M. BELLERA.- DEPANA ha informat que, per primera vegada, durant les tasques de seguiment de l’os bru de cada primavera que realitzen conjuntament amb el Conselh Generau d’Aran, han pogut veure dues osses acompanyades de tres cadells cadascuna.
Des de l’entitat ecologista s’ha remarcat que es tracta d’un fet que fins ara no s’havia pogut documentar al Pirineu, i ha permès veure el comportament de dos grups familiars «durant una de les etapes més sensibles del seu cicle vital».
El seguiment ha permès enregistrar hàbits quotidians com l’alimentació, les interaccions entre les cries i la mare, el comportament davant d’altres espècies i diferents moments de l’activitat diària.
DEPANA ha explicat a través d’un comunicat que el seguiment s’ha fet entre maig i juny a la Vall d’Aran i que una de les osses es va monitorar durant 28 dies seguits. Precisament, va perdre el cadell més petit, però no se n’han pogut determinar les causes. L’altra ossa ha mantingut els tres cadells durant tot el seguiment, i s’ha pogut veure cinc vegades.
També es destaca que durant la primavera s’han monitorat a la Vall d’Aran un total de dotze exemplars d’os bru.
Marc Alonso, expert de DEPANA i referent en la conservació de l’os bru al Pirineu és qui ha coordinat la tasca, que forma part d’un programa més ampli de conservació, seguiment científic i sensibilització que vol afavorir la coexistència entre l’os bru i les activitats humanes a la zona.
Al mes de març, el Grup de Seguiment Transfronterer de l’Os Bru, a través d’un comunicat de la Generalitat, va donar a conèixer que durant el 2025 es van identificar 54 exemplars d’os bru al Pirineu català i 108 al conjunt del Pirineu, la xifra més elevada registrada fins ara. Tot i que l’espècie està dins del registre d’espècies en perill d’extinció al Pirineu i té protecció prioritària segons la normativa europea. En aquest sentit, es posa de manifest que s’han de consolidar mesures afavoreixin la convivència de l’espècie amb la ramaderia i la resta d’activitats humanes.
DEPANA considera que «aquesta recuperació representa també una oportunitat per impulsar un model d’ecoturisme responsable que contribueixi al desenvolupament sostenible de les comarques pirinenques, sempre des del màxim respecte pels animals, el seu hàbitat i la població local».
