J.F.D. / M.B.F. (La Seu d’Urgell).- L’històric quiosc de l’avinguda Pau Claris de la Seu d’Urgell abaixarà la persiana el pròxim dia 3 de juny per la jubilació de la seva actual responsable si durant les dues setmanes que queden no es troba un relleu.
Durant 21 anys, Lourdes Obiols s’ha fet càrrec del negoci, l’últim d’aquest tipus que queda a la ciutat, juntament amb el seu marit, que ja està retirat però encara l’ajuda. Cada matí, nombroses persones van a comprar-hi diaris, revistes, a buscar loteria o a recarregar el telèfon, i això també ha contribuït a crear un vincle quotidià amb l’establiment.
Un establiment que només tanca 3 dies l’any, Divendres Sant, per Sant Esteve i l’1 de gener, els únics tres dies a l’any que no hi ha premsa diària. La resta de dies, té les portes obertes i és tot un referent per als veïns i veïnes de la zona.
La Lourdes Obiols explica que tanca “perquè no tenim continuïtat, no hi ha ningú que vulgui treballar tant”. Per mantenir viu aquest tipus de negoci i donar un bon servei, la Lourdes té tota una rutina diària que suposa un gran esforç: “Matinar molt, només obrim al matí, però les hores les fem, perquè a les sis som al carrer a repartir diaris i a les dues tanquem”. A la tarda no obrE de cara al públic, però hi ha tota la feina de gestió interna que s’ha de fer i aprofita aquestes hores.
Les capçaleres més venudes al quiosc de l’Avinguda són Segre i La Vanguardia i els bars agafen també els esportius. A més, ofereix el servei de repartiment a diferents establiments, i ho fa cada dia a primera hora. La Lourdes remarca que hi ha molt client de diari i que la gent encara llegeix, malgrat l’increment de les noves tecnologies que aclaparen molta premsa digital. Tot i això, comenta que el marge de benefici del diari és molt mínim i que s’ha de treballar molt per treure un sou, però que se’n viu.
El vincle amb el client
Una de les parts bones és el vincle. El quiosc té client molt fidel i diari, fet que fa que es creï, entre comprador i botiguer, un lligam estret que la Lourdes defineix “com de família” i reconeix que “ho trobarà a faltar”. Així i tot, afegeix que “el poble és petit i ens anirem veient”. No ho veu com un comiat definitiu, simplement ara es veuran en altres situacions.
Un fet que els clients valoren molt positivament, molts d’ells ja amics de la Lourdes, és que ella ja sap què ve a buscar cadascú: “Ja no he de preguntar què vol”. I el tracte proper que els ofereix. Parlen de la vida, del dia a dia, els pregunta, se senten escoltats.
Però no només la trobaran a faltar els veïns de la Seu a la Lourdes. Té clientela d’altres comarques, com el Pallars Sobirà i la Cerdanya i, fins i tot, d’Andorra, que força sovint s’acosten a la Seu i no perden ocasió de passar-la a veure i comprar premsa, loteria o algun detall.
Al llarg de tots aquests anys la Lourdes ha viscut anècdotes i curiositats, però sempre les recorda en positiu. Ara mateix explica que “hi ha un senyor que li costa d’arribar i si veu que el miro, des del Nice em diu que si li puc baixar el diari, i li baixo. I si en veus algun que li costa sortir del cotxe, li portes”.
La clau de l’èxit de tots aquests anys: “Donar un bon servei i mantenir l’ordre dels productes”.
