AMADEU GALLART SORT.- Durant els segles passats molts propietaris i algunes propietàries han donat, normalment mortis causa, és a dir via testamentària, les seves possessions a l’Església. Suposem que, o bé no tenien uns hereus clars, o bé tenien una acumulació de riqueses que feien possible el seu repartiment o bé que així desheretaven hereus desafectes. La finalitat bàsica era, gairebé sempre, assegurar-se la vida eterna en la pau celestial. El negoci, si no hi havia vicis ocults, era perfecte, uns quants anys de vida terrenal en bones condicions materials i tota una eternitat gaudint d’una bona llotja al cel dels elegits. Tot plegat, beneficis per als donants. La història és plena d’aquestes transaccions que mostren com de la més crua materialitat es pot assolir un benestar espiritual digne del Cantar de los Cantares i, a més, amb caire de contracte indefinit.
Al món d’avui, aquesta via no està tancada, però sigui perquè les ambientacions culturals han anat canviant, sigui per un cert escepticisme en les condicions personals post mortem, les donacions ja no tendeixen a fer-se a l’Església directament sinó que hi ha una preferència clara cap a les entitats benèfiques tenyides, això sí, d’algun vernís religiós més o menys explícit. També hi ha el cas, de ciutadania que mor sense testar i, que per no tenir parentela adient, els seus actius romanen per molts anys, en forma d’immobles en estat ruïnós. Bé, anem al gra, el que aquest articulista intenta dir que, en determinats casos, un donatari perfecte poden ser els ajuntaments. A més, al seu municipi, la Seu d’Urgell, ha pogut contemplar casos, de nitidesa absoluta o relativa, de donacions d’immobles a l’Exma. Corporació Municipal i a la mateixa entitat hospitalària coneguda, amb una certa exageració, com a Sant Hospital.
És clar, per ser donant al teu ajuntament, necessites, primer de tot, disposar d’una massa física susceptible de valoració econòmica
També haig de reconèixer que aquest article va dirigit a una categoria minoritària de la meva base lectora. És clar, per ser donant al teu ajuntament, necessites, primer de tot, disposar d’una massa física susceptible de valoració econòmica. Generosament, incloc, les produccions artístiques intel·lectuals que poden tenir un alt valor per als seus autors, però que a l’hora d’enfrontar-se a la realitat del mercat, la seva taxació queda molt relegada. Posem en la primera línia del nostre interès els immobles, que són susceptibles de convertir-se en habitatges —la necessitat més preuada— o en serveis municipals o autonòmics. Una altra condició, sine qua non, és no disposar d’hereus fiables o estimats… Amb totes aquestes cauteles, amic meu, a qui pots donar els teus immobles, o els teus actius, algú o a alguna millor que el teu ajuntament?
Les derives municipals de les darreres dècades democràtiques ens han conduït a institucions locals que han de ser a la vegada agents de redistribució de la renda i entitats paternals i maternals que han de procurar, davant de tot, per la nostra felicitat en aquestes valls de llàgrimes altpirinenques. Cap cosa humana, amb transcendència social, és aliena a les nostres autoritats edilícies. Abans, recordo la meva llunyana experiència municipal, ens ensenyaven les delimitacions entre les diferents competències administratives. Avui, cap regidor municipal implicat gosarà dir que una cosa no és de la seva competència… més aviat tendirà a dir que farà les gestions necessàries per aconseguir aquell bé social com si depengués de la seva voluntat.
Si ets religiós practicant, pensa que la donació civil també serà avaluada positivament a l’hora del teu judici definitiu i que Sant Pere
Resumint amic lector, si tens una bona base econòmica, preferentment immobiliària, no tens hereus ben delimitats i estimes la teva comunitat, no ho dubtis, nomena hereu universal el teu ajuntament encara que, en un moment determinat, manin aquells que no et fa gens de gràcia… a més, si ets religiós practicant, pensa que la donació civil també serà avaluada positivament a l’hora del teu judici definitiu i que Sant Pere, en el fons, és partidari d’una església oposada al vaticanisme patrimonial i estima els ajuntaments que, gràcies a ciutadans o ciutadanes com tu, poden fer front a les necessitats i a les aspiracions dels seus “afillats”.
