La nostra realitat diària, dividida políticament en sis comarques i geogràficament amb multitud de valls i conques diferents ens dificulta com a pirinencs i pirinenques la construcció de nexes de comunió i de col·lectivitat.
A aquestes dificultats geogràfiques inherents al nostre territori hi hem de sumar els elements tangibles de connexió existents avui en dia, altament deficitaris i incoherents amb la voluntat de construcció d’una identitat col·lectiva com a subjecte social i polític que som. No podem no partir de la base orogràfica del nostre territori, vertebrada pels rius i viva pels pobles al seu voltant, fet que erigeix unes vies de comunicació verticals i radials i, en cap cas, horitzontals ni transversals.
Així i tot, sortosament, la pròpia evolució ens ha dut cap a noves vies de comunicació que ens permeten una major connectivitat i horitzontalitat en tots els aspectes de la construcció d’una xarxa social. Ara bé, si ens traslladem al nostre centre d’acció, l’Alt Pirineu i l’Aran, sabem perfectament com aquestes vies de comunicació tangibles, com són les carreteres, a falta de xarxa de transport ferroviari, en molts aspectes no compleixen la seva funció social d’eines de vertebració, propiciant les connexions socials cap a altres territoris i no entre valls, dificultant aquesta connexió social.
Si ho analitzem des de l’òptica social, política i cultural, són molts més els elements que ens uneixen com a col·lectiu que no aquells que ens separen entre valls i comarques
D’altra banda, si ho analitzem des de l’òptica social, política i cultural, són molts més els elements que ens uneixen com a col·lectiu que no aquells que ens separen entre valls i comarques. Cert és que cada racó del nostre territori gaudeix d’elements particulars que cal defensar, protegir i erigir com a elements propis que ens generen identitat, però també hem de tenir la capacitat d’analitzar-los i veure com interaccionen amb els mateixos elements de la vall veïna per generar aquesta identitat col·lectiva. Una feina que s’està fent des de diferents espais des de fa temps, molts cops de manera silenciosa, però en base a la voluntat de construcció col·lectiva i d’anàlisi històrica que s’ha de reconèixer.
I per què ens interessa poder generar aquest sentiment de col·lectivitat, aquest marc mental d’Alt Pirineu i Aran? Per deixar-nos de veure com a rivals o adversaris entre valls, en especial entre comarques. En un territori com el nostre, amb unes problemàtiques i mancances comunes, les solucions no les podem buscar de manera parcial, ni en l’àmbit d’aplicació, ni en la profunditat de la transformació. Aquestes han de ser comunes, transversals i compartides.
Hem de ser capaços de poder anar de les mans i veure com compartides aquelles conquestes de drets en una vall que ens beneficien com a col·lectiu. Hem de poder-nos veure com a companys i companyes de les lluites compartides que hem de guanyar.
Perquè com, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, som Països Catalans; de Bausen a Bassella i del Pont de Suert a Llívia, som Alt Pirineu i Aran!
