta clara i sostinguda pel desenvolupament del Pirineu, després d’anys de renúncies i oportunitats perdudes.” Regió 7, 21/01/2026. Fins ací molt bé, i completament d’acord, però… Hem de continuar insistint que una candidatura de Jocs Olímpics d’Hivern, serà la solució als nostres problemes econòmics, sociològics, estructurals i territorials? Veiem allò que el gran circ olímpic ens amaga, sota els titulars i les grandiloqüents cròniques olímpiques d’aquests dies.
Els arguments de l’oposició i de diversos grups socials contra els Jocs Olímpics d’Hivern de Milà-Cortina d’Ampezzo 2026 s’han intensificat des que l’esdeveniment va començar ara fa uns dies, centrant-se principalment en la insostenibilitat mediambiental, els alts costos públics i qüestions de sobirania i seguretat.
Milà es rebel·la contra uns Jocs Olímpics que són «insostenibles» des d’un punt de vista mediambiental i econòmic
Arguments mediambientals: Els grups ecologistes afirmen que les promeses de «Jocs sostenibles» no s’han complert: Destrucció d’ecosistemes, s’ha criticat l’arrancada de centenars d’arbres centenaris (com ara els licis de Cortina) per reconstruir la pista de bob. Ús massiu de recursos, la dependència de la neu artificial a causa de la manca de precipitacions naturals implica un consum d’energia i aigua molt elevat (l’equivalent a 380 piscines olímpiques d’aigua), la qual cosa afecta els aqüífers de muntanya. Petjada de carboni, els activistes critiquen el patrocini d’empreses de combustibles fòssils, de l’automoció i aerolínies (Eni, Stellantis i ITA Airways) per contradir els objectius climàtics, i calculen un augment significatiu de la petjada de carboni de l’esdeveniment.
Arguments econòmics i socials: La plataforma Comitè Olimpíades Insostenibles i altres grups denuncien un impacte negatiu en la vida dels ciutadans: Costos públics excessius, els crítics assenyalen que el pressupost s’ha disparat (s’estima que arriba fins a 5.000 milions d’euros en comparació amb les previsions inicials) i que aquests diners s’haurien de destinar a infraestructures esportives de base o a serveis públics. Cost de la vida i de l’habitatge a Milà, les protestes destaquen que l’esdeveniment ha agreujat l’augment dels lloguers i la gentrificació, la qual cosa dificulta que els residents locals puguin accedir a un habitatge. “Elefants blancs”, hi ha por que les infraestructures cares, com la pista de bobsleigh de Cortina (que ha costat més de 100 milions d’euros), no s’utilitzin gaire després dels jocs a causa del baix nombre de participants a Itàlia.
Arguments polítics i de seguretat: Presència d’agents de l’ICE, una de les qüestions més controvertides del gener i febrer del 2026 ha estat la manifestació contra la presència d’agents de l’Immigration and Customs Enforcement (ICE) dels EUA a territori italià, que l’oposició considera una violació de la sobirania i una mesura de seguretat excessiva. Escàndols de corrupció, s’han informat investigacions sobre una presumpta manipulació de licitacions digitals relacionades amb l’organització dels jocs.
I segons ha informat Euronews, Milà es rebel·la contra uns Jocs Olímpics que són «insostenibles» des d’un punt de vista mediambiental i econòmic. El primer dia dels Jocs Olímpics d’Hivern Milà-Cortina 2026 va estar marcat per una manifestació en la qual els assistents van lamentar l’impacte mediambiental i econòmic dels Jocs a la regió.
L’espectacular cerimònia d’obertura dels Jocs Olímpics d’Hivern de Milà-Cortina 2026, celebrada divendres a la nit, va ser una mostra de la cultura italiana i va posar un gran èmfasi en el tema de l’harmonia. Tot i això, no van faltar les crítiques, amb xiulets dirigits a l’equip olímpic israelià, així com al vicepresident dels EUA, J.D. Vance, quan la seva imatge va aparèixer a la gran pantalla de l’estadi San Siro.
Els Jocs també han rebut crítiques perquè «no han portat cap riquesa a la ciutat de Milà i a la Llombardia, han tret diners del benestar social, de les escoles públiques i de l’atenció sanitària
A l’exterior del recinte, la ciutat de Milà va ser el centre d’atenció la vigília dels Jocs, no només per a reunions polítiques d’alt nivell, sinó també per a protestes generalitzades: divendres, hi va haver una manifestació d’activistes i estudiants contra la presència d’agents de l’ICE a Itàlia. Dissabte, es va celebrar una protesta organitzada per sindicats de base contra l’impacte mediambiental causat pels Jocs Olímpics d’Hivern.
Els manifestants van desfilar per la ciutat, passant per davant de la recentment inaugurada Vila Olímpica. Es van llançar bengales i bombes de fum, però la manifestació va ser, en general, pacífica. Entre les pancartes que es van exhibir, algunes deien «ICE out», mentre que d’altres criticaven el govern de Giorgia Meloni, així com l’alcalde de Milà, Beppe Sala.
Segons els manifestants: els Jocs són insostenibles des d’un punt de vista mediambiental i econòmic. «S’han gastat diners públics en un aparador. Pot ser interessant tenir aquests esdeveniments d’aparador, però en un moment en què no hi ha prou diners per a coses essencials, no té cap sentit gastar-los d’aquesta manera», va manifestar a Euronews un treballador sanitari que participava en la protesta. Un altre manifestant va criticar el govern nacional i l’alcalde de Milà, descrivint l’obra feta per als Jocs com a insostenible mediambientalment.
Els Jocs també han rebut crítiques perquè «no han portat cap riquesa a la ciutat de Milà i a la Llombardia, han tret diners del benestar social, de les escoles públiques i de l’atenció sanitària. Aquests diners s’han cremat literalment i ni una sola lliura anirà als ciutadans italians, especialment als de la Llombardia, per la qual cosa aquestes són unes Olimpíades falses”.
Es calcula en aquests Jocs la participació de 3.500 atletes de més de 90 països, als que cal afegir, entrenadors, metges, fisioterapeutes, i altres membres que integrin cada delegació… de més de 90 països. Mentrestant, les nostres estacions d’esquí, més modestes, es troben col·lapsades els caps de setmana, amb uns serveis saturats i unes infraestructures al límit de les seves possibilitats, i sense el tren de la neu… perquè enguany es veu que “ha nevat massa”, i les vies porten setmanes enterrades sota la neu.
