REDACCIÓ (Andorra la Vella).- La ministra andorrana de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, ha presentat aquest dimarts al matí la nova Estratègia Nacional del Paisatge d’Andorra 2035. Segons recull l’Agència de Notícies Andorrana (ANA), el document inclou els principis, els objectius de qualitat paisatgística i les línies d’actuació que s’han d’implementar en els pròxims anys a partir del full de ruta que permetrà gestionar i ordenar tots els tipus de paisatges que s’han identificat al país, per avançar cap a un model territorial propi, integrat i resilient, tot integrant el paisatge en l’ordenament territorial, l’urbanisme i les polítiques sectorials, en un context d’emergència climàtica. Així mateix, l’estratègia també integra un pla associat amb 87 accions concretes.
Com a principal novetat, l’estratègia, aprovada fa uns dies pel Govern, es plasma i es trasllada de forma innovadora sobre el mapa de l’estratègia del paisatge d’Andorra, incorporant els principis i els objectius de qualitat paisatgística i les línies d’actuació que han resultat d’un treball participatiu amb tots els actors implicats, com les set administracions comunals, els ministeris del Govern, les empreses que treballen en aspectes ambientals, les associacions i la ciutadania en general.
“El procés participatiu ha estat un aspecte clau en l’elaboració d’aquesta nova estratègia, ja que ha permès generar una reflexió col·lectiva al voltant del paisatge del nostre país, captar el coneixement que en té la ciutadania, els agents socials i econòmics i les principals institucions del país i recollir els referents paisatgístics claus i simbòlics que la societat andorrana ha identificat com a part de la seva identitat”, ha emfatitzat la ministra durant la presentació de la nova estratègia. “Els paisatges configuren els nostres entorns de vida, i són un autèntic reflex de la societat i estils de vida al llarg del temps. Per tant, són, i han de ser, indiscutiblement, una prioritat en el desenvolupament sostenible del nostre país. L’estratègia que avui presentem és clau per protegir i gestionar aquest bé tan preuat”, ha apuntat Calvó.
En aquesta mateixa línia també s’ha expressat Pere Sala, director de l’Observatori del Paisatge de Catalunya, entitat que ha col·laborat en la part tècnica de l’estratègia. “Hi ha molt pocs països a Europa que disposen d’un pla relacionat amb el paisatge i encara menys països que disposin d’una estratègia desenvolupada sobre el mapa, és quelcom molt innovador”, ha apuntat.
Entrant al detall de l’Estratègia Nacional del Paisatge d’Andorra té com a horitzó de treball el 2035 i recull un total de 4 principis, 7 objectius de qualitat paisatgística, 28 línies d’actuació i 87 accions concretes. Els objectius de qualitat paisatgística s’estructuren en relació amb uns paisatges d’alta muntanya ben conservats, que compatibilitzin el manteniment del seu patrimoni natural i cultural amb l’aprofitament econòmic; uns paisatges agraris i forestals productius, funcionals ecològicament i reconeguts socialment; uns paisatges urbans de qualitat que posin en relleu els espais públics i els elements patrimonials de les poblacions; uns paisatges fluvials vius i funcionals, que permetin l’aprofitament sostenible dels recursos hídrics i que en facilitin l’ús social; unes infraestructures energètiques i de comunicació més integrades en el paisatge i que responguin als reptes de l’emergència climàtica; unes instal·lacions turístiques i de lleure de qualitat, dimensionades i multifuncionals, que facilitin la desestacionalització i que siguin respectuoses amb el paisatge, i, finalment, unes fites i uns referents naturals i culturals que reforcin la identitat i la singularitat del paisatge andorrà.
87 accions concretes
Els objectius i les línies d’actuació prioritàries s’han concretat en un pla amb accions previstes pel període 2022-2028 (concretament 87) que han de permetre assolir els objectius de qualitat paisatgística d’aquesta nova estratègia.
D’aquest seguit d’accions previstes en destaquen incrementar el percentatge d’espais protegits fins a aconseguir el 30% del territori d’Andorra el 2030, seguint els preceptes marcats pel Conveni de la diversitat biològica (Espais protegits 30/30); elaborar una ordenació de l’accés i freqüentació de persones i vehicles als paisatges d’alta muntanya a partir dels resultats de l’estudi de la capacitat de càrrega del medi natural, i conservar i impulsar tots aquells paisatges vinculats amb la ramaderia nacional i la cultura del país.
Així mateix, altres accions concretes corresponen a identificar zones urbanes amb dèficit de vegetació i zones amb ombra i que siguin susceptibles de posteriors millores per generar zones més agradables; impulsar accions per ordenar i integrar paisatgísticament les zones industrials i d’emmagatzematge; identificar i localitzar els trams fluvials canalitzats susceptibles de millora per renaturalitzar-los; integrar paisatgísticament les infraestructures energètiques, viàries i instal·lacions turístiques, i impulsar accions per a la millora de la integració paisatgística i la millora dels entorns de miradors i fites paisatgístiques singulars identitàries.
Suport legal a l’ENPA
L’Estratègia Nacional del Paisatge d’Andorra aprovada continua la feina endegada el 2011 quan el Govern va aprovar la primera estratègia, seguint els principis i objectius del conveni europeu del paisatge del Consell d’Europa. Va ser el primer pas per considerar el paisatge com un bé col·lectiu que cal conservar, gestionar i millorar.
A més, el 2019 es va aprovar la llei de conservació del medi natural, de la biodiversitat i del paisatge, un text que representa un pas més en l’impuls d’una política nacional del paisatge. Per primera vegada l’ordenament jurídic reconeix el paisatge com un component essencial de l’entorn de vida i del benestar individual i col·lectiu dels habitants d’Andorra, com l’expressió de la diversitat del seu patrimoni natural i cultural i com un fonament de la seva identitat.
Per primera vegada també, aquesta llei dona un marc legal a l’Estratègia nacional del paisatge, com a instrument de protecció, de gestió i d’ordenació del paisatge. Un document que elabora el ministeri competent en matèria mediambiental, amb la participació dels comuns i dels representants econòmics i socials del Principat i que aprova el Govern.
