I.B. / M.B.F. (Puigcerdà).- En el marc de la segona Jornada de Geologia, Mineralogia i Paleontologia de Cerdanya, s’han donat a conèixer els passos que s’estan seguint per crear un Parc Geològic i Miner de Cerdanya. Un tema que ha explicat Enric Quílez Castro, president del Grup de Recerca de Cerdanya, el qual ha comentat que “estem organitzant-nos, creant el grup de col·laboradors i elaborant el primer catàleg d’elements geològics i miners de la comarca per poder saber exactament què és el que tenim, per poder fixar els límits, i per saber exactament què podem oferir”.
En aquest sentit, Quílez ha remarcat que el procés és lent i llarg, i més si es té en compte que es pretén anar més enllà dels límits fronterers marcats, ja que “la unitat geològica abraça tant l’Alta com la Baixa Cerdanya, de manera que això implicarà també tractar amb l’administració francesa. Tots els projectes transfronterers són complicats, per això començarem pel que tenim més a prop, però la idea és que sigui un parc de tota la comarca”. De moment es preveu començar els contactes amb les administracions locals, diputacions i Generalitat de Catalunya. També es compta amb l’assessorament del doctor Josep Maria Mata-Perelló, recentment reconegut amb la Creu de Sant Jordi, i impulsor del parc geològic dels contraforts del Pirineu.
Un turisme gens massificat
Els parcs geològics també busquen portar turisme al territori a través de potenciar la riquesa geològica, minera i paleontològica. Però en aquest sentit, Quílez ha destacat que “ara tot el que és turisme porta associat un cert temor pel tema de la gentrificació i la massificació. Nosaltres creiem que és el contrari, que aquest és un tipus de públic turístic, cultural, científic, familiar, molt diferent, no és el turisme massiu. El que sí que volem és posar en valor i difondre la riquesa geològica i mineral de la comarca”.
El permafrost, Pangea, els dinosaures i una tortuga marina, altres temes de la Jornada
La ponència sobre la creació d’un geoparc ha tancat la jornada a la Sala de Convencions del Museu Cerdà de Puigcerdà, que ha comptat amb cinc comunicacions. La primera, a càrrec del doctor Marc Oliva, que portava per títol “Permafrost als Pirineus: el cas de Cerdanya”; la segona, “La formació Bellver: evidències paleoambientals i paleobotàniques de la Cerdanya durant la formació de Pangea”, a càrrec del doctor Carles Martín-Closas; la tercera, ha anat a càrrec del Bernat Vàzquez sota el títol “La preferència d’hàbitat: eren els últims dinosaures ibèrics més de mar o de muntanya?”; mentre que la quarta, oferta per l’Òscar Castillo Visa, portava el títol de: “Leviathanochelys aenigmatica, la gran tortuga marina del Cretaci superior dels Pirineus”.
En l’espai final de reflexió i debat s’ha parlat de la necessitat de restringir l’accés al medi natural, sobrefreqüentat; de la necessitat de canviar la legislació sobre la protecció dels jaciments geològics i paleontològics, molt poc restrictiva i sobre l’oportunitat per la comarca que representarà la creació d’un parc miner i geològic.
Les sessions s’han pogut segur de manera presencial, via streaming o bé en diferit un cop han quedat penjades a la xarxa.