El reconeixement per part de la Unió Europea d’una Àrea Funcional Andorra-Pirineus podria ser una base fonamental pel desenvolupament social i econòmic d’aquesta part del Pirineu. Andorra, com a estat plenament constituït, en seria el motor indiscutible, però caldria que fos ben acompanyat per un Alt Pirineu, institucionalitzat, amb veu pròpia, en forma de vegueria i per les comunitats municipals franceses dels departaments de l’Arieja i dels Pirineus Orientals. Tot depèn, en primera instància, dels resultats de les negociacions d’Andorra amb la Unió Europea per aconseguir un bon tractat d’Associació que han de completar-se l’any vinent.
Fins a la data mai prou lloada del 1993 amb la proclamació constitucional, Andorra tenia uns esperits institucionals merament defensius: mirar que les potències veïnals respectessin escrupolosament les seves institucions. Aconseguir això ha estat el desideràtum dels andorrans al llarg dels segles. Andorra ha hagut de patir bisbes coprínceps absentistes, militars veïnals agressius, guerres franceses i espanyoles —i catalanes— de tot tipus, que podien haver esborrat el país de la faç de la terra en un mal dia de ressaca, d’ocupació militar irreversible. El somni dels grans polítics andorrans de la segona part del segle XX, d’afermar la personalitat del seu país, pren cos en la Constitució. A partir d’aquell moment, però, també els neixen noves responsabilitats i una de bàsica, la troben, i de retruc la trobem els veïns directes damunt de la taula, en la política exterior.
Els polítics andorrans han de reflexionar sobre què fer amb els veïns en funció dels interessos comuns de tots. En certa manera pot implicar l’adeu definitiu a la filosofia aïllacionista del seu llibre de capçalera, el Manual Digest, escrit el 1748
Els polítics andorrans han de reflexionar sobre què fer amb els veïns en funció dels interessos comuns de tots. En certa manera pot implicar l’adeu definitiu a la filosofia aïllacionista del seu llibre de capçalera, el Manual Digest, escrit el 1748 per Antoni Fiter i Rossell, jurista andorrà d’una família provinent de la vall de Cabó. Hem de pensar que al llarg període de temps anterior a la Constitució les grans preocupacions andorranes eren gairebé al 99% de política que podríem qualificar d’interior. I d’aquest 1% que quedava de política exterior, quina part corresponia a l’acció a fer, individualment o conjuntament, amb els veïns pirinencs? Molt poca cosa.
Amb tot el tema de l’associació amb la UE, les institucions andorranes han de prendre, doncs, unes decisions que afectaran directament al seu país i indirectament, o no tan indirectament, al territori pirinenc català que els envolta, l’Alt Pirineu i l’Aran. Nosaltres, els altpirinencs, alguna cosa hauríem de fer que anés més enllà de l’ús del dret d’opinar. Els que creiem que la prosperitat dels pirinencs d’aquestes latituds va intrínsecament entrelligada, hem de poder presentar-nos com pertanyents a un territori organitzat i amb veu pròpia. Així, des del costat sud de la frontera andorrana, podríem actuar com a socis actius —al nostre nivell administratiu—, per a la promoció dels grans interessos que tenim en conjunt dins de les evolucions andorranes.
Des del costat sud de la frontera andorrana, podríem actuar com a socis actius —al nostre nivell administratiu—, per a la promoció dels grans interessos que tenim en conjunt dins de les evolucions andorranes
Tot plegat seria bo que es tingués en compte en les negociacions —que fos al cap dels negociadors andorrans— per formalitzar un tractat d’associació Andorra – UE on es concretés el que hauria de ser una “Àrea Funcional Europea” formada pel Coprincipat i els seus territoris veïns i on Andorra en fos el centre dinamitzador. El futur ha de passar per aquest horitzó de cooperació territorial intensa, on ningú perdi la seva personalitat. Pels anys a venir, és una idea que resulta tremendament il·lusionadora, sobretot per aquell segment social que més necessita il·lusions, el jovent, que ha de veure un futur laboral de bon nivell a la seva casa pirinenca.
Cal, doncs, que els altpirinencs, per mostrar aquesta veu pròpia que reclamem, disposem de l’eina fonamental que molts ciutadans hem anat proclamant els darrers anys: la institucionalització veguerial, la vegueria de l’Alt Pirineu associada, al millor dels casos, amb el territori d’Aran. Pensem que la Unió Europa pot arribar a veure amb molts bons ulls l’Àrea Funcional Andorra-Pirineus si tots els agents ens manifestem en la mateixa direcció. Avui dia, al marc de la Comunitat de Treball dels Pirineus, organisme existents des de fa més de quaranta anys ja es contempla una delimitació territorial específica força similar a la Regió Funcional Andorra-Pirineus. Cal, doncs, que des de la zona catalana, l’Alt Pirineu, sapiguem empènyer amb unitat i decisió el reconeixement europeu d’aquesta zona, amb tot el que això pot significar per la materialització de projectes de desenvolupament econòmic, social, cultural i de medi ambient.
Cap on aniran els trets aquest articulista, amb el cor a la mà, no té pas mitjans de saber-ho! Molts són els factors que ens poden portar cap a una situació o una altra, alguns d’escala mundial, d’evolució del planeta… però altres es poden discutir amb positivitat a casa nostra. Som en una cruïlla de camins on els cartells que marquen les diferents direccions marquen també el nostre futur.