REDACCIÓ.- A finals de la setmana passada l’Organisme Autònom de Parcs Nacionals va fer efectiva, a través de la seva pàgina web, la consulta pública prèvia per iniciar els tràmits per impulsar l’ampliació de la superfície del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha explicat que «aquest primer pas servirà per recollir les propostes i aportacions de la població i grups d’interès sobre la voluntat d’ampliació».
La consellera va fer la sol·licitud per carta al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic perquè iniciés els tràmits per impulsar l’ampliació del Parc Nacional. En la carta, la consellera sol·licita que «comencin formalment els tràmits corresponent per part del Ministeri a través de l’Organisme Autònom de Parcs Nacionals, amb la intenció de treballar conjuntament en la proposta d’ampliació». Paneque manifesta que «la necessitat de modificació dels límits del Parc és determinada per la conveniència de millorar la representativitat dels seus sistemes naturals en el mateix Parc i també en el context i conjunt de la Xarxa de Parcs Nacionals, així com d’afavorir la continuïtat i connectivitat ecològica i els objectius de conservació».
Així mateix, dimarts passat la Junta del Patronat del Parc Nacional també va validar l’inici del tràmit administratiu que ha de permetre ampliar els límits del Parc Nacional.
La consulta pública prèvia
L’Organisme Autònom de Parcs Nacionals és l’ens encarregat d’obrir la consulta pública prèvia que dona el tret de sortida a l’ampliació del Parc Nacional d’Aigüestortes i l’Estany de Sant Maurici, prèvia petició del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica. A partir d’aquí s’iniciarà un període que es perllongarà fins al 21 de maig per tal que la població i els agents interessats puguin realitzar les seves aportacions.
Una vegada es tanqui aquesta fase inicial s’analitzaran totes les aportacions i aquelles que siguin procedents s’afegiran al document inicial de proposta d’ampliació, elaborat conjuntament pel Parc Nacional, el Departament i l’Organisme Autònom de Parcs Nacionals, que se sotmetrà a informació pública. Un cop exhaurit aquest període i estudiades totes les aportacions i propostes presentades i recollits tots els informes tècnics preceptius, s’elaborarà una proposta final que servirà per elaborar l’avantprojecte de llei d’ampliació del Parc Nacional.
A partir d’aquí, s’obrirà un nou període d’exposició pública i d’emissió d’informes que culminarà amb l’aprovació definitiva del nou text per part del Congrés dels Diputats i el Senat i la seva publicació al BOE.
La proposta d’ampliació del Parc Nacional
La proposta inicial que se sotmet ara a consulta pública prèvia preveu incorporar dins el Parc Nacional i la seva zona perifèrica de protecció els següents terrenys a proposta dels respectius ajuntaments:
- A la Torre de Capdella la capçalera de la Vall Fosca. Per un costat, s’inclourien dins del Parc Nacional terrenys de titularitat pública que ara per ara es consideren zona perifèrica (vessant sud de la cresta dels pics Mainera, Saburó Peguera, Subenuix, Dellui i Mariolo, excepte els llacs subjectes a aprofitament hidroelèctric) i, per l’altra, s’incorporaria com a zona perifèrica de protecció el territori comprès entre el riu Flamisell i el riu Riqüerna, el nucli de Capdella i el pic de l’Espada; aquests darrers són espais inclosos en la xarxa Natura 2000 com a ZEC i ZEPA.
- A Vilaller s’inclouria com a zona perifèrica de protecció del parc la vall del Besiberri, actualment inclosa en la Xarxa Natura 2000 com a ZEC i ZEPA i pertanyent a l’EMD de Senet.
- En paral·lel s’estudia la viabilitat d’incorporar altres terrenys de titularitat pública de la Generalitat actualment inclosos en zona perifèrica de protecció, com ara la inclusió parcial de la forest «Serra del Rei», a Sort, que tenen interès, tant des de la connectivitat com pels valors ecològics i paisatgístics que contenen.
Repercussió mediambiental de l’ampliació
Actualment, el Parc Nacional té 40.852 hectàrees dividides en 14.119 hectàrees de Parc Nacional estricte i 26.733 de zona perifèrica de protecció.
L’ampliació incrementarà l’extensió dels sistemes naturals i millorarà la capacitat per a sostenir els processos ecològics del Parc Nacional, afavorint una continuïtat més gran de les poblacions. En aquest sentit, s’inclouen àrees de distribució d’espècies florístiques i faunístiques amb diferents nivells d’amenaça, com ara la perdiu blanca i el trencalòs, totes dues considerades, respectivament, com a vulnerable i en perill d’extinció al Catàleg de fauna salvatge autòctona amenaçada.
«Les potencials zones d’ampliació inclouen zones geològicament interessants com ara carenes, estanys i valls de gran valor paisatgístic i ambiental que asseguren la continuïtat dels hàbitats i la preservació dels elements naturals més rellevants del parc», ha dit Paneque. Així mateix, en la zona de la vall de Besiberri, l’ampliació permet afegir nous valors com ara rodals amb presència de teix i estanys d’alta muntanya.
Es destaca que la incorporació de tots aquests terrenys a la Xarxa de Parcs Nacionals suposaria la millora de la representativitat de diversos sistemes naturals característics dels Pirineus associats als estanys, als prats, a les torberes i a altres formacions geològiques.
