AMADEU GALLART SORT.- L’oficina d’atenció al públic de l’Institut Nacional de la Seguretat Social a la Seu d’Urgell ha desaparegut. Després d’una trajectòria divagant als darrers mesos, amb eclipsis parcials per raons diverses, avui dia l’oficina roman tancada, amb els cartells arrancats, cosa que en un llenguatge ben explícit vol dir: tancat definitivament. Ja no parlem de la dependència encara més divagant, la de la Tresoreria General de la Seguretat Social; ambdues oficines, germanes, ofereixen el ventall de temes laborals i socials que afecten les persones i les empreses de l’Alt Urgell. I podria afegir que fan d’oficines de consulta d’una multitud de persones residents a Andorra.
Fent ús de sarcasme més que d’ironia, em pregunto que en pensen aquells responsables polítics de l’administració estatal quan proclamen el molt que s’ha de fer en zones de baixa densitat demogràfica, que ells en diuen, amb una pinzellada paternal, “el món rural”. Què prediquen si desmantellen el que són els pilars bàsics de la vida quotidiana com aquestes oficines desaparegudes? El realisme màgic en què es mouen alguns personatges és indescriptible. Alguns, des dels seus càrrecs, organitzen jornades, fan conferències, escriuen llibres… però en el món de la vida pràctica ni s’assabenten de temes com els que estem parlant.
Una assignatura pendent recorre les nostres comarques i és la d’una dotació d’institucions administratives que les potenciï, no que les desanimi
Algun lector potser pensarà només en l’administració estatal, que és, en forma de Ministerio de Trabajo y Seguridad Social, el principal responsable… clar, han de fer estalvis… a costelles de tota una política cada vegada més lesiva per a les zones més deprimides. De fet, també, en les nostres comarques pirinenques, observem la lentitud amb què es desenvolupen els imprescindibles Serveis Territorials de la Generalitat, lentitud que implica o bé la duplicació de serveis, amb la consegüent indignació de l’usuari o bé, senzillament, el malbaratament de diners públics creant organismes que no tenen una projecció real en la vida quotidiana. Tot plegat desorienta l’opinió pública que arriba a pensar que les diputacions provincials sí que saben el que volen fer al seu territori: mantenir la provincialització.
Una assignatura pendent recorre les nostres comarques i és la d’una dotació d’institucions administratives que les potenciï, no que les desanimi. En el cas local, comarcal i internacional, de les oficines de la Seguretat Social a la Seu, els ciutadans i les ciutadanes que passen pel carrer del sofert bisbe Guitart i contemplen les marques dels cartells arrancats, cauen en un estat de depressió política en comprovar la ineptitud d’un determinat sector dels dirigents de la nostra administració.
Darrerament, a les xarxes socials apareixen vídeos d’un somrient subdelegat del govern espanyol a Lleida, on exposa com es fa la rotonda de Montferrer després d’una dotzena d’anys de reclamar-la o, on explica, com ha convertit l’antic edifici del Gobierno Civil a Lleida en un refugi climàtic… No cal dir que ara esperem com sortirà en un vídeo comentant la desaparició de les oficines de la Seguretat Social a l’Alt Urgell i com això significa un gran èxit de la seva actuació com a representant de l’administració estatal i els seus estalvis a la província de Lleida.
Un bon amic em comentava que la problemàtica del personal propi era un flagell per aquestes oficines… Malament, si el Ministerio que ha de millorar les relacions laborals ensopega de tal manera en la temàtica que ha d’ordenar i no pot mantenir en funcionament les seves pròpies oficines…
Permet-me, amic lector, un cert grau d’indignació, però és que no suporto veure com es proclamen tot tipus de lleis sobre el que en diuen “el món rural”
Bé, acabo aquest article, amb una petició ferma a les nostres administracions locals perquè posin en solfa una reivindicació enèrgica que ens estalviï la vergonya de contemplar aquest tipus de situacions impròpies d’un país que vol tendir a un cert equilibri territorial. Permet-me, amic lector, un cert grau d’indignació, però és que no suporto veure com es proclamen tot tipus de lleis sobre el que en diuen “el món rural”, “l’equitat territorial”…etc, etc i es tanquen, sense cap explicació, unes oficines tan essencials. Quin oxímoron!!
