Més notícies
- La Fira de Nadal de la Pobla de Segur estrena nou espai amb bona rebuda
- La restauració ambiental del Pla de Salito conservarà una planta aquàtica única de la zona
- La Generalitat aposta per promocionar els llibres pirinencs entre els infants
- L’Alt Urgell dissenya un pla per ajudar a la integració de les persones nouvingudes
- Comença a caminar el projecte per fer habitatge accessible a Cal Forner Vell de Guils
- La Vall de Boí obre les portes de l’Espai d’Acollida Outdoor Park aquest cap de setmana
- La línia d’autobús Barcelona-Puigcerdà suma dues noves expedicions directes
- Un projecte d’Oliana que vincula gent gran i comunitat ha estat premiat per la Universitat de Barcelona
Autor: Enric Quilez
ENRIC QUÍLEZ.- Quan parlem del canvi climàtic, generalment veiem un futur apocalíptic amb deserts, temperatures insuportables, extincions massives i una pujada exorbitant del nivell del mar. Bé, no dic que no hagi de passar en un futur llunyà, però la veritat és que el dia a dia que anirem experimentant els pròxims anys serà ben diferent d’aquests pronòstics tan catastrofistes. El que veurem seran petits canvis acumulatius, als quals ens acabarem adaptant, tot i que a desgrat i amb un considerable cost econòmic i per la nostra salut i la dels nostres ecosistemes. Veiem alguns exemples. El règim de precipitacions,…
ENRIC QUÍLEZ.- Es nota que s’acosten les eleccions, i el partit que controla el Govern de la Generalitat comença a fer propaganda electoral. Bé, de fet la fan tots, el que passa és que qui controla el poder té més mitjans a la seva disposició que no pas els altres. Al Pirineu, després de la fallida dels Jocs Olímpics d’hivern, ara ens prometen arranjar-nos l’eix C-16 de Berga fins a Bagà, com a “eix articulador del territori”. Bé, faria gràcia si no fos que la cantarella ja fa dècades que dura. Cada dos per tres ens prometen el mateix i…
ENRIC QUÍLEZ CASTRO.- Ara se’n parla molt, de canviar el model econòmic de les comarques pirinenques, especialment de les més turístiques i de les més afectades per les segones residències, com és el cas de la Cerdanya, on aquest sector, lligat directament al de la construcció i les activitats relacionades, és el centre econòmic. L’exalcalde de Bellver i expresident del Consell Comarcal de la Cerdanya, en Joan Pous, deia molt encertadament, segons el meu parer, que la construcció potser era antipàtica, però que movia tal quantitat de diners que a veure quina altra activitat la podia substituir. És cert. Però…
ENRIC QUÍLEZ CASTRO.- He participat darrerament en diferents fòrums i debats sobre el futur del Pirineu, en diversos àmbits (sociològic, demogràfic, econòmic, tecnològic, ecològic, etc.) i us he de dir que estic força mosquejat i molt cansat. El motiu és molt i molt simple: molta xerrameca i poca concreció d’accions pràctiques sobre el territori. No sé ja en quants debats i processos per decidir el futur d’un Pirineu “sostenible”, “progressista”, “avançat” i tota mena d’epítets totalment oblidables he participat. Tot són bones intencions i després es redacta un informe, al qual se li dona molta publicitat, convocant la premsa i…
ENRIC QUÍLEZ CASTRO.- Llegeixo en premsa que les administracions que vetllen pel medi ambient a Catalunya estan força preocupades pel fet que cada cop hi ha més vies d’escalada incontrolades per les roques de tot el territori i que això posa en perill la flora i la fauna protegides. Un cas molt simple és el de determinades aus que solen viure a prop de l’home, però que no volen tenir contacte amb ell. Arriba un escalador, posa una via d’escalada i allà queda. A partir de llavors, via lliure per tothom que la vulgui aprofitar. Mentrestant, molt a prop seu,…
ENRIC QUÍLEZ CASTRO.- Llegeixo en premsa que els joves cada cop tenen més aversió al futur, especialment pel que fa als desastres ambientals que ens anuncien cada dia des dels mitjans de comunicació, la precarietat laboral, el problema per trobar habitatge, la manca de possibilitats d’estalviar, etc. Tot això són problemes reals i ben palpables, per desgràcia, que no només afecten els joves. El que passa és que els joves són el nostre futur i això, a part de ser una frase molt típica, és una veritat de dimensions descomunals. Tot i que no tothom, molts joves es miren el…
ENRIC QUÍLEZ CASTRO.- Soc força crític amb moltes coses que puc observar del dia a dia de la realitat cerdana, però quan les coses es fan bé, també s’ha de dir. Encara més: cal dir-ho, perquè si no, correm el risc de ser hipercrítics i no fixar-nos en les coses bones i caure en el victimisme. En aquest sentit, vull destacar la tasca feta al llarg d’una dècada per tres municipis cerdans, sota alcaldes diversos. Es tracta de Bolvir, Llívia i Puigcerdà. Començarem per Bolvir, el qual, primer sota l’administració de Bartomeu Baqué i després sota la d’Isidre Chía, han…
ENRIC QUÍLEZ CASTRO.- Dins de la rumorologia, estan estudiats una sèrie de casos molt concrets i molt nombrosos que es van repetint segons uns esquemes, per tota la geografia terrestre i al llarg del temps. Alguns són propis d’una zona i altres són força cosmopolites. Alguns d’ells reben el nom de llegendes urbanes i algunes, fins i tot, entren dins de les teories de la conspiració. Entre les primeres, podem trobar la dona morta de la corba i entre les segones, els chemtrails. Però tots tenen en comú una cosa: aquells que us les expliquen, juraran per la tomba dels…
ENRIC QUÍLEZ CASTRO.- Llegeixo en premsa a l’amiga Montse Dolcet, flamant presidenta de l’Associació d’Empresaris de Cerdanya, que una de les coses que cal fer a la comarca és desestacionalitzar el turisme. Dit d’una altra manera: no pot ser que depenguem només d’uns pocs dies l’any, bàsicament una part dels caps de setmana, quatre dies per Nadal i Setmana Santa i el mes d’agost. Totalment d’acord. Ara permeteu-me que expliqui tres exemples sobre aquesta situació i veureu com està la cosa, almenys a la Cerdanya. Primer exemple: fa uns anys, una associació de Barcelona va decidir organitzar en temporada d’esquí…
ENRIC QUÍLEZ CASTRO.- Avui, dinant amb un amic, comentàvem que el model econòmic de la Cerdanya i, per extensió, el de bona part de l’Alt Pirineu, es troba en crisi, just quan les coses sembla que van millor. Però això, no deixa de ser un miratge. A la Cerdanya es torna a construir com abans de la darrera crisi econòmica, demostrant que no hem après dels errors i que l’home és l’únic animal que ensopega set cops amb la mateixa pedra (o més). Però el cert, és que soc optimista a mitjà termini, que no a curt. Per què? Doncs…

