Autor: Enric Quilez

ENRIC QUÍLEZ I CASTRO.- La pregunta faria riure si no fos perquè de vegades tinc la sensació que molta gent d’aquest país, especialment els que viuen a l’àrea metropolitana de Barcelona, no ho tenen gaire o gens clar. L’altre dia va sortir a tota la premsa catalana i part de l’estrangera (no em refereixo a Espanya, que també, sinó que fins i tot va sortir al Newsweek) la notícia que al tossal de Baltarga, en un remot indret del Pirineu cerdà, s’havien trobat proves fefaents que confirmarien que Anníbal va passar per la Cerdanya en el seu tour turístic pels…

ENRIC QUÍLEZ I CASTRO.- Entrem als mesos de maig i juny, potser, els més bonics quant a paisatge i vegetació del Pirineu. I, en canvi, la presència de turistes i de visitants a les nostres terres és escassa. Per a mi, és la millor època, perquè el dia ja allarga, comença a fer una mica de caloreta i la vegetació està radiant. La natura desperta. Curiosament, els visitants habituals prefereixen anar-se’n a altres indrets, com potser la platja, i es perden ―segons el meu paper― el millor de les comarques pirinenques, amb els seus camps florits, els rius plens de…

ENRIC QUÍLEZ.- Quan parlem del canvi climàtic, generalment veiem un futur apocalíptic amb deserts, temperatures insuportables, extincions massives i una pujada exorbitant del nivell del mar. Bé, no dic que no hagi de passar en un futur llunyà, però la veritat és que el dia a dia que anirem experimentant els pròxims anys serà ben diferent d’aquests pronòstics tan catastrofistes. El que veurem seran petits canvis acumulatius, als quals ens acabarem adaptant, tot i que a desgrat i amb un considerable cost econòmic i per la nostra salut i la dels nostres ecosistemes. Veiem alguns exemples. El règim de precipitacions,…

ENRIC QUÍLEZ.- Es nota que s’acosten les eleccions, i el partit que controla el Govern de la Generalitat comença a fer propaganda electoral. Bé, de fet la fan tots, el que passa és que qui controla el poder té més mitjans a la seva disposició que no pas els altres. Al Pirineu, després de la fallida dels Jocs Olímpics d’hivern, ara ens prometen arranjar-nos l’eix C-16 de Berga fins a Bagà, com a “eix articulador del territori”. Bé, faria gràcia si no fos que la cantarella ja fa dècades que dura. Cada dos per tres ens prometen el mateix i…

ENRIC QUÍLEZ CASTRO.- Ara se’n parla molt, de canviar el model econòmic de les comarques pirinenques, especialment de les més turístiques i de les més afectades per les segones residències, com és el cas de la Cerdanya, on aquest sector, lligat directament al de la construcció i les activitats relacionades, és el centre econòmic. L’exalcalde de Bellver i expresident del Consell Comarcal de la Cerdanya, en Joan Pous, deia molt encertadament, segons el meu parer, que la construcció potser era antipàtica, però que movia tal quantitat de diners que a veure quina altra activitat la podia substituir. És cert. Però…

ENRIC QUÍLEZ CASTRO.- He participat darrerament en diferents fòrums i debats sobre el futur del Pirineu, en diversos àmbits (sociològic, demogràfic, econòmic, tecnològic, ecològic, etc.) i us he de dir que estic força mosquejat i molt cansat. El motiu és molt i molt simple: molta xerrameca i poca concreció d’accions pràctiques sobre el territori. No sé ja en quants debats i processos per decidir el futur d’un Pirineu “sostenible”, “progressista”, “avançat” i tota mena d’epítets totalment oblidables he participat. Tot són bones intencions i després es redacta un informe, al qual se li dona molta publicitat, convocant la premsa i…

ENRIC QUÍLEZ CASTRO.- Llegeixo en premsa que les administracions que vetllen pel medi ambient a Catalunya estan força preocupades pel fet que cada cop hi ha més vies d’escalada incontrolades per les roques de tot el territori i que això posa en perill la flora i la fauna protegides. Un cas molt simple és el de determinades aus que solen viure a prop de l’home, però que no volen tenir contacte amb ell. Arriba un escalador, posa una via d’escalada i allà queda. A partir de llavors, via lliure per tothom que la vulgui aprofitar. Mentrestant, molt a prop seu,…

ENRIC QUÍLEZ CASTRO.- Llegeixo en premsa que els joves cada cop tenen més aversió al futur, especialment pel que fa als desastres ambientals que ens anuncien cada dia des dels mitjans de comunicació, la precarietat laboral, el problema per trobar habitatge, la manca de possibilitats d’estalviar, etc. Tot això són problemes reals i ben palpables, per desgràcia, que no només afecten els joves. El que passa és que els joves són el nostre futur i això, a part de ser una frase molt típica, és una veritat de dimensions descomunals. Tot i que no tothom, molts joves es miren el…

ENRIC QUÍLEZ CASTRO.- Soc força crític amb moltes coses que puc observar del dia a dia de la realitat cerdana, però quan les coses es fan bé, també s’ha de dir. Encara més: cal dir-ho, perquè si no, correm el risc de ser hipercrítics i no fixar-nos en les coses bones i caure en el victimisme. En aquest sentit, vull destacar la tasca feta al llarg d’una dècada per tres municipis cerdans, sota alcaldes diversos. Es tracta de Bolvir, Llívia i Puigcerdà. Començarem per Bolvir, el qual, primer sota l’administració de Bartomeu Baqué i després sota la d’Isidre Chía, han…

ENRIC QUÍLEZ CASTRO.- Dins de la rumorologia, estan estudiats una sèrie de casos molt concrets i molt nombrosos que es van repetint segons uns esquemes, per tota la geografia terrestre i al llarg del temps. Alguns són propis d’una zona i altres són força cosmopolites. Alguns d’ells reben el nom de llegendes urbanes i algunes, fins i tot, entren dins de les teories de la conspiració. Entre les primeres, podem trobar la dona morta de la corba i entre les segones, els chemtrails. Però tots tenen en comú una cosa: aquells que us les expliquen, juraran per la tomba dels…