En arribar a la població, entre una font i una olivera, ens rep aquesta frase de Josep Pla, escrita en un mural de marbre: “El poble és recollit, silenciós i sembla tenir un punt secret. M’hi trobo com a casa”. La frase ha estat exacta i precisa durant una colla d’anys, però des del desembre passat fins avui la situació ha canviat notablement. Calonge, que és el poble al qual Pla es referia, avui és un poble ple d’activitats i de bullici culturals. Escriptors, músics i cantants aquest estiu han omplert les seues places i carrers i han canviat la fesomia del paisatge humà d’una manera radical. La música, la poesia, la cançó i els bons vins han donat al poble un aire festiu, però alhora actiu, productiu, fins ara desconegut.
La presència de les set ja famoses llibreries (una de viatgera, una d’infantil, una d’oriental, una d’esotèrica, una de generalista, una altra de generalista i il·lustrada i una d’especialitzada en còmics) a molt poca estona en cotxe d’una de les platges més apreciades del litoral, sense oblidar les nombroses i incomparables cales que la complementen, ha reactivat unes energies i una vitalitat al voltant del magnífic castell de la vila que semblaven adormides.
Parlo amb una de les llibreteres que s’han instal·lat a la vila. Es diu Meritxell Ral Baulenas i regenta la llibreria generalista i il·lustrada Rals. «Sóc de Barcelona. Vaig estudiar Humanitats a la Pompeu Fabra i Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona. Vaig començar a treballar a la llibreria del Raval d’Edicions 62 (antiga Llar del Llibre), d’allà vaig passar a la llibreria Central i, quan es va obrir la llibreria Ona de Pau Claris, m’hi vaig incorporar. Feia poc que hi treballava i em vaig assabentar del projecte Calonge, poble de llibres i no vaig dubtar a voler-hi participar.» La Meritxell, a més a més de llibretera, és editora i ha publicat un seguit d’obres amb la seua germana Lourdes, que és pintora i il·lustradora.
El que la va fer decidir a anar a Calonge va ser «el desig de tenir una llibreria pròpia, gestionar-la personalment i poder mantenir un contacte més directe i proper amb els clients». Li agrada «conèixer els catàlegs, escoltar els editors, els escriptors, ordenar els llibres amb coherència, ben etiquetats, que parlin entre ells». Li demano que m’expliqui aquesta darrera frase: «M’agrada que els llibres estiguin ben agrupats, interrelacionats, que el públic, a més de trobar el que cerca pugui descobrir-ne altres que s’hi relacionen».
La Meritxell viu el present amb goig: «M’agrada començar de zero, iniciar el projecte, treballar coordinadament amb les altres llibreries, malgrat que el negoci sigui particular, però això no impedeix que dialoguem i ens organitzem». El futur el veu amb optimisme: «Som la primera Book Town estable de Catalunya. La primera que es va crear a Europa va ser la Hay on Whye al país de Gal·les i la primera de l’Estat va ser la d’Udueña (Valladolid). Ara estem treballant perquè Calonge, poble de llibres sigui Book Town internacional».
Hi ha gent a les llibreries. Les terrasses dels cafès són plenes de clients, els restaurants ja serveixen sopars a les taules que tenen parades a l’exterior.
És divendres al vespre. Quan surto de la llibreria Rals, veig corrues de gent que passegen tranquil·lament per les places, carrers i carrerons de Calonge. Hi ha gent a les llibreries. Les terrasses dels cafès són plenes de clients, els restaurants ja serveixen sopars a les taules que tenen parades a l’exterior. Uns pares joves, colrats pel sol de la platja, compren un llibre infantil al seu fill. Alguns vianants es dirigeixen a la plaça del Castell i es planten davant les majestuoses torres de la muralla amb cara d’admiració…
Tot això, penso, és un bell projecte que ja va molt més enllà de les llibreries. Un bell projecte que tot just comença i que desitjo vivament que vagi molt bé i, si pot ser, que sigui un exemple d’imaginació i d’esperança per a tants pobles decadents, moribunds, que hi ha al país. Quan surto de Calonge em retrobo amb la frase de Josep Pla: “El poble és recollit, silenciós i sembla tenir un punt secret. M’hi trobo com a casa”. Avui la frase ja no és tan exacta i precisa com quan Pla la va escriure, però estic segur que, en un poble de llibres, continuaria trobant-s’hi com a casa.